Espanya obre la porta a la integració: claus de la regularització extraordinària de 500.000 migrants

Espanya es prepara per a viure un dels processos de normalització social més ambiciosos de la seva història recent. Aquest dimarts, el Consell de Ministres ha donat llum verda a una regularització extraordinària de persones estrangeres, una mesura que neix de l'embranzida de la societat civil a través d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). S'estima que la iniciativa permetrà sortir de l'ombra a prop de mig milió de persones en tot l'Estat, de les quals 150.000 resideixen a Catalunya.

Un calendari urgent: dates i modalitats

El procés no admet demores. Després de la seva publicació en el BOE aquest dimecres, els interessats disposaran d'un termini de dos mesos i mig (fins al 30 de juny) per a presentar les seves sol·licituds. Les dates clau per a iniciar el tràmit són:

• Dijous 16 d'abril: Obertura de la via telemàtica per a agilitar expedients.
• Dilluns 20 d'abril: Inici de l'atenció presencial per als qui requereixin assistència directa.

Des de la Xina, en viatge oficial, el president Pedro Sánchez ha qualificat la mesura com un "acte de justícia" i una "necessitat econòmica", recordant que Espanya necessita mans joves per a sostenir el sistema de pensions i els serveis públics davant el progressiu envelliment de la població.

Qui poden sol·licitar la regularització?

La reforma del Reglament d'Estrangeria estableix criteris específics per a garantir que la mesura arribi als qui ja formen part del teixit social i econòmic del país. Podran acollir aquelles persones en situació irregular que compleixin algun d'aquests perfils:

• Arrelament laboral: Persones que acreditin un contracte (o suma de diversos) amb una durada superior a 90 dies a l'any.
• Vincles familiars: Els qui tinguin a càrrec seu fills menors, fills majors dependents o que convisquin amb els seus progenitors a Espanya.
• Protecció internacional: Sol·licitants d'asil que es trobin en espera de resolució.
• Vulnerabilitat: Persones en situacions d'especial fragilitat social o econòmica.

El filtre de la seguretat: la fi de la "declaració responsable"

Un dels punts més debatuts ha estat com acreditar l'absència d'antecedents penals al país d'origen. Atès el dictamen del Consell d'Estat, ja no bastarà amb una declaració jurada del sol·licitant.

Per a evitar bloquejos burocràtics, el Ministeri de Justícia assumirà un rol actiu: si el ciutadà no pot obtenir els certificats del seu país, el Govern els sol·licitarà per via diplomàtica. Aquest protocol busca humanitzar el procés i evitar que els sol·licitants quedin atrapats en un sistema d'estrangeria que, fins ara, es trobava a la vora del col·lapse.

Impacte a Catalunya: 150.000 nous ciutadans de ple dret

Catalunya és la comunitat que major impacte registrarà amb aquesta mesura. La incorporació d'aquests 150.000 treballadors al sistema de cotització es tradueix en una més estabilitat per a sectors clau com l'hostaleria, les cures i l'agricultura.

Sánchez ha definit aquest pas com un homenatge a la memòria dels avis espanyols que van emigrar a la recerca d'una vida millor, subratllant que aquesta regularització compta amb un consens inèdit: des de l'Església i els sindicats fins a les patronals i les entitats socials.