ERC i Junts pressionen Sánchez pel perdó del deute català en les negociacions

En una conjuntura política carregada de tensions, els partits independentistes catalans, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Catalunya, han intensificat les seves converses a la recta final de les negociacions sobre la investidura del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. L'objectiu darrere d'aquestes converses és alleujar l'important deute que la comunitat autònoma de Catalunya manté amb l'Estat i que s'haurà d'afrontar en els propers anys.

DEUTE FINS AL 2028

La Generalitat de Catalunya enfronta venciments de deute per un total de 31.868 milions d'euros en el període comprès entre el 2024 i el 2028. Aquests compromisos representen un augment del 13% en els costos, llevat que els líders d'ERC, encapçalats per Pere Aragonés, aconsegueixin persuadir el candidat socialista a la presidència perquè condoni una part dels més de 73.000 milions d'euros que Catalunya deu a l'Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). A més, aquesta càrrega financera es veu agreujada per l'increment dels interessos del deute, que es preveu que augmentin en un 104% per a l'any 2026 i arriben a la xifra de 2.412 milions d'euros.

La proposta de reduir el deute és una intenció compartida per les dues formacions independentistes. Junts, des que va obtenir un paper crucial a l'escenari polític després de les eleccions del 23-J, ha insistit en la necessitat d'una condonació de deute i la transferència de competències fiscals a Catalunya. En aquest context, les dues agrupacions també han subratllat el conegut com a 'dèficit fiscal', argumentant una diferència de 22.000 milions entre el que Catalunya aporta a les arques de l'Estat i el que rep.

El cronograma de pagaments es presenta com un repte crucial per mantenir l'equilibri a les finances de Catalunya. Segons dades proporcionades per la Generalitat, el 2024, el Govern català haurà de fer front a un pagament de 7.988 milions d'euros, una xifra que anirà en augment els propers exercicis. El 2025, el cost s'elevarà a 7.828 milions, per assolir els 7.946 milions un any després, i finalment superar els 8.100 milions el 2027.

La condonació de part del deute ha esdevingut una condició crucial per a la investidura de Pedro Sánchez. No obstant això, aquesta mesura no només comporta un cost econòmic, sinó també un cost polític, ja que podria generar malestar entre altres líders autonòmics, especialment aquells que han aconseguit reduir el deute a les seves regions en els darrers anys. Per exemple, el president d'Euskadi, Íñigo Urkullu, lidera les negociacions amb el PSOE amb la intenció d'assolir un acord de legislatura que brindi estabilitat parlamentària al Govern vinent.

El camí de Pedro Sánchez es presenta complicat, ja que haurà de satisfer tant el seu futur soci parlamentari com altres líders autonòmics per evitar una possible revolta a les files socialistes. La tensió és evident, i exemples com la Comunitat de Castella-la Manxa, governada per Emiliano García Page, que manté un deute de més d'11.000 milions d'euros amb l'Estat, demostren la complexitat de la situació. A més, l'amnistia als condemnats del procés independentista català que ERC està negociant amb el PSOE ha generat descontent dins del mateix partit socialista. La presidenta del govern de les Illes Balears, Marga Prohens, ha anticipat la reacció dels líders autonòmics del Partit Popular, i ha plantejat la pregunta de si la condonació del deute s'aplicarà únicament a Catalunya.

INASSUMIBLE

Si Pedro Sánchez opta per satisfer totes les regions, la factura es tornarà inassumible, fins i tot si s'aplica de manera proporcional. En total, les comunitats autònomes deuen al Fons de Liquiditat Autonòmica un total de 184.000 milions d'euros. La Comunitat Valenciana acumula un deute de 46.274 milions, mentre Andalusia supera els 25.000 milions, segons dades del Banc d'Espanya. Altres regions, com la Regió de Múrcia, les Balears i l'Aragó, també enfronten deutes significatius que hauran d'abordar en els propers anys.