Catalunya davant del sisè aniversari de l'1-O: Celebració dividida?

L'1 d'octubre de 2017, Catalunya va ser escenari d'un referèndum d'independència que marcaria una fita en la seva història. Malgrat l'oposició del Govern central a Madrid i la declaració d'il·legalitat per part del Tribunal Constitucional, alguns ciutadans van votar en un dia ple de tensions. Els enfrontaments entre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, encarregats d'impedir la votació il·legal, i els ciutadans que buscaven exercir "el seu dret al vot" van generar una jornada tumultuosa.

La declaració d'il·legalitat del referèndum per part del Tribunal Constitucional i la ferma oposició del Govern central van generar expectatives que el procés no es duria a terme. No obstant això, la jornada del 1-O va estar marcada per la tensió i els enfrontaments entre les forces de seguretat i els ciutadans que intentaven exercir el seu dret al vot, malgrat les restriccions imposades.

Malgrat els incidents, els resultats provisionals van indicar que més del 90% dels votants van recolzar la independència de Catalunya. No obstant això, la validesa d'aquests resultats va ser qüestionada i posteriorment invalidada, la qual cosa va desencadenar una profunda crisi política.

Per als constitucionalistes, aquest dia va servir com a recordatori de la importància de preservar la legalitat i la Constitució com a fonaments de la democràcia espanyola. Van observar amb preocupació com algunes faccions independentistes desafiaven l'ordre constitucional i la unitat del país.

CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE L'1-O

Després del referèndum, una sèrie d'esdeveniments van deixar una profunda petjada en la política catalana i espanyola. Un dels resultats més notables va ser l'enjudiciament de diversos líders independentistes catalans, acusats de sedició, rebel·lió i malversació de fons públics.

Les conseqüències també van generar inquietud entre els constitucionalistes. Les condemnes als líders independentistes, dictades pel Tribunal Suprem i amb penes d'entre 9 i 13 anys, van ser vistes com un pas necessari per a mantenir l'Estat de dret.

La sentència va desencadenar manifestacions per part del bàndol independentista, algunes de les quals es van tornar violentes. No obstant això, la possibilitat de concedir amnistia a aquests líders i la discussió sobre la celebració d'un referèndum futur van inquietar als constitucionalistes, ja que temien que això pogués establir un precedent perillós i soscavar la legalitat i la unitat del país.

AVUI DIA

Enguany, el record d'aquest dia és especialment dolorós per a alguns, ja que el conflicte català ha tornat a prendre protagonisme en l'agenda pública i política. Les converses sobre l'aniversari d'aquest dia simbòlic revelen que milers de catalans que s'oposen a la independència se senten desemparats, desolats i decebuts, ja que perceben que les seves veus no estan sent tingudes en compte en les negociacions liderades pel president del Govern, Pedro Sánchez, amb els partits independentistes i la possibilitat d'un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Diverses associacions i líders constitucionalistes, com l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), Societat Civil Catalana (SCC), Impuls Ciutadà i el president del PP català, Alejandro Fernández, han expressat la seva desil·lusió davant la probable concessió d'amnistia als presos relacionats amb el referèndum il·legal del 1-O i la possibilitat d'un futur referèndum independentista.

La presidenta de AEB, Ana Losada, descriu la sensació predominant entre els qui defensen la Constitució com a "desolació". Senten que, sis anys després, s'està donant legitimitat a aquells que busquen soscavar la democràcia i que les seves demandes són ignorades, malgrat representar a la majoria dels catalans que s'oposen a la independència.

Des de SCC expressen sentiments similars, sentint-se desemparats per tots dos governs, tant el català com el central. Destaquen que els constitucionalistes són fonamentals, però sovint se senten utilitzats com a moneda de canvi en les negociacions polítiques.

Impuls Ciutadà, una associació que advoca per la unitat d'Espanya, també manifesta la seva desil·lusió davant la possibilitat de concessions il·legals. Encara que comprenen les dificultats polítiques que envolten aquesta situació, esperen que no es materialitzin tals demandes.

Els líders del PP català, inclòs Alejandro Fernández, veuen amb preocupació la possible amnistia, que consideren que deslegitimaria la democràcia espanyola i la Constitució, a més de donar un incentiu al separatisme per a repetir accions similars en el futur.

Un dels desafiaments clau que enfronten els constitucionalistes és la seva falta de suport i representació política efectiva. Malgrat comptar amb un suport majoritari en la societat, sovint se senten marginats i sense suports sòlids que els permetin construir un relat coherent.

DIVISIÓ INDEPENDENTISTA I REBUIG

La divisió en el si de l'independentisme català i el rebuig dels constitucionalistes continuen sent dues forces polítiques contraposades que han marcat la vida política a Catalunya des del 1-O.

D'una banda, el moviment independentista presenta una diversitat d'actors i corrents. Mentre alguns defensen una estratègia més pragmàtica i busquen negociar amb el Govern central per a aconseguir un referèndum pactat, uns altres mantenen una posició més radical, insistint en la unilateralitat i la desobediència civil. Aquesta diversitat ha portat a tensions internes i divisions en el si de l'independentisme, dificultant la definició d'una estratègia unificada.

D'altra banda, el rebuig dels constitucionalistes, es manté ferm a Catalunya. Partits com el Partit Popular (PP), Ciutadans i el PSC argumenten que la independència de Catalunya seria inconstitucional.

En aquest sisè aniversari, la divisió dels partits independentistes i la baixada en vots, situant al PSC com la força més votada a Catalunya, han canviat el panorama. Només els possibles vots d'ERC i Junts per a l'elecció de Pedro Sánchez com a president del govern han tornat a posar en el calendari el tema dels condemnats i fugits, així com l'amnistia per a ells.