L'Audiència Nacional rebaixa 10 anys la pena a dos dels condemnats pels atemptats de Barcelona
Redueix en deu anys la sentència inicial a Chemlal i Oukabir per una qüestió tècnica de còmput dels delictes

La Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional (AN) ha estimat parcialment els recursos presentats per dos dels tres condemnats pels atemptats comesos el 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils (Tarragona), rebaixant deu anys, fins als 43 i els 36, la pena de presó imposada al principi a Houli Chemlal i Driss Oukabir, respectivament, en considerar que no tenien una veritable intenció d'atemptar amb la segona explosió a la casa d'Alcanar (Tarragona).
El 27 de maig del 2021, l'AN va condemnar Chemlal i Oukabir a 53 anys i 6 mesos de presó i 46 anys de presó, respectivament, per pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius de caràcter terrorista; i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. El tercer acusat, Said Ben Iazza, va ser condemnat a 8 anys de presó per col·laboració amb organització terrorista.
Ara, la Sala ha ratificat els aspectes fonamentals d'aquesta sentència però ha estimat parcialment els recursos presentats per Chemlal i Oukabir per una qüestió tècnica, de manera que fixa les penes en 43 i 36 anys, mentre que la del tercer condemnat es manté en 8 anys. Cal recordar que els magistrats ja van establir el límit de compliment màxim en 20 anys de presó.
Els jutges donen per bons els fets provats en la primera sentència, és a dir, descarten condemnar els tres acusats pels 16 assassinats comesos per la resta de membres de la cèl·lula gihadista a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils, com demanaven les acusacions, perquè insisteixen que Chemlal, Oukabir i Ben Iazza no van tenir coneixement ni van participar en aquestes accions terroristes.
Així, centren l'anàlisi en el que va passar a la casa d'Alcanar, on es van guardar els explosius que la cèl·lula gihadista tenia previst fer servir i on dies abans es van produir dues explosions, una en què va morir l'imant de la mesquita de Ripoll (Girona) , Abdelbaki és Satty, i una altra mentre es duien a terme les tasques policials i de runa que va ferir de diversa gravetat diversos bombers i agents que eren al lloc, així com un operari.
La Sala creu que s'ha d'aplicar un concurs ideal entre el delicte d'estralls imprudents i les lesions efectivament produïdes perquè estima que els recurrents no tenien intenció d'atemptar contra la integritat física dels veïns, policies, bombers i operaris que treballaven a les tasques de desenrunament i recerca d'indicis a Alcanar, per la qual cosa s'ha d'imposar la pena pel delicte més greu a la meitat superior.
"Aquesta absència de dol, ni tan sols eventual, provoca que no puguin ser sancionats per les lesions produïdes als 29 afectats, trobant-nos davant d'un concurs ideal i la pena a imposar és la corresponent al delicte més greu, els estralls imprudents, a la meitat superior", que es concreta en quatre anys de presó, el grau màxim, "atesa la suma gravetat de la imprudència comesa", detalla. Pels altres delictes manté les mateixes penes.
ELS ATACS A LES RAMBLES I CAMBRILS
En la mateixa línia, la Sala coincideix amb el tribunal sentenciador en què, de la prova practicada i els fets establerts pel jutge instructor, no es pot deduir que els tres condemnats tinguessin coneixement de la intenció dels seus companys --tots morts-- de atemptar a la Rambla ia Cambrils una vegada que es van produir les explosions a la casa d'Alcanar.
Els magistrats expliquen que, si bé les acusacions esgrimeixen que podrien ser condemnats pels delictes d'assassinats i lesions perpetrats a Barcelona i Cambrils, només es basen en la seva integració a la cèl·lula gihadista, l'adoctrinament d'anys i diversos fets que són constitutius dels delictes pels quals han resultat condemnats, "però no són indicis ni prova suficient" per sentenciar-los pels altres il·lícits.
"Van quedar fora del seu domini, i això amb independència que preparessin un gran atemptat, probablement de gravíssimes conseqüències, contra un objectiu no prou determinat, en dates immediates, segons es pot deduir de l'escrit, probablement de reivindicació de l'atemptat, de data 20 de agost del 2017 i del lloguer de les furgonetes", indiquen.
Sobre això, raonen que "no es pot confondre la responsabilitat penal que suposa la pertinença a l'organització criminal amb l'exigible per la comissió dels diferents delictes que puguin arribar a executar-se al seu si, ja que (...) no és possible establir presumpcions de responsabilitat pels delictes concrets executats derivades del simple fet de ser integrant de l'organització”.
DESCARTA LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ESTAT
La Sala també rebutja la pretensió d'algunes acusacions de declarar la responsabilitat patrimonial de l'Estat, per la qual cosa consideren una inexplicable negligència perquè no han adoptat les cauteles necessàries per prevenir la venda d'explosius que va donar lloc als successos d'Alcanar, els quals al seu vegada van acabar desencadenant els atropellaments massius.
Els magistrats veuen "humanament comprensible" la sol·licitud de la família del menor mort a la Rambla sobre la responsabilitat civil de l'Estat, que seria subsidiària de Chemlal i Oukabir, però argumenten que no pot ser atesa perquè no poden ser imputats pels fets ocorreguts a Barcelona, sense perjudici --afegeixen-- dels drets que els reconeix la Llei de Víctimes del Terrorisme.
Així mateix, descarten aplicar una rebaixa a les penes per l'atenuant de dilacions indegudes, com exigien els condemnats, recordant en aquest sentit que el tribunal va dictar sentència 3 mesos i 10 dies després que acabés el judici, un temps que creuen que no es pot qualificar d'extraordinari i indegut o que hagi produït algun tipus d'indefensió, tenint en compte la complexitat de la causa, amb 64.310 folis, 30 parts personades i 32 dies de vista oral.
D'altra banda, la Sala estima igualment de manera parcial els recursos de quatre víctimes de la Rambla per incloure com a provades les conclusions dels informes mèdics sobre les lesions i seqüeles que van patir pels atemptats.
De la mateixa manera, admet parcialment el recurs de cinc Mossos d'Esquadra que van resultar ferits en l'explosió d'Alcanar, apreciant la situació especialment traumàtica patida pels agents i les conseqüències que per a cadascun va tenir l'atemptat, per la qual cosa acorda augmentar les seves indemnitzacions, sempre dins el límit del total sol·licitat.
Escriu el teu comentari