Marxa enrere en el nomenament de Magdalena Valerio per no ser jurista de prestigi
Assegura que és insuficient que només compleixi el requisit de tenir experiència en assumptes d'Estat

El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat el nomenament de l'exministra socialista Magdalena Valerio com a presidenta del Consell d'Estat perquè considera que no compleix amb un dels dos requisits que exigeix la llei, el de ser "jurista de reconegut prestigi".
La Sala Contenciosa Administrativa ha estimat així el recurs presentat per la Fundació Hay Derecho , determinant que Valerio només compleix un dels requisits legals, el de tenir experiència en assumptes d'Estat.
A la sentència, el tribunal ha explicat que a la Llei Orgànica 3/1980 es fixa clarament que "són dues les condicions que ha de reunir qui assumeixi la presidència d'aquest òrgan": ser jurista de reconegut prestigi i tenir experiència en assumptes d'Estat.
"No hi ha excepció, ni matisació, ni preferència de l'una sobre l'altra. I la raó de ser de totes dues és diferent però concurrent: assegurar que qui estigui al capdavant del Consell d'Estat reuneixi la doble qualificació que vol el legislador. És a dir , prestigi jurídic i coneixement expert dels assumptes d'Estat", han apuntat els magistrats.
En la resolució, de la qual ha estat ponent el president de la Sala, Pablo Lucas Murillo de la Cova, el tribunal ha precisat que "la notòria i excel·lent trajectòria de la senyora Magdalena Valerio Cordero -- ministra, diputada, consellera, tinent d'alcalde , regidor, entre altres responsabilitats públiques-- sens dubte acredita la seva profunda experiència en assumptes d'Estat, però no serveix per tenir-la per jurista de reconegut prestigi".
EL CURRÍCULUM DE VALERI
En 31 folis, el Suprem ha incidit que el currículum vitae de Valerio " mostra una carrera funcionarial meritòria, però no es pot deduir la pública estima en la comunitat jurídica que implica el prestigi reconegut ". "Per descomptat, res consta a l'expedient en aquest sentit i tampoc no es troba en el procediment cap indicació sobre la mateixa", han apuntat els magistrats.
Al fil, l'alt tribunal ha recalcat que "és veritat que la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats es va pronunciar a favor del nomenament" de Valerio, però ha incidit que "aquest judici no és equivalent al que cal fer quan cal determinar si qui compareix davant d'ella reuneix o no la condició de jurista de reconegut prestigi".
"La idoneïtat és diferent, indica adequació o qualitat d'apropiat per a alguna cosa, per seguir amb la Reial Acadèmia Espanyola, però no incorpora el requisit específic de la Llei Orgànica, i es correspon amb el caràcter polític d'aquest òrgan parlamentari. És, doncs, la seva una valoració d'aquesta naturalesa, política i no de caràcter tecnicojurídic", ha assenyalat el tribunal.
L'ADVOGACIA DE L'ESTAT VA RESPALDAR VALERIO
L' Advocacia de l'Estat va defensar davant el Suprem que s'havia d'inadmetre el recurs de la Fundació Hay Derecho en considerar que el Reial Decret 926/2022, pel qual es va nomenar Valerio, "no vulnera l'ordenament jurídic".
A parer seu, l'article de la llei en què es fixen les condicions per al nomenament no pot ser interpretat "amb una visió secessionista", això és separant els requisits que estableix. Segons consta a la sentència, l'Advocacia, en el seu escrit, va citar diverses sentències del Suprem sobre com s'aprecia la condició de jurista de reconegut prestigi.
A més, ha subratllat que la norma no exigeix un període mínim d'exercici de la condició de jurista de reconegut prestigi, sinó que uneix el requisit de tenir experiència en els assumptes de l'Estat, el qual respon a la configuració constitucional del Consell d'Estat com a òrgan suprem consultiu del Govern. Amb tot, l'Administració de l'Estat va defensar que Valerio sí que és una jurista de prestigi reconegut i té experiència en assumptes d'Estat.
EL RECONEGUT PRESTIGI "ES GUANYA AMB EL TEMPS"
Els magistrats, però, han explicat que encara que la llei "no requereix expressament un període d'exercici determinat", "sí ho reclama implícitament perquè el reconeixement del prestigi professional només es guanya amb el temps, amb una pràctica prolongada gràcies a la qual es manté i augmenta el crèdit obtingut".
Al marge, els serveis jurídics de l'Estat van al·legar que la Fundació no gaudia de legitimació per recórrer al nomenament. El Suprem ha diferit en entendre que no es tracta d‟un partit, ni d‟una estructura vinculada a un partit, i que per tant no són aplicables els criteris asseguts a propòsit d‟ells, criteris que serien extensibles a organitzacions o entitats instrumentals, vinculades formal o materialment a aquests.
Escriu el teu comentari