Arxivada la recusació de la 'mà dreta' de Puigdemont contra el jutge de 'Tsunami'

L' Audiència Nacional (AN) ha acordat l'arxiu per defectes formals de la recusació que el cap de l'oficina de Carles Puigdemont , Josep Lluís Alay, va plantejar contra el jutge Manuel García Castellón, l'encarregat d'investigar el paper de Tsunami Democràtic als aldarulls que van seguir la sentència del Suprem que va condemnar els líders del 'procés' independentista català a la tardor del 2019.

En una providència, la Sala Penal adverteix errors formals en l'escrit presentat pel lletrat d'Alay, Gonzalo Boye . Segons apunta la Sala, “l'escrit de recusació presentat en relació amb una causa o procediment penal, deu necessàriament, per exigència legal, per poder ser admès, venir signat per lletrat i per procurador”. "I en concret, en aquest cas, pel que correspongui dels que figuren al poder especial acompanyat amb l'escrit de recusació", afegeix.

L'Audiència Nacional explica que com que "aquests defectes formals no consten esmenats ha de romandre l'expedient en la situació d'arxiu provisional en què es troba". Fonts jurídiques expliquen que, malgrat l?arxiu, encara queda pendent que el tribunal resolgui sobre la recusació plantejada per un altre dels acusats: el conseller d?Òmnium Oleguer Serra.

Un altre dels acusats, l'empresari Oriol Soler, va demanar al magistrat que s'apartés de la causa, però el mateix García Castelló va inadmetre la seva petició.

Cal recordar que va ser el mes de novembre passat quan Alay va recusar el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 per unes manifestacions que va realitzar al Fòrum La Regió d'Ourense en al·lusió a l'amnistia.

"Jo únicament com a ciutadà puc dir dues coses: Un: que la Constitució tampoc està prohibida l'esclavitud i no obstant això no és possible. I no està prohibida expressament. I dos: Bé, aquests senyors han dit si així que puguin tornar a repetir-ho per tant ¿serà aquesta amnistia la primera de moltes altres després?", va deixar anar el magistrat en aquest fòrum.

L'advocat d'Alay recordava en la recusació que aquesta llei d'amnistia, "arribat el cas, podrà ser aplicable al procediment que el magistrat instrueix durant quatre anys i que, a la vista de les seves manifestacions, rebutja de ple".

"Rebuig que, evidentment, apunta a l'interès del magistrat pel present procediment i la seva terminació fins al punt d'arribar a comparar una futura llei d'amnistia amb l'esclavitud. Però, és més, el mateix magistrat és coneixedor que no es pot pronunciar sobre aquest assumpte", assegurava.