Jorge Azcón: "Avui diem 'tic tac, tic tac', el sanchisme s'acaba"

El recompte oficial va confirmar la victòria del Partit Popular a l’Aragó i va marcar un punt d’inflexió en la política autonòmica. La compareixença del candidat guanyador va combinar el reconeixement democràtic, la celebració del suport ciutadà i la definició dels passos immediats per formar govern i garantir l’estabilitat financera.

Jorge Azcón es va adreçar a la ciutadania després de l’escrutini, tot destacant la claredat del missatge de les urnes i la legitimitat de la seva candidatura per presidir la comunitat autònoma.

Un agraïment generalitzat

El líder popular va iniciar el seu discurs reconeixent la implicació de la societat aragonesa en les eleccions i l’esforç col·lectiu de totes les persones que van garantir el correcte desenvolupament de la jornada. En les seves paraules: «Agraïment, gràcies a tots els homes i dones de l’Aragó que, contra pronòstic, van fer possible que aquestes eleccions tinguessin una bona participació, fet que és bo per a la democràcia».

El candidat també va subratllar la tasca de l’estructura interna del partit i de qui va treballar a les meses electorals, així com dels apoderats i alcaldes, en afirmar: «Vull agrair l’esforç titànic d’interventors, apoderats, alcaldes, homes i dones del PP; els estaré eternament agraït. També gràcies a la feina del PP de l’Aragó».

Reconeixement als rivals i respecte institucional

Azcón va destacar la importància de la cortesia política i va agrair personalment els gestos de la competència. En aquest sentit, va mencionar la candidata socialista: «Vull donar també les gràcies a la senyora Pilar Alegría, que em va trucar i em va felicitar per les eleccions. Em va trucar per reconèixer qui havia guanyat. També als candidats que, a través dels mitjans de comunicació, em van felicitar».

Aquest gest va reforçar la legitimitat democràtica del procés i la posició de lideratge del PP dins del Parlament autonòmic.

La victòria i la seva interpretació

El candidat del PP va interpretar el resultat amb claredat i va traslladar un missatge directe sobre el mandat rebut pels aragonesos: «La realitat és que avui els aragonesos van parlar a les urnes i van deixar un missatge clar, nítid i inequívoc: el PP de l’Aragó va guanyar les eleccions. Aquesta va ser la veritat de la nit; només hi va haver un partit que va poder dir que havia guanyat les eleccions».

Azcón va puntualitzar que, tot i que la formació va perdre un diputat, el resultat global va consolidar la seva capacitat per formar govern: «Ens hauria agradat no perdre un diputat, però amb 26 diputats no hi ha cap altre partit amb aquests resultats».

Governabilitat i responsabilitats

El dirigent va subratllar que el seu partit era l’únic amb capacitat per liderar la comunitat durant els propers quatre anys: «Només el PP va poder formar govern per als propers quatre anys. Aquest va ser el segon missatge clar que els aragonesos van deixar a les urnes».

Azcón va recordar la trajectòria recent de la seva formació i la rellevància de la presidència per garantir continuïtat administrativa i estabilitat institucional: «Vam governar durant aquests dos anys i mig i ho tornaríem a fer, amb el pitjor resultat de la història del PSOE».

Promeses i full de ruta

El candidat va projectar un govern orientat a complir els compromisos assumits durant la campanya i a impulsar l’avanç de l’Aragó en serveis i projectes estratègics: «Volíem llançar un missatge als aragonesos: un govern del PP faria en els propers anys allò que vam dir que faríem, aconseguir que l’Aragó fos imparable i continués avançant».

A més, Azcón va llançar un missatge de confrontació política envers el Govern central en afirmar: «Avui vam dir tic-tac, tic-tac: el sanchisme s’acabava».

Celebració i treball immediat

El discurs es va tancar amb un equilibri entre la celebració del triomf i la responsabilitat institucional, reforçant la vocació d’acció immediata: «Havíem guanyat i governaríem com sap fer-ho el PP. Vam convocar eleccions perquè no hi havia pressupost i la democràcia té regles; no volíem aferrar-nos a la cadira a qualsevol preu. Ara aprovaríem els pressupostos. Per això, aquella nit ho celebraríem, però l’endemà faríem allò que ens caracteritza: treballar».