La nova forma de finançament de Sumar per a les eleccions: demanar crèdits a les bases

La devolució dels microcrèdits que va rebre Sumar per recolzar la campanya de les eleccions generals anteriors encara no han estat tornat. L'autorització de les subvencions electorals per a tots els partits polítics que reemborsen les despeses en propaganda i publicitat electoral correspon al Ministeri de l'Interior, sota la direcció de Fernando Grande-Marlaska. Aquest procés és essencial perquè cada formació rebi el suport financer corresponent.

Actualment, Sumar ha llançat una nova línia de crèdits amb el propòsit de finançar la campanya de les properes eleccions gallegues programades per al 18 de febrer.

Sumar ja va comunicar fa temps que el reemborsament dels diners es duria a terme així que el partit rebés les subvencions postelectorals, i no abans. És essencial destacar que aquests no eren préstecs convencionals, sinó crèdits amb un interès que permetia als inscrits obtenir un rendiment del 3,25% sobre la suma prestada. El dipòsit mínim establert era de 200 euros, mentre que el màxim pujava a 10.000 euros.

Entre les donacions i la línia de crèdits adreçada als inscrits i simpatitzants, la formació va aconseguir reunir més de tres milions d?euros amb un interès del 3,25%. Com a resultat, haurà de reemborsar aproximadament deu mil euros als seus inscrits.

ELECCIONS GALLEGUES

A la recent creada línia de crèdits destinada a donar suport a la campanya de les eleccions gallegues, s'ha establert un marge més ampli: del 3,5%, ja que el nombre de participants és menor.

Sumar ofereix una taxa dinterès més baixa pels diners "llogat" en comparació amb les taxes bancàries. Si el partit liderat per la vicepresidenta segona acudís a qualsevol banc a Espanya per sol·licitar finançament, l'interès rondaria al voltant del 5%. Aquest és un punt i mig més alt del que Sumar està disposat a pagar cada ciutadà que inverteixi en els microcrèdits.

Per tant, si la formació progressista hagués buscat un crèdit a qualsevol entitat financera utilitzant les xifres del 23-J, hauria hagut de reemborsar quinze mil euros en lloc de deu mil, segons les dades del Confidencial Digital.