El PDeCAT posa punt final a la seva activitat política
El president del PDeCAT, David Bonvehí, va expressar aquesta resolució durant el congrés, en què es van avaluar diversos aspectes del panorama polític català i es van analitzar els resultats electorals recents.

El Congrés Nacional del PDeCAT ha pres una decisió transcendental en optar per una àmplia majoria per posar fi a l'activitat política del Partit Demòcrata. Durant la jornada de dissabte, el partit va fer una profunda avaluació de l'escenari polític català, la trajectòria de la formació i els seus resultats electorals recents, com va assenyalar el president del PDeCAT, David Bonvehí, en una carta adreçada a la militància.
Aquest congrés es va convertir en el fòrum on es van analitzar els escenaris futurs més plausibles per a l'organització, mantenint sempre al cap els ideals i objectius polítics del partit. El PDeCAT, nascut el 2016 com a successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), s'autodenominava com un partit de centre, d'orientació nacionalista, democràtica i moderada.
En el seu missatge, David Bonvehí va expressar la seva gratitud per haver tingut l'oportunitat de servir Catalunya i va concloure amb un enèrgic “Visca Catalunya!”.
CÀRREGA CONTRA JUNTS
La renúncia del PDeCAT a continuar la seva activitat política va acompanyada de fortes crítiques cap a Junts per Catalunya. David Bonvehí va lamentar que després de les eleccions del 2019, els líders institucionals vinculats al PDeCAT no van considerar el partit com una eina de futur i, al seu lloc, van donar suport a un altre projecte polític, marcant així un distanciament evident. Això, en certa mesura, va facilitar l'ascens de Junts per Catalunya sota la direcció de Carles Puigdemont.
Tot i que s'havien aconseguit acords puntuals amb Junts per Catalunya a les darreres eleccions municipals, aquests no es van replicar a les eleccions generals del juny del 2023. La proposta de la candidatura d'Espai CiU, liderada per Roger Montañola, va xocar frontalment amb la línia argumentativa de Junts i Carles Puigdemont, arribant fins i tot a enfrontaments amargs per qüestions de drets electorals que la Junta Electoral va dictaminar a favor de Bonvehí.
FRACÀS
Tot i això, malgrat comptar amb un avantatge en aquest sentit, la candidatura liderada per Roger Montañola no va aconseguir convèncer l'espai moderat al qual pretenia arribar. Espai CiU va obtenir tan sols 31,687 vots, en contrast amb els 98,794 de la CUP o els més de 165.000 del Partit Animalista (PACMA), fet que demostra el fracàs en la conquesta de l'electorat que solia donar suport a l'antiga Convergència.
Escriu el teu comentari