El TS sol·licita que s'informi sobre la petició de García Castelló d'investigar Puigdemont per 'Tsunami'

El Tribunal Suprem (TS) ha sol·licitat a la Fiscalia que informi sobre la competència i el contingut de l'exposició raonada on el jutge de l' Audiència Nacional (AN) Manuel García Castelló demanava investigar l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per presumptes delictes de terrorisme pels disturbis suposadament orquestrats per ' Tsunami Democràtic ' a la tardor de 2019 en resposta a la sentència de l'1-O.

A més, la Sala Penal designa el magistrat Juan Ramón Berdugo com a ponent perquè faci la seva proposta sobre si escau o no admetre l'assumpte remés pel titular del Jutjat Central d'Instrucció 6.

Es tracta del primer moviment del TS després de l'exposició raonada que García Castellón li va enviar el novembre passat perquè l'alt tribunal investigui Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i 10 persones més per presumptes delictes de terrorisme.

En un escrit de 101 pàgines, l'instructor ha indicat que existien "indicis de la participació a la comissió" de fets per part de tots ells "susceptibles d'integrar un delicte de terrorisme".

El jutge va situar Puigdemont al "vèrtex més alt de l'organització" de Tsunami Democràtic, indicant que la seva posició com a expresident i "líder des de Brussel·les de l'independentisme li atribueix una posició d'autoritat inqüestionable".

Aleshores, es va basar en els missatges a través del mòbil entre el seu cap de gabinet, Josep Lluís Alay, i l'empresari Jesús Rodríguez, les anotacions de l'agenda del primer o l'impuls de Puigdemont a través de Twitter del llançament de la plataforma de Tsunami Democràtic.

García Castellón ha explicat que per "l'aclariment dels fets" calia la pràctica de diligències d'investigació que no podia dur a terme atesa la condició d'aforat tant de Puigdemont com del diputat del Parlament de Catalunya Rubén Wagensberg.

ARRACADES DE L'AN

Abans d'elevar exposició raonada al Suprem, l'instructor va dirigir la investigació contra Puigdemont, i li va oferir comparèixer voluntàriament, en no poder imputar-lo directament a causa de la seva condició d'aforat, i va imputar Rovira, entre altres persones.

La Fiscalia va recórrer aquesta primera decisió de dirigir les indagacions contra Puigdemont en considerar, d'una banda, que no hi ha indicis "prou" contra ell i, de l'altra, que l'AN "no és competent" per investigar el cas perquè els fets no serien constitutius de delictes de terrorisme sinó, com a màxim, de desordres públics.

La setmana passada, García Castellón va rebutjar el recurs de reforma presentat per la Fiscalia contra la petició del jutge al TS, si bé encara queda pendent que la Sala Penal de l'AN resolgui el recurs d'apel·lació del Ministeri Públic contra l'assenyalament a Puigdemont i la qualificació dels fets.