El Govern confia que el català, el gallec i el basc siguin reconeguts a la UE

El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació en funcions, José Manuel Albares, ha assegurat que el Govern no té constància de l'oposició de cap Estat europeu membre a la inclusió de català, gallec i èuscar al reglament lingüístic de la UE i per tant confia que la "proposta ferma" plantejada tiri endavant el proper 19 de setembre.

Així ho ha expressat en una entrevista amb Europa Press, després que el 17 d'agost passat enviés una carta al Consell de la UE, que precisament aquest semestre presideix Espanya, perquè s'iniciessin els procediments per incloure les "llengües espanyoles diferents del castellà" que gaudeixen d'estatut oficial a Espanya" en el règim lingüístic de la UE.

"La proposta del Govern espanyol és clara i ferma", ha subratllat Albares, que després de l'enviament de la carta havia reconegut que formava part de l'acord a què s'havia arribat amb Junts perquè els independentistes catalans recolzessin la socialista Francina Armengol per ser presidenta del Congrés, complint així amb els "fets comprovables" reclamats per Carles Puigdemont.

El ministre ha explicat que ja ha parlat de l'assumpte amb molts dels seus col·legues europeus i també va aprofitar la reunió informal de ministres d'Exteriors de la UE a Toledo d'aquest dijous per tractar aquesta qüestió atès que, a petició d'Espanya, s'inclourà a l'ordre del dia del proper Consell d'Afers Generals (CAG) el 19 de setembre.

"No em consta que hi hagi cap país, ni públicament, ni oficiosament, que s'hagi oposat de moment a aquesta petició espanyola", ha assegurat, reconeixent que "efectivament, el reglament i els tractats són molt clars sobre això i cal unanimitat del Consell".

"Per això el portem al Consell d'Afers Generals i treballem per demanar aquesta unanimitat", ha afegit, confiant que "el dia 19 puguem prendre una decisió sobre això".

Segons ha explicat, el Govern ha consultat amb els serveis jurídics del Consell que li han traslladat que el CAG, com a formació del consell, és "perfectament vàlid" per prendre una decisió sense necessitat que es porti a nivell de líders.

SENSE CALENDARI PREVIST

Pel que fa al calendari perquè català, èuscar i gallec tinguin plenament el mateix estatus que l'espanyol i les altres 23 llengües oficials que actualment hi ha a la UE, el ministre ha reconegut que "és difícil preveure'l".

"No em puc pronunciar fins a veure com es desenvolupa el debat el dia 19 de setembre", ha afegit, assegurant que fins aleshores seguirà explicant als seus col·legues el "plantejament molt clar" del Govern espanyol.

Albares ha recordat que el 2004 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero "va expressar aquest desig, encara que no va presentar formalment, com hem fet en aquest cas, aquesta sol·licitud" i fa un any ell mateix va enviar una carta a la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, per sol·licitar l'ús de les llengües cooficials als plens.

Actualment a la UE hi ha 24 llengües oficials. L?última a incorporar-se va ser el croat el 2013, amb l?entrada d?aquest país a la UE. L'única llengua cooficial que ha estat inclosa entre les oficials de la UE fins ara i després de l'entrada del país va ser el gaèlic el 2007 (Irlanda es va incorporar el 1973).

Tot i això, encara que el gaèlic va ser reconegut com a llengua oficial i de treball de la UE el 2007, no va ser fins a l'1 de gener de 2022 quan va obtenir el seu estatus ple com a tal, després que el Govern irlandès sol·licités el 2015 que s'iniciés el procés gradual per a això, ja que inicialment hi havia una excepció aprovada pel Consell i no tots els documents eren traduïts a aquest idioma.

Pel que fa a l'exigència formulada també pels independentistes d'una llei d'amnistia i si aquesta seria entesa a Europa pels seus socis, Albares evita pronunciar-se, remetent al que ja assenyala el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, que va dir que "el mètode és el diàleg i el marc és la Constitució".