La batalla entre Milei i Massa defineix el destí d'Argentina en una jornada electoral decisiva

A l'horitzó del 19 de novembre, els argentins es troben a la cruïlla d'elegir el seu pròxim president, enfrontant-se a una sèrie de desafiaments econòmics i socials urgents que han marcat l'agenda de preocupacions ciutadanes. Problemes com l'elevada incertesa econòmica, xifrada en un 86,8%, la inflació, una de les més altes del món amb un 138,3%, la persistent pobresa que afecta el 40,1% de les famílies, el desequilibri canviari i la taxa d'atur, entre d'altres, configuren un escenari complex.

Al balotatge, els argentins tenen davant seu dos contendents: Javier Milei, representant de La Libertad Avanza, i Sergio Massa, líder d'Unió per la Pàtria. Després de les primàries i les eleccions d'octubre, tots dos candidats s'han vist immersos en intensos debats a la recerca per arribar a la Casa Rosada.

La competència es presenta ajustada segons els sondejos més recents. L'enquesta publicada per Zuban Córdoba el 13 de novembre atorga a Massa un 49,6% dels vots, davant del 48,9% de Milei. Clivatges Consultors afavoreix Massa amb un 45,9% contra un 43,2% per a Milei, mentre que Atlas Intel preveu una victòria més clara per a Milei, amb un 48,6%, i un avantatge de quatre punts sobre Massa, que obtindria un 44,6%.

El percentatge significatiu d'indecisos afegeix incertesa a l'elecció, i el debat presidencial recent entre Milei i Massa ha estat un moment crucial per il·luminar la posició dels candidats davant dels problemes clau del país.

Els mitjans de comunicació, tant argentins com a internacionals, han destacat l'enfrontament entre Milei i Massa durant el debat. Tot i que s'ha afirmat que Massa va superar Milei, tots dos candidats van aprofitar l'oportunitat per llançar acusacions mútues i plantejar propostes, no només per captar la seva base de votants, sinó també per atraure aquells que van optar per altres forces polítiques a les eleccions anteriors.

Un dels elements que afegeix un matís interessant a aquesta contesa és el suport de la dreta moderada, liderada per Patricia Bullrich, que va quedar en tercer lloc a la primera volta. El seu suport a Milei ha generat enrenou polític a l'Argentina i ha ressaltat la importància dels vots d'aquest sector.

Pel que fa a les propostes dels candidats, les diferències són notables. Milei proposa la reducció de l'Estat mitjançant l'eliminació de ministeris, prefectures, secretaries i adreces, cosa que implicaria la destitució d'empleats no pertanyents a la carrera administrativa. A més, busca eliminar el Banc Central i els subsidis econòmics a les empreses, enfortir la dolarització de l'economia, reduir el 90% dels impostos, privatitzar el sistema de salut i l'educació pública i implementar un nou instrument militar, entre d'altres iniciatives .

D'altra banda, Massa es compromet a mantenir l'educació universitària gratuïta, enfortir les remuneracions del personal mèdic, incloure la formació en tecnologia al pla d'estudis de l'educació secundària i enfortir la seguretat mitjançant la implementació de nous sistemes de càmeres i seguiment al delicte.

El suport internacional també ha esdevingut un factor influent en aquestes eleccions. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu suport a Massa, destacant-ne la representació de la convivència democràtica i un projecte d'unitat i solidaritat per a tothom.

Líders internacionals com José Luis Rodríguez Zapatero, Michelle Bachelet, Lula da Silva, José Mujica, Ernesto Samper i Andrés Manuel López Obrador han recolzat públicament Sergio Massa. D'altra banda, expresidents com Mariano Rajoy i Mauricio Macri, juntament amb escriptors com Mario Vargas Llosa, han mostrat suport a Javier Milei.

El comunicat conjunt signat per expresidents destaca l'hegemonia del kirchnerisme a la política argentina i apunta Massa com a continuador d'un model econòmic corporatiu fracassat. Aquest suport internacional ha generat un debat intens a Argentina, especialment en relació amb el suport de Patricia Bullrich a Milei.

En aquest context polític i social tan complex, els argentins aniran a les urnes el 19 de novembre amb l'esperança de definir el rumb del seu país per als quatre anys vinents. El guanyador d'aquestes eleccions assumirà la presidència el 10 de desembre del 2023 i s'enfrontarà a la tasca crucial d'abordar els desafiaments econòmics, socials i polítics que marquen el panorama argentí. La Direcció Nacional Electoral ha anunciat que els resultats del balotatge es donaran a conèixer a partir de les 21.00 hores d'aquest diumenge, marcant l'inici d'una nova etapa per a la nació sud-americana.