La data per al primer debat de la llei d'amnistia i les comissions de recerca es fixarà aquest dimarts

El Congrés es prepara per posar data al primer debat de la proposició de Llei d'Amnistia registrada pel PSOE i també perquè el Ple decideixi sobre la creació de les tres comissions de recerca que els socialistes van acceptar el mes d'agost passat a canvi del vot dels independentistes catalans d'ERC i Junts per aconseguir la majoria a la Mesa de la Cambra.

Aquests quatre assumptes ja estan a punt perquè la Junta de Portaveus els pugui incloure en un ordre del dia del Ple i aquest òrgan es reuneix aquest dimarts amb la previsió de programar el debat de presa en consideració de Llei d'Amnistia el proper dia 12 de desembre.

Després de la qualificació per part de la Mesa del Congrés, amb el vot en contra del PP, la llei d'amnistia es va publicar al Butlletí de les Corts i es va enviar al Govern perquè donés la conformitat al seu debat, ja que la Constitució atorga a l'Executiu la potestat de vetar la tramitació d'iniciatives legislatives que en condicions la política pressupostària, sigui per augment de despesa o per minva d'ingressos.

AMNISTIA, 12 O 19 DE DESEMBRE

El Govern disposa de 30 dies per pronunciar-se, però en aquesta ocasió n'hi van sobrar 27 per comunicar al Congrés la seva "conformitat" amb la tramitació d'aquesta iniciativa. Hi ha hagut casos en què ha respost encara més ràpid, com amb la proposició de llei que va acabar amb el delicte de sedició, quan va trigar menys de 24 hores a donar el vistiplau al debat.

A l'aconseguir l'aval del Govern, la proposta de llei ja es pot discutir en una sessió plenària. Un cop el PSOE i els seus socis aprovin la presa en consideració, s'obrirà un primer termini per a la presentació d'esmenes. Tant el Grup Socialista com els seus aliats han demanat que es tramiti per la via d'urgència, cosa que retallarà tots els terminis a la meitat.

Les pròrrogues de termini depenen de la voluntat dels grups parlamentaris , i, si els seus partidaris demanen que es tramiti per lectura única (amb el debat de les esmenes de totalitat i parcials en un sol debat al Ple sense passar per ponència ni comissió) , la llei podria ser aprovada al Congrés abans de final d'any per a la seva remissió al Senat.

Si no s'opta per aquesta tramitació exprés, els grups compten que el Congrés habiliti el mes de gener --inhàbil a efectes parlamentaris-- perquè la norma es pugui discutir en ponència i comissió.

I DESPRÉS, AL SENAT

Després quedarà el tràmit al Senat, on el PP té majoria absoluta i està decidit a dilatar els terminis fins al límit de dos mesos que fixa la Constitució. D'aquí tornarà a la Cambra Baixa per a l'aprovació definitiva i l'entrada en vigor, previsiblement a la primavera.

La Junta de Portaveus d'aquest dimarts també s'ha de pronunciar sobre el recurs presentat pel PP contra la decisió de la Mesa del Congrés de qualificar aquesta proposició de llei, una revocació que també va demanar Vox, però que no té aspecte de prosperar ja que són majoria els grups que volen que la norma continuï el recorregut parlamentari.

A més, cal veure si la Junta de Portaveus fixa també aquest dimarts per al Ple de la setmana que ve el debat sobre les comissions d'investigació acordades amb els independentistes catalans.

En concret, Junts, juntament amb el PNB, té registrades les relatives als atemptats islamistes ia l'operació Catalunya que s'atribueix al Govern de Mariano Rajoy. Per la seva banda, Esquerra (ERC) va registrar, acompanyada de Bildu i BNG, la relativa a l'espionatge amb el programa Pegasus.

JUNTS VOL DEMOSTRAR EL 'LAWFARE' I AMPLIAR L'AMNISTIA

A l'acord subscrit per PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez es parla d'aprofitar les noves comissions d'investigació promeses per aprofundir en l'amnistia els independentistes encausats al llarg dels darrers deu anys. Els de Carles Puigdemont volen que el que decideixi el Congrés serveixi per demostrar el suposat 'lawfare' o 'guerra judicial' i així revisar altres causes que afecten coreligionaris.

Precisament aquesta menció al 'lawfare' a l'acord del PSOE i Junts va soliviantar les principals associacions judicials i el Consell General del Poder Judicial , que van interpretar que el Congrés fiscalitzaria l'actuació dels tribunals.