García Castellón va autoritzar punxar el telèfon a l'exdiputat de la CUP David Fernández

El jutge de l'Audiència Nacional que investiga la plataforma 'Tsunami Democràtic' va autoritzar els agents de la Guàrdia Civil a instal·lar un "programari remot" al mòbil de l'exdiputat de la CUP al Parlament David Fernández i d'almenys 40 dispositius més pertanyents a altres investigats, segons ha publicat 'El País' i han confirmat fonts jurídiques.

La decisió del magistrat Manuel García Castellón s'emmarca en el procediment que dirigeix al Jutjat Central d'Instrucció Número 6, en què investiga qui són els promotors de 'Tsunami Democràtic' per determinar com es van orquestrar les protestes que el 2019 --després de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els líders del 'procés'-- van provocar disturbis de carrer, talls de carreteres i fins i tot el bloqueig de l'aeroport del Prat.

Les fonts consultades han precisat que l'instructor, entre finals del 2019 i principis del 2020, va autoritzar la Benemèrita a intervenir el dispositiu mòbil del que va ser diputat al Parlament per la CUP entre el 2012 i el 2015 David Fernández Ramos. Segons una interlocutòria de 10 d'octubre de 2019 pel qual s'acorda la mesura respecte a dos terminals, es tracta d'un programari que permet, "de forma remota i telemàtica, l'examen a distància i sense coneixement del titular o usuari ".

Aquest programari permet accedir, entre d'altres, a l'agenda de contactes, al registre de videotrucades, al compte de correu associat al mòbil, a l'historial de navegació web ia les comunicacions a les xarxes socials. També permet activar el micròfon del dispositiu per "captar i gravar les comunicacions orals", segons detalla la interlocutòria.

Les fonts asseguren que, igual que amb Fernández Ramos, la mateixa mesura es va acordar per a 40 mòbils més. Segons la documentació de la causa, a la llista hi figuren Jordi Baylina i Miguel Montero de Quadras, tots dos informàtics presumptament vinculats a 'Tsunami Democràtic'.

El jutge de l'Audiència Nacional va donar el vistiplau a aquestes intervencions després que els investigadors assenyalin l'exdiputat de la CUP com "la primera persona que va utilitzar públicament el concepte de 'Tsunami Democràtic', el novembre del 2014, a propòsit de la primera consulta il·legal d'autodeterminació".

A la interlocutòria en què es va adoptar la mesura, el jutge va explicar que autoritzava les intervencions "davant l'excepcional gravetat dels delictes ingerits", en referència als indicis d'un presumpte delicte de terrorisme.

Converses intervingudes

En una de les actuacions consta que els investigadors van tenir coneixement, arran de la instal·lació del "software remot" al mòbil de Montero de Quadras, de les "vinculacions de Martí Olivella" --a qui es refereixen com a "un dels referents" del moviment independentista català, membre de l'Equip Tècnic del NOVACT (Institut Internacional per a l'Acció No Violenta)”-- amb l'organització 'Tsunami Democràtic'.

Així mateix, els investigadors van aconseguir demanar dades "d'un grup anomenat THINK CAT: ESTAT 4.0, compartit amb els membres de l'autoanomenat Think Cat79", entre els quals figura Joan Canadell Brugera, president de la Cambra de Comerç de Barcelona entre el 2019 i el 2021, segons la documentació que obra en el procediment.

A més, segons la informació extreta del terminal mòbil de Baylina, "s'ha pogut identificar un entramat de set societats digitals establertes a Estònia, els administradors únics o membres del consell d'administració dels quals són els mateixos que participen en el desenvolupament del projecte VOCDONI", una aplicació per a telèfons mòbils que permet realitzar "votacions massives", com a part del 'full de ruta' per avançar en "la consecució de l'anomenada república digital".

Arran de la instal·lació del programari remot als mòbils dels investigats també "es va poder advertir la participació de Joan Matamala" en els fets. Els agents van arribar a aquesta conclusió gràcies a una conversa que l'empresari va mantenir amb el també investigat Jordi Milla "en què tracten aspectes logístics i organitzatius de la implementació del que anomenen 'segona ola' a l'àmbit del Consell per la República, concloent que s'han d'instaurar consells locals, concentrant-los per municipis o comarques"