Sumar presenta una querella contra el president del CGPJ per aprovar la declaració contra la llei d'amnistia

Sumar interposarà aquest divendres una querella davant el Tribunal Suprem contra el president interí del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, i els vocals conservadors de l'organisme per la seva "inacceptable intromissió" a la funció legislativa del Congrés, en autoritzar i participar al Ple extraordinari que va propiciar la declaració institucional contra la Llei d'Amnistia.

Concretament, la denúncia del grup parlamentari, a què ha tingut accés Europa Press, acusa aquests membres de l'òrgan de govern dels jutges d'incórrer en un presumpte delicte de prevaricació administrativa, que comporta inhabilitació d'exercir càrrec públic, per promoure una resolució "il·legal", "arbitrària" i que excedeix les competències del CGPJ.

I es dirigeix contra els seus vuit promotors , els vocals Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona.

També contra Wenceslao Olea --que va votar a favor-- i apunta Guilarte, el president, que va optar per votar en blanc, com a cooperador necessari en permetre la convocatòria del ple en què aquests juristes van llançar la seva resolució contra la futura llei de amnistia. És a dir, formulen la seva querella contra els deu vocals conservadors del CGPJ.

De fet, Sumar atribueix als promotors d'aquesta declaració arrogar atribucions que correspon exclusivament al Tribunal Constitucional , en pronunciar-se sobre una proposició de llei quan el text normatiu ni tan sols existia ni estava registrat.

És més, recrimina en la seva querella que la seva intenció era enviar a la ciutadania "un missatge apocalíptic que només pot contribuir a una crispació social més gran", sobretot quan se'l va dotar de caràcter institucional.

VAN ACUSAR EL PRESIDENT DE CONDUCTES GRAVÍSSIMES

Concretament, la querella al·ludeix a l'aprovació el 6 de novembre passat en sessió plenària de la declaració institucional del CGPJ contra l'amnistia que llavors negociaven PSOE, Sumar, ERC i Junts per investir Pedro Sánchez com a president del Govern, alertant que la seva aplicació suposaria l'abolició de l'Estat de Dret.

Sumar posa en relleu que aquesta resolució "desqualifica i imputa conductes gravíssimes" al cap de l'Executiu, que podrien ser qualificades com a "desconsideració entre institucions", contradient fins i tot el que marca el CGPJ en les seves resolucions prèvies respecte al Poder Judicial.

"Afirmacions d´extrema gravetat alienes a la seva naturalesa jurídica i que converteixen l´acord (...) en una actuació de crítica política partidista, desbordant de forma deliberada la naturalesa de l´òrgan i de l´acte administratiu de l´acord", aprofundeix el grup parlamentari que, també qüestiona la base legal que es va seguir per convocar aquest ple de l?organisme judicial.

ELS VOCALS ES VAN EXTRALIMITAR MALGRAT SER AUTORITAT INSTITUCIONAL

El grup parlamentari exposa en el seu escrit que en aquest ple es van excedir les funcions de l'òrgan de govern dels jutges, que a més estan limitades per la situació de mandat caducat, i aprofundeix que els vocals querellats van actuar des de la seva "deliberada voluntat d'eludir" aquesta manca competencial, malgrat que són juristes amb condició d'autoritat per formar part d'una de les institucions principals de l'Estat.

Així mateix, ressalta sobre el cas del president que la seva missió és vetllar perquè tots els membres de l'organisme s'ajustin a les funcions del CGPJ , que en cap cas no inclou valorar la "conducta d'una altra autoritat de l'Estat" (en aquest cas el president) , acords polítics o "futuribles" normes.

D'altra banda, Sumar destaca que és "ineludible" que l'acord plenari del 6 de novembre reflecteix la seva decisió d'interferir en una qüestió que afecta els "interessos generals" emetent una "resolució definitiva" i no es pot considerar com un "acte polític" ".

GUILAR-TE ES VA DESMARCAR I UN VOCAL VA ADVERTIR DE LES CONSEQÜÈNCIES LEGALS

Al fil, subratlla que un dels vocals, el progressista Álvaro Cuesta , va sol·licitar desconvocar aquest ple després d'advertir prèviament que era "improcedent" i "il·legal", i va optar per no acudir-hi quan es va mantenir la seva celebració.

I fins i tot argumenta que els mitjans de comunicació van exposar que el mateix president interí veia la declaració institucional "prematura", que el respecte a la independència judicial feia oportú evitar aquest pronunciament davant d'una iniciativa legal inexistent i que implicava un posicionament institucional a favor d'una opció política.