El PP guanya les eleccions al Senat amb una majoria absoluta de fins a 143 escons i el PSOE se'n queda amb 92

El PP ha estat el clar vencedor al Senat a les eleccions generals celebrades aquest diumenge, aconseguint una majoria absoluta de 120 senadors electes, que sumats als 23 que té ja per designació autonòmica, li fan un avantatge de 143 escons en total, mentre que el PSOE es queda a la Cambra Alta amb 9 rutini al 95%.

Els d' Alberto Núñez Feijóo sí que s'han consolidat al Senat amb una àmplia majoria absoluta, registrant una forta pujada respecte al 2019, passant de 83 a 120 senadors electes, que units als seus 23 parlamentaris per designació autonòmica li permeten un ampli avantatge a la Cambra Alta.

Per contra, el PSOE ha acusat una important baixada respecte a les eleccions del 2019, ja que ha passat de 93 senadors als 73 que ha obtingut en aquests comicis del 23J. Això sí, caldria sumar-hi els 19 escons que té per designació autonòmica, per la qual cosa es quedaria a l'oposició a la Cambra Alta amb 92 parlamentaris.

La tercera força a la Cambra Alta continua sent la coalició d'ERC i Bildu (Esquerres per la Independència), amb set senadors, que caldria sumar-los els quatre parlamentaris que ja tenen per designació autonòmica (3 ERC i 1 Bildu).

Els seguiria el PNB, que amb aquest percentatge escrutat, es queda amb quatre senadors (més un de designació autonòmica). Junts estaria amb un parlamentari elegit en aquestes eleccions, més dos més de designació, mentre que UPN, Associació Socialista Gomera (ASG) i Agrupació Herreña Independiente (AHI) se'n reparteixen un cadascun.

UNA MAJORIA PER PRESIDIR LA CAMBRA
 

En qualsevol cas, la majoria del PP us permetrà, entre altres coses, presidir la institució i aconseguir també un gran poder en el repartiment de la Mesa de la Cambra.

Això sí, la importància política del resultat al Senat ha estat sempre relativa. No intervé en l?elecció del president del Govern i no és decisiu en l?elaboració de les lleis: les seves esmenes i reformes poden ser tombades pel Congrés, que té l?última paraula.

Només és decisiu per aprovar l'anomenat sostre de despesa, que pot vetar i obligar el Govern a tornar a presentar, i especialment per aprovar l'aplicació del 155 de la Constitució, com va passar amb Catalunya el 2017. El Govern ha de presentar un projecte al Senat perquè el debati i aprovi per majoria absoluta, o no podrà prendre mesures a l'empara.