El Suprem continuarà aquest dilluns les declaracions d'empresaris del 'cas Koldo'

El magistrat del 'cas Koldo' en el Tribunal Suprem prossegueix les declaracions d'empresaris imputats aquest dilluns amb l'amo de Servinabar i un exdirectivo d'Acciona pel presumpte pagament de comissions a l'ex secretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán, a l'exministre de Transports José Luis Ábalos i al qual fos el seu assessor Koldo García a canvi d'obres públiques.

A partir de les 10.00 hores, el magistrat Leopoldo Puente ha citat a Joseba Antxón Alonso com a administrador únic de Servinabar i a Fernando Merino, exdirectivo d'Acciona a Navarra.

El magistrat va imputar a diversos empresaris alhora que a Cerdán en considerar que "haurien pogut intervenir en la indeguda adjudicació" d'obres públiques concretes a favor de les seves respectives empreses mitjançant "la realització de pagaments" que, "en part", hauria pogut rebre Ábalos, la condició de la qual d'aforat implica que el Suprem investigui la causa al costat de l'Audiència Nacional.

Puente es va dirigir contra Alonso, Merino, José Ruz i els germans Daniel i Antonio Fernández Menéndez després de rebre l'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que va destapar una presumpta trama de corrupció basada en tripijocs d'obres i que estaria integrada per Cerdán, com a suposat capitost, Ábalos i Koldo. Per a acordar investigar-los es va recolzar en bona part en les converses que el exasesor va gravar entre 2019 i 2023 amb els altres dos implicats.

EL CONTRACTE PRIVAT DE SERVINABAR

En registrar l'habitatge d'Alonso, administrador únic de Servinabar, els agents van trobar un contracte privat de compravenda en el qual consta que Cerdán adquiriria per 6.000 euros unes 1.350 participacions --el 45%-- d'aquesta empresa, que segons la UCO es va fer amb obres del Govern navarrès per més de 75 milions d'euros.

El document estava "signat en les seves quatre pàgines" per l'exdiputat i per Alonso, així com "estampat en la seva fulla final amb el segell de la societat Servinabar". I constava que l'empresari --titular de 3.000 participacions socials-- venia una mica menys de la meitat a "Santos Cerdán, que les compra i adquireix, lliure de càrregues, pel preu de 6.000 euros, que el venedor declara rebut, donant la més completa i eficaç carta de pagament".

També subscrivien que "totes dues parts se sotmeten als jutjats i tribunals de Navarra per a la resolució de qualsevol conflicte que pogués sorgir en relació amb el contracte actual".

La defensa de Cerdán va subratllar que no es tracta d'una escriptura sinó de "un mer contracte privat que no es va arribar a elevar a públic" i, per tant, "no va tenir ni ha tingut cap efecte jurídic".

En declarar, l'exdiputat va dir conèixer el contracte privat, però va insistir a descartar que tingui validesa i va assegurar que ni tan sols va arribar a realitzar el pagament per aquestes participacions socials.

LA SEVA RELACIÓ AMB CERDÁN

Cerdán va declarar que coneixia a Alonso des de 2006 però que cap a 2011 tenien ja "una relació bastant forta d'amistat" perquè parlaven "molt" de política. "És una persona que ve del món nacionalista, simpatitzant o de l'entorn del PNB", per la qual cosa analitzaven "les relacions que podien tenir diferents partits" perquè "un dia a Navarra" no governessin "les dretes", va exposar.

Ho va descriure com a "fonamental" en les converses "tant amb PNB com amb EH Bildu" per a arribar al Govern. De fet, va dir que li va facilitar la "interlocució" amb aquest segon partit perquè "era del mateix poble que Arnaldo Otegi": "Em va obrir les portes".

Però Cerdán va negar cap relació amb Servinabar i va lligar el contracte privat al fet que el PSOE acabava de collir "el pitjor resultat de la història" a Navarra i ell, com a director de campanya, era el responsable d'aquest "fracàs" i va pensar "abandonar la política", alguna cosa que li va comentar a Antxón, que li va oferir "ser soci".

"Signem", va admetre, però "el cap de setmana" ho va parlar amb la seva dona, que li va dir que no abandonés la política i que, si ho feia, tornés al seu treball com a tècnic de manteniment: "Et véns aquí al poble". Després d'això, va ordenar a Antxón que "trenqués el document".

El exdirigente va afegir que en 2017, quan va recalar a Madrid, va compartir pis amb Alonso per uns 800 euros de renda mensual i que un dormia en una habitació i l'altre en el saló, va detallar.

Va negar qualsevol gestió a favor de Servinabar, indicant que quan es va crear, en 2015, el PSOE estava en l'oposició. "Difícilment puc intercedir, ajudar de cap manera a cap empresa", va exposar.

ELS VINCLES DE SERVINABAR I ACCIONA

La UCO va indicar en el seu informe que Servinabar i Acciona van participar en una Unió Temporal d'Empreses (#UTE) que es va presentar a diverses adjudicacions públiques de Navarra, una d'elles les obres del túnel de Belate, que van aconseguir per 76 milions d'euros.

Es tracta de "un dels majors contractes d'obra pública adjudicats a Navarra en l'última dècada", segons l'acusació popular exercida pel partit Unió del Poble Navarrès (UPN).

En el registre a la casa de Merino, qui fos director de departament de Navarra d'Acciona Construcció, els agents van trobar documentació que revelaria estrets vincles de la mercantil amb Servinabar, com una "còpia simple de cessió de participacions i modificació d'estatuts, formalitzada el dia 27 de febrer de 2019, relacionada amb Antxón Alonso Egurrola i la societat Acciona Construcció".

A això es va sumar un "protocol notarial de constitució d'una UTE, de data 2 de gener de 2019, formada per Acciona Construcció i Servinabar 2000, representades per Tomás Olarte" i Alonso Egurrola.

I una "còpia simple de cessió de participacions i modificació d'estatuts, de 26 d'octubre de 2018, relacionada amb la UTE Acciona Construcció i Servinabar", representades igualment per Olarto i Alonso, així com un "protocol notarial de constitució de UTE, de data 12 de juny de 2018, formada per Acciona Construcció i Alegure", representades per tots dos. La UCO també va trobar documentació relacionada amb les UTEs de "autovia Recajo" i "pavelló Navarra".

El Suprem va exigir tota la documentació relativa a les cinc obres públiques de les quals va resultar adjudicatària Acciona Construcció --quatre d'elles en el marc d'una UTE-- per import global de 537 milions d'euros: dos a Múrcia, una a Logronyo (La Rioja), una a Sevilla (Andalusia) i una en Sant Feliú de Llobregat (Catalunya).

Sobre Merino, Cerdán va admetre conèixer-li. "Es va presentar a Pamplona en el meu despatx com a delegat d'Acciona a Navarra", va precisar en la seva declaració. Des d'aquest moment, 2014, el va veure "un temps" però en recalar a Madrid, en 2017, van perdre el contacte, va agregar.

Les declaracions d'Alonso i Merino tindran lloc després que divendres passat els empresaris José Ruz, de Llevantina Enginyeria i Construcció (LIC), i els germans Antonio i Daniel Fernández Menéndez, d'Obres Públiques i Regadius (OPR), neguessin davant el magistrat del Suprem el pagament de presumptes mossegades a la trama.

L'instructor de la causa va imposar als tres que compareguin quinzenalment en seu judicial, encara que a Ruz li va sumar la prohibició de sortir del país amb lliurament del passaport, una petició de la Fiscalia Anticorrupció a la qual es va sumar l'acusació popular.