És delicte penjar i apallissar un ninot de Pedro Sánchez? Aquests són els precedents

La crema de fotos del Rei Joan Carles I el 2008 o la d'un ninot de l'expresident català Carles Puigdemont el 2019 són alguns dels casos, en què els tribunals van descartar un presumpte delicte d'incitació a l'odi, que precedeixen l'apallissament que va tenir lloc la nit de Cap d'Any a una pinyata que simulava el president del Govern, Pedro Sánchez.

Fonts jurídiques recorden que només és possible apreciar el delicte d'incitació a l'odi quan l'actuació es dirigeix a una minoria protegida en situació de vulnerabilitat –un grup discriminat per motius racials, religiosos, d'orientació sexual, per exemple–. En aquest sentit, subratllen que el president del Govern no pertany a aquest grup, sinó a una institució de l'Estat.

Al marge, necessiten que més enllà de l'acte d'apallissament al cap de l'Executiu caldria parar esment a si es van fer mencions del tipus "així s'hauria de fer amb ell". Insisteixen que el fet que es cremi o colpegi un ninot pot ser considerat una crítica política segons la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), però adverteixen que una qüestió diferent seria sumar frases que encaixin en un presumpte delicte de provocació a la comissió de delictes.

Així les coses, avisen que, en cas que els fets que van tenir a prop de la seu del PSOE al carrer madrileny de Ferraz fossin conductes perseguibles a nivell penal, caldria investigar els actors concrets i no necessàriament els organitzadors de la manifestació.

La posició d'Europa

Cal recordar que el 2018 el TEDH ja va fixar que cremar fotos no es pot considerar una manifestació d'un discurs d'odi, sinó que s'encaixa en la llibertat d'expressió en els casos en què es tracti d'una crítica política.

Estrasburg es va pronunciar d'aquesta manera en condemnar Espanya a indemnitzar els joves catalans Jaume Roura Capellera i Enric Stern Taulats, que havien estat condemnats per l'Audiència Nacional a 15 mesos de presó el 2008 per un delicte d'injúries a la Corona --una pena que va ser substituïda per una multa de 2.700 euros- per cremar una foto dels Reis després d'una manifestació a Girona (Catalunya).

El TEDH va considerar desproporcionada la pena en entendre que els fets s'emmarcaven en el debat polític i que institucions com la Corona no estan exemptes de la crítica política. Segons va explicar aleshores, la llibertat d'expressió només exclou les conductes que propaguin, incitin o justifiquin l'odi racial, la xenofòbia, l'antisemitisme o altres formes d'odi basades en la intolerància.

Després d'analitzar aquell cas, el tribunal europeu va concloure que la intenció dels condemnats no era incitar a la comissió d'actes de violència contra la persona del Rei, sinó un acte d'expressió "insatisfacció i protesta".

El 2019, un any després que es pronunciés el TEDH, va tenir lloc a Coripe (Sevilla) una manifestació en el marc de la festivitat local de la 'Crema de Judes' en què es va cremar i afusellar un ninot que representava l'expresident català Carles Puigdemont. La Generalitat de Catalunya va presentar una denúncia, però la Fiscalia Provincial de Sevilla va arxivar les diligències perquè considera que els fets no constituïen un delicte d'incitació a l'odi ni una discriminació per motius ideològics.

Condemna per un ninot d'Abascal

El 2023, però, un jutjat penal de Castelló sí que va veure delicte en l'actuació d'un home que el 2020 va penjar d'un arbre un ninot amb la cara del líder de Vox, Santiago Abascal, que tenia taques vermelles simulant trets.

Encara que el va absoldre del delicte d'incitació a l'odi, el va condemnar vuit mesos de presó per un delicte d'amenaces. Contra aquesta decisió es podia recurs davant l'Audiència Provincial.

Tot i això, els fets que van tenir lloc la nit de Cap d'Any a Madrid encara no s'han judicialitzat. De moment, el PSOE no ha presentat accions legals i als tribunals no s'ha obert cap investigació, segons les fonts jurídiques consultades.

El PSOE estudia "totes les vies legals"
 

Aquest dimarts, el portaveu dels socialistes al Congrés, Patxi López, ha assegurat --en una entrevista a Cadena Ser- que l'equip jurídic del partit està estudiant "totes les vies legals" davant de la concentració a Ferraz, ja que per al PSOE aquests actes estan "dins del que és el delicte d'odi".

"Volem que els culpables d'això compareguin davant la justícia i si és un delicte que paguin. Volem tallar aquestes accions", ha afegit, admetent no obstant que "aquí hi ha una línia molt fina" i que els socialistes han obert un debat sobre la llibertat d'expressió, que com “qualsevol llibertat en democràcia ha de tenir límits”.

Posant com a exemple el debat que el Congrés acollirà sobre la despenalització de les injúries a la Corona o de l'enaltiment del terrorisme, el portaveu del PSOE ha recordat que no són partidaris d'aquest últim però que volen que hi hagi "un debat seriós a aquest país" sobre "aquestes qüestions", ja que cal saber "on són de debò els límits de la llibertat d'expressió".