Quins són els possibles beneficiaris de l'amnistia? De Puigdemont i Junqueras als CDR

L' amnistia als líders independentistes catalans i societat civil encausada pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017 s'ha convertit en el centre de la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez . Segons apunten les declaracions de l'actual president del Govern en funcions, que aquest dimarts va parlar de "generositat" cap a Catalunya en ser preguntat per la possible amnistia, sembla que el perdó als líders del procés ja està tancat, i ara només queda preguntar-se com es gestionarà. S'indultarà únicament els líders polítics del procés que van participar als actes del 2017? Cobrirà un període més gran on s'indulti també els encausats dels disturbis de les sentències del procés? S'indultarà els CDR? En aquest article intentarem donar resposta a totes aquestes preguntes a partir dels indicis de què disposem actualment.

AMNISTIA ALS LÍDERS POLÍTICS

En cas que l'amnistia s'aprovi i passi el filtre constitucional, entre els potencials beneficiaris estarien els condemnats per l'1-O --com l'expresident Carles Puigdemont i el seu ex'número dos' Oriol Junqueras -- i els càrrecs menors implicats al referèndum.

Tot i que els experts constitucionalistes i les fonts jurídiques consultades per aquest diari insisteixen que tot dependrà de la literalitat de l'eventual llei d'amnistia , que serà la que fixi els fets perdonats, l'abast de les conseqüències ia qui competirà determinar en cada cas les persones concretes a les quals se'ls pot aplicar, el cert és que ja es poden entreveure més de 40 possibles beneficiats .

Amb tot, el primer grup de potencials beneficiaris és el dels condemnats per l'1-O, començant per Puigdemont --processat després de la derogació de la sedició per desobediència i malversació--, que fa sis anys que és a la seva residència belga de Waterloo. Amb ell, veurien extingir les seves presumptes responsabilitats penals els exconsellers Clara Ponsatí , Toni Comín i Lluis Puig , i la secretària general d'ERC, Marta Rovira , també a l'estranger i processats.

L'amnistia dels successos que van desembocar l'1 d'octubre del 2017 també podria afectar l'exdiputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel , que va estar a l'estranger fins a l'any passat, quan es va presentar voluntàriament al Suprem. Processada per desobediència, l'alt tribunal va enviar el cas a l'Audiència de Barcelona.

El segon gran grup d'hipotètics premiats serien els condemnats pel 'procés', ja que el Govern els va perdonar el 2021 les penes de presó que van rebre el 2019 per delictes de sedició i malversació, però va mantenir vigents les penes d'inhabilitació.

Dels 12 condemnats, només Oriol Junqueras , Raül Romeva , Jordi Turull i Dolors Bassa segueixen inhabilitats, ja que el Suprem va extingir les penes d'inhabilitació recaigudes sobre Carmen Forcadell , Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Josep Rull i Joaquín Forn després de revisar les condemnes a la reforma que va derogar la sedició i va modificar la malversació. Pel que fa als altres tres sentenciats per l'1-O -- Meritxell Borrás, Carles Mundó i Santi Vila --, ja van purgar les penes.

CÀRRECS MENORS

Als grans noms del 'procés' se sumen altres menys coneguts que també podrien resultar afavorits per una amnistia. Destaquen la consellera catalana de Cultura, Natàlia Garriga ; el president d'ERC al Parlament i exsecretari general de Vicepresidència i Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové , i el també diputat i exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó , en espera de judici al TSJ de Catalunya (TSJC) per els preparatius de l'1-O.

Segons la investigació judicial, Jové --membre de la delegació catalana a la taula de diàleg entre Moncloa i Govern-- va desatendre els mandats del Tribunal Constitucional contra l'organització del referèndum independentista; hauria obtingut dades personals dels catalans de manera irregular per elaborar un cens; va participar "activament" en la cerca de locals per votar; i al seu ordinador hi havia arxius com a 'model de papereta'.

Entre els indicis contra Jové i Salvadó, la instructora detalla que van fer presentacions davant d'altres estats i organismes per obtenir finançament, i també que es va dotar l'Agència Tributària del sistema e-Spriu, capaç de recaptar i gestionar i executar impostos per als que “ no es tenien competències” com IRPF, IVA o Societats.

La instructora també creu que Salvadó va idear un programa d'homogeneïtzació dels mecanismes interns de tramitació de tributs i cotitzacions socials que ingressava la Generalitat a l'Estat, per “controlar i comptar amb la màxima informació possible sobre subjectes tributaris i sobre les quotes satisfetes dels impostos estatals no cedits".

S'hi afegeixen els 30 processats en un altre cas pel Jutjat d'Instrucció Número 13 de Barcelona per delictes de malversació, desobediència , prevaricació, revelació de secrets i falsedat documental, també pels preparatius d'aquest referèndum.

Entre aquests 30 encausats destaquen noms com Antoni Molons , l'exsecretari de Comunicació del Govern, acusat de malversació i prevaricació; Josep Ginesta , exsecretari general de Treball, Assumptes Socials i Família, imputat per malversació; Vicent Sanchis , exdirector de TV3, imputat per desobediència; o Saül Gordillo , exdirector de CatalunyaRadio, també imputat pel mateix motiu.

Així mateix, la consellera d'Acció Exterior de la Generalitat, Meritxell Serret , se'n va anar a l'estranger però el 2021 es va lliurar al Suprem i finalment l'abril passat va ser condemnada pel TSJC a un any d'inhabilitació per desobediència a l'organització i la celebració del 1 -O, podria veure desaparèixer la pena.

QUINS SÓN ELS LÍMITS?

L'expert en dret constitucional i catedràtic de la Universitat d'Oviedo, Miguel Presno Linera , explica en declaracions que una llei d'amnistia "podria fer que desapareguessin els fets i les conseqüències jurídiques derivades dels mateixos" , fet que implicaria que "els qui no han estat jutjats no ho puguin ser i que els condemnats no compleixin les seves penes", cosa que inclouria les no indultades.

El catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós , coincideix que l'extinció de les penes d'inhabilitació de Junqueras i els altres "depèn del que digui la llei d'amnistia, del que fixi el seu abast". I això perquè "l'amnistia té el contingut que el legislador li vulgui donar", amb l'únic límit que imposen els tractats internacionals per la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat, com la tortura.

En aquest escenari, Junqueras --que ara mateix està inhabilitat fins al 2031-- podria concórrer a les properes eleccions catalanes, previstes per al 2025 - igual que Carles Puigdemont-, si finalment la llei d'amnistia veiés la llum i rebés el vistiplau del Tribunal Constitucional (TC). Superat aquest obstacle (no menor), les fonts jurídiques preguntades insisteixen: "Si es dóna per constitucional la possibilitat d'amnistia, no hi ha límits" .

FINS A 1.432 PERSONES BENEFICIADES

Si l'amnistia abracés des del 2017 fins a l'actualitat, es podrien arribar a veure beneficiades fins a 1.432 persones pel perdó de l'estat , com ara alcaldes, funcionaris, o els ciutadans que van protagonitzar els disturbis després de la sentència del procés el 2019 - és a dir, els CDR- . L'amnistia a aquests últims sembla que està dins de les negociacions, i més després que el Govern demanés a Europol que desvinculés el separatisme català del terrorisme.

L'organització independentista catalana Òmnium Cultural ha delimitat quins poden ser els beneficiats de l'amnistia dividint els encausats en diferents grups:

• 200 persones investigades per enllaços a l'organització i suport al referèndum.

- Alcaldes i alcaldesses: La Fiscalia va anunciar la investigació de 712 alcaldes per la seva vinculació a l'AMI i el suport al Referèndum. La investigació es va concretar en 78 i de mica en mica s'han anat arxivant la majoria. En alguns casos també s'ha estès la imputació a regidors de l'equip de Govern, com el cas de Jordi Pesarrodona (Sant Joan de Vilatorrada) o els tinents d'alcalde de la Ràpita i Dosrius. Actualment, 6 han arribat a judici i 6 estan en espera de ser jutjats.

- Funcionaris i servidors públics: Diferents jutjats penals han instruït diligències contra funcionaris per la seva vinculació a l'organització del Referèndum amb diferents resultats. La cúpula dels Mossos va ser jutjada a l'Audiència Nacional i absolta de les imputacions de rebel·lió i posteriorment de sedició, així com s'han arxivat totes les imputacions de desobediència a agents dels Mossos per l'1 d'octubre. També diferents bombers van ser perseguits penalment per la seva participació a l'1 i 2 d'octubre, i encara queden causes obertes contra cinc. També se sumen els 5 membres de la Sindicatura electoral de l'1 d'octubre , òrgan que havia de vetllar per les garanties electorals del Referèndum.

- Societat Civil: Diverses persones van ser investigades per participar en actes de suport a l'1 d'octubre, com el cas del regidor de Badalona, José Téllez , absolt finalment pel Tribunal Suprem per penjar cartells de l'1 d'octubre, o els diferents informàtics acusats de replicar webs censurades del Referèndum que, segons les diferents fonts, es van censurar i bloquejar entre 25 i 140. Aquestes causes van ser arxivades o van acabar amb absolucions. És diferent el cas de la persecució que es manté contra l'informàtic Joel Muñoz a les portes d'un judici en què Fiscalia li demana 18 anys de presó. També continua oberta la causa contra Roger Español , víctima de la violència policial per la qual va perdre un ull l'1 d'octubre ia qui la Fiscalia l'acusa d'atemptat contra l'autoritat.

• Imputats "per exercir la llibertat d'expressió", segons Òmnium

Diverses persones han estat investigades i processades per haver denunciat "la brutalitat policial" de l'1 d'octubre, algunes encara obertes en investigacions secretes de la Guàrdia Civil que s'allarguen des del 2017; o les acusacions a diferents professors de secundària acusats falsament d'adoctrinament; o diferents casos de la detenció de persones per la utilització de llaços grocs acusades de delictes d'odi. Òmnium també denuncia "la persistent persecució" contra usuaris de Twitter per haver difós dades públiques de Montserrat del Toro , la secretària judicial que va participar als registres de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017, i que amb el seu relat al judici del Tribunal Suprem, "va servir per justificar les condemnes a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez", segons l'organització independentista catalana. D'una banda l'Audiència Provincial de Barcelona va obligar a repetir el judici contra Rubén , un usuari de Twitter que havia estat absolt, i per segona vegada el Jutjat Penal 7 de Barcelona el va tornar a absoldre. Fins a 5 persones han hagut de fer front a processos judicials per aquests mateixos fets.

Recentment una altra usuària d'aquesta xarxa social va haver de fer front a un judici amb una petició de fiscalia de 2 anys de presó. Altres, com el de Josep Huguet , van estar arxivats pel jutjat d'instrucció 22 de Barcelona en resolucions similars, malgrat la insistència de Fiscalia a recórrer. En paral·lel, el Tribunal Suprem ha estimat el recurs de l'advocacia de l'Estat i acusació particular per reobrir una causa arxivada per l'Audiència Provincial de Barcelona, contra tres usuaris més de Twitter pels mateixos fets.

La diputada Eulàlia Reguant i l'exdiputat Antonio Baños han estat investigats per desobediència per haver-se negat a respondre les preguntes de VOX al judici del procés. Van ser sancionats amb multa i pels mateixos fets es van obrir diligències penals que van acabar amb la condemna de multa de 13.500 € a Eulàlia Reguant ia quatre mesos de presó i d'inhabilitació en el cas d'Antonio Baños, tots dos per desobediència.

O el cas d' Albert Baiges que, vulnerant la doctrina del TEDH, l'Audiència Nacional el va condemnar per una piulada crítica amb el rei d'Espanya pel delicte d'injúries a la Corona, actualment sentència recorreguda.

• 1.000 persones imputades entre la societat civil

Entre la Vaga General del 08/11/2017 i les protestes organitzades pels CDR, a Catalunya es van obrir 314 procediments penals en un total de 12 mobilitzacions al carrer (protestes per la investidura fallida de Carles Puigdemont, encadenades al TSJC, per la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, contra l'assistència de JUSAPOL a Barcelona, el primer aniversari de l'1 d'octubre, per la presència del Consell de Ministres a Barcelona, pel trasllat dels presos polítics a Madrid, per la Vaga General del 21/02/2019, en contra de la sentència del procés,...), algunes de les quals segueixen obertes o amb recursos per sentències condemnatòries.

Un cop feta pública la sentència que condemnava els líders del procés a prop de 100 anys de presó, la ciutadania va iniciar una mobilització permanent al carrer que va suposar la instrucció de diferents procediments penals contra més de 700 persones entre el 14/10/2019 i la mobilització al Camp Nou del 18/12/2019 . Només el tall de l'AP-7 de la Jonquera i Salt va generar més de 250 citacions als jutjats. Prop de 40 persones han estat detingudes entre gener del 2020 i l'actualitat, en mobilitzacions com la commemoració de l'1 d'octubre, l'11 de setembre o les protestes per la inhabilitació del president Quim Torra , entre altres mobilitzacions vinculades al moviment independentista.

• 50 imputats per "activisme per l'autodeterminació de Catalunya

En aquest apartat, des d'Òmnium destaquen la causa que el magistrat Manuel García Castelló duu a terme per nodrir les causes contra els CDR o la investigació del Tsunami Democràtic, que també podria ser anul·lada per aquest indult. D'una banda, l'abril del 2018 la Guàrdia Civil dirigeix una operació antiterrorista contra els CDR que suposa la detenció de Tamara Carrasco i l'exili de 1000 dies de l' Adrià Carrasco . L?Audiència Nacional imputa inicialment els dos joves delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició, fins que acaben sent investigats per desordres públics per jutjats d?instrucció de Barcelona i Granollers. A la Tamara se li va imposar un confinament municipal sense poder sortir de Viladecans que va durar 13 mesos, fins que l'octubre del 2020 va ser absolta en primera instància i confirmada posteriorment en segona instància per l'Audiència Provincial de Barcelona en una sentència que qüestiona actuació policial i de la Fiscalia en tot el procediment. Tot i això, la mateixa Fiscalia va acabar recorrent al Tribunal Suprem l'absolució, i el màxim tribunal va ratificar l'absolució. Adrià va passar 1000 dies al' exili fins que el jutjat d' instrucció 3 de Granollers decreti l' arxiu per falta d' indicis d' haver comès cap delicte .

D'altra banda, la mateixa Audiència Nacional, de la mà del magistrat Manuel García Castelló, va dur a terme l'anomenada Operació Judes contra 9 membres dels CDR en una operació per terrorisme. Actualment el magistrat ha decretat la conclusió del Sumari, enviant la causa a la Sala Penal de l'Audiència Nacional pel seu enjudiciament pels delictes de pertinença a organització terrorista i de tinença, dipòsit i fabricació d'explosius.

A més, el 28 d'octubre del 2020, la Guàrdia Civil va dur a terme el que es va anomenar Operació Voloh , amb la detenció de 21 persones acusades de finançar irregularment el procés i alguna de les seves estructures. Es van detenir polítics, empresaris i càrrecs públics com David Madí, Josep Lluís Alay o Xavier Vendrell . L'operació continua oberta i se'n deriva la investigació secreta de l'Audiència Nacional que investiga el Tsunami Democràtic.

I no només Tsunami Democràtic és sota l'ull dels jutges de l'Estat. A l'organització Anonymous Catalonia se li va obrir una causa al jutjat d'instrucció 26 de Barcelona per haver anunciat i publicitat les convocatòries de les entitats independentistes.

• Encausats per l'acció exterior de la Generalitat

L'acció exterior de la Generalitat "també ha estat objecte d'assetjament penal per part del
Estat", segons afirma Òmnium. Més enllà de la persecució del Tribunal de Comptes i del cessament de les delegacions de la Generalitat a l'exterior amb l'aplicació de l'article 155, s'han obert diligències penals contra el director de l'Oficina del President Puigdemont, Josep Lluís Ala i, una causa que continua oberta, s'ha investigat el conseller d'Interior, Miquel Buch , i diversos Mossos per la suposada cobertura a l'exili del mateix president Puigdemont, una d'aquestes causes continua oberta al TSJC, una altra contra Alay ha acabat arxivada i se n'han absolt d'altres contra agents del Mossos.

El Jutjat d?Instrucció 18 de Barcelona va obrir diligències prèvies contra 10 persones, fruit de la denúncia de Fiscalia, una vegada que el Tribunal de Comptes va emetre informe sobre l?acció exterior de la Generalitat. Totes estan imputades pel mateix Tribunal de Comptes i alguna també, pel Jutjat d'Instrucció 13. Totes aquestes causes continuen obertes i podrien tancar-se amb l'eventual amnistia.