El finançament de Catalunya es decidirà bilateralment i al marge de les altres CCAA, segons el pacte entre PSOE i ERC

També pacten la condonació de 15.000 milions del FLA a Catalunya que s'estalviarà 1.300 milions més en interessos.

|
20231102122200

 

El pacte entre PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez implica que l'Estat condonarà fins a 15.000 milions d'euros de deute del Fons de Líquidesa Autonòmica (FLA) a Catalunya , que a més s'estalviarà uns 1.300 milions d'euros en interessos. La regió catalana és la que ha rebut més diners d'aquest mecanisme, fins a 102.000 milions, des que es va posar en marxa el 2012.

 

Arxiu - El president de la Generalitat, Pere Aragonès (i) i el president del Govern, Pedro Sánchez (d), mantenen una conversa a la cloenda de la XXXVII Reunió Cercle d'Economia, 6 de maig de 2022, a Barcelona, Catalunya (Espanya).
Arxiu - El president de la Generalitat, Pere Aragonès (i) i el president del Govern, Pedro Sánchez (d), mantenen una conversa a la cloenda de la XXXVII Reunió Cercle d'Economia, 6 de maig de 2022, a Barcelona, Catalunya (Espanya).

 

Així mateix, el text recull que es constituirà durant el primer trimestre del 2024 una comissió bilateral entre el Govern i la Generalitat amb l'objectiu d'arribar a un acord i possibilitar avenços en l'èxit d'un finançament adequat que garanteixi la suficiència financera dels serveis públics de Catalunya", així com "assegurar el compliment dels compromisos d'inversió continguts a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya".

 

Segons el text d'aquest pacte, l'Estat també assumirà la condonació de 15.000 milions d'euros, el 20% dels 71.000 milions d'euros que ara té Catalunya amb l'Estat. A més, s'estalviarà 1.300 milions d'euros més pels interessos que tindria pagar aquest crèdit si no fos condonat.

 

El Fons de Liquiditat Autonòmic, FLA, va ser creat per l'Executiu de Mariano Rajoy l'any 2012 durant la crisi econòmica i, mitjançant ell, el Govern atorga diners a les comunitats autònomes adscrites que al seu moment no tenien solvència per finançar-se als mercats .

 

En aquest Fons no es troben totes les comunitats autònomes i només estan adscrites les que així ho van demanar al Ministeri d'Hisenda: Aragó, Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, Múrcia, La Rioja i el País Valencià.

 

El ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños, ha explicat després d'aquest acord que aquest mecanisme de condonació de deute també serà extensible a la resta de comunitats autònomes de règim comú i que estiguin adscrites a aquest fons.

 

EL TOTAL DEL FLA
 

Des de l'any 2012, Catalunya és la comunitat autònoma que més diners ha anat rebent d'aquest FLA, malgrat que el 2019 i el 2020 no va ingressar cap euro d'aquest compartiment , sinó que ho va fer del Fons de Facilitat Financera, un sistema similar.

 

En concret, la comunitat presidida per Pere Aragonès ha rebut aquests darrers onze anys un total de 102.622 milions d'euros d'aquest FLA, gairebé el 40% del total.

 

L'any que va rebre més diners va ser el 2021, quan Catalunya va ingressar fins a 13.469 milions d'euros del FLA. I l'any passat i aquest any han rebut una xifra similar, 12.673 milions el 2022 i 12.605 milions el 2023.

 

Després de Catalunya, la Comunitat Valenciana ha estat històricament en aquesta dècada la segona regió que ha rebut més diners d'aquest Fons de Liquiditat Autonòmica.

 

MÉS DE 71.000 MILIONS DE DEUTE AMB L'ESTAT
 

Pel que fa al deute, Catalunya es manté com una de les comunitats més endeutades, amb un total de 85.456 milions d'euros, segons les darreres dades del Banc d'Espanya. Això es tradueix en un deute del 33% del producte interior brut (PIB).

 

Tot i això, el deute autonòmic de Catalunya amb l'Estat ascendeix actualment a 71.852 milions d'euros, dels quals s'han condonat fins al 20% i amb l'estalvi dels interessos, segons aquest pacte.

 

Després de Catalunya, la següent regió amb més deute amb l'Estat és el País Valencià (46.274 milions d'euros); Andalusia (25.276 milions); Castella-la Manxa (11.069 milions); Múrcia (9.762 milions); Aragó (4.940 milions); Balears (4.828 milions); Cantàbria (3.100 milions); Galícia (2.759 milions); Extremadura (2.288 milions); Castella i Lleó (1.966 milions); Canàries (1.296 milions); Astúries (858 milions); La Rioja (758 milions).

 

MÉS DETALLS DE L'ACORD
 

L?acord també inclou la creació d?una nova taula de partits i el traspàs integral del servei de Rodalies (Rodalies). A aquest efecte es crearà una nova empresa pública anomenada Rodalíes Catalunya, participada per l'Estat i pel govern autonòmic.

 

El ministre ha traslladat que l'acord inclou finançament específic per a competències "singulars" de Catalunya com "els Mossos d'Esquadra i els òrgans judicials" . A més, ha assenyalat que mitjançant aquest acord "es millora i es concreta" un sistema d'"comandes de gestió" que ja es va pactar en els Pressupostos Generals de l'Estat de l'any 2023.

 

"De manera que la Generalitat podrà executar les noves inversions de l'Estat a Catalunya, estratègiques per al conjunt del país" i per tant, se segueix aprofundint, segons ha indicat, al govern compartit entre l'Administració General de l'Estat i la Generalitat de Catalunya .

 

Félix Bolaños ha mostrat la seva satisfacció amb l'acord signat aquest mateix dijous amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, que també ha assenyalat que permet "continuar avançant" cap a la investidura de Sánchez. Segons ha assegurat, també permetrà per garantir l'estabilitat a la nova legislatura.

 

Bolaños ha explicat que es crearà "una taula de partits" en què participaran PSOE i ERC per facilitar i acompanyar el diàleg que ja es porta a terme a la taula de diàleg que ja ha funcionat durant la passada legislatura entre l'Executiu Central i el Govern.

 

Així, ha indicat que volen aprofundir en el diàleg polític que ja estaven mantenint i ha assenyalat que la taula de diàleg negociació s'exposarà acords "amplis i representatius de la immensa majoria", que a més seran "transversals i lògicament dins de l'ordenament jurídic" .

 

Respecte a Rodalíes, Bolaños assenyala que amb aquest acord es "culminarà" el traspàs d'aquesta competència a la Generalitat "que va començar el 2009 i el 2010", segons ha assenyalat. Amb la creació de la nova empresa pública pretenen continuar col·laborant per millorar el servei als ciutadans.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA