Violent i neonazis agredeixen periodistes a Madrid

La gent confon la llibertat amb el llibertinatge. Pensa que ocupar una via pública és com fer-ho a casa seva, sense pensar que el carrer és de tots, no dels que criden, insulten i atropellen els altres. L'etapa aquella en què Manuel Fraga va arribar a dir “el carrer és meu” ha passat a millor vida, per sort. Els carrers són per a les  persones independentment de la seva ideologia. Els drets són per a tots, cap individu o grup en té més que altres, encara que vulguin imposar-los per força. La llibertat consisteix també a respectar els altres. Hi ha una frase de Nelson Mandela molt gràfica que diu: “Ser lliure no és només desamarrar-se les pròpies cadenes, sinó viure en una forma que respecti i millori la llibertat dels altres”.

Aquests dies, hi ha ciutadans que surten als carrers a algunes ciutats per protestar per l'amnistia que contempla els pactes del PSOE amb partits independentistes per lligar la investidura de Pedro Sánchez. La gent té dret a manifestar-se, protestar per aquelles coses que no els agrada, que hi estan en contra, se senten enganyades i només li queda expressar-ho. Públicament i col·lectivament. El dret a realitzar aquests actes els empara, fins i tot cal aplaudir-los perquè la societat estava una mica anquilosada, s'empassa tot el que el fan fora, no els demana comptes als partits i governants del que fan malament, o quan se senten enganyats . Una altra cosa ben diferent és que muntin els espectacles que estan muntant aquests dies , especialment a Madrid, on cada nit se'n van al carrer Ferraz cantonada amb Marques de Urquijo per protestar. A les concentracions es “colen” els violents per intentar arribar a la seu socialista i si els deixessin, l' assaltaria   com han expressat reiteradament. Són tots, no, són una minoria violenta constituïda per energúmens radicals i neofeixistes que tenen com a finalitat destrossar el que se li posi al davant, enfrontar-se a la policia i imitar els altres energúmens que eren al seu dia els CDR a Catalunya.

El més greu de l'assumpte és que certs elements de la ultradreta, que fan exaltació de la violència, juntament amb els pocavergonyes i els folloners dels ultrasud del Reial Madrid i de l'Atlètic, han canviat els estadis pel carrer Ferraz i cada nit munten la cacera a els membres de la policia nacional que anomenen traïdors. A més, els periodistes són objecte d'agressions per part dels violents, feixistes i altres, que són minoria, però molt actius. No només insulten els periodistes, sinó que intenten intimidar-los i obstaculitzen la seva feina, que és informar d'o que està succeint en aquests moments. Els companys periodistes que cobreixen aquests dies la concentració en aquest lloc mereixen respecte, estan fent la seva feina en unes condicions més que lamentables, jugant-se el tipus. Perilla la seva integritat, cosa que hauria de portar les forces de seguretat a protegir-los.

El que està succeint amb alguns polítics, - per exemple, el vicepresident de Castella Lleó i responsable de Vox a la comunitat, Juan García-Gallardo- és que en lloc de calmar els ànims, encapçalen les manifestacions incitant els violents que el que fan no és protestar, sinó que la muntaran grossa com el que va a una gresca. Com diuen, a la caça dels socialistes. Són uns valents quan van en rajada, com els borregos, i tiren a córrer si van sols.

Són mals temps per als professionals del periodisme que veuen com els seus drets estan sent trepitjats. A les rodes de premsa se'ls limiten les preguntes, o senzillament no hi ha preguntes. Han de fer llargues hores de guàrdia quan es reuneixen els polítics, cas del pacte del PSOE amb Junts. Ara són el blanc dels violents i els intolerables que enyoren “les llibertats” i la gran democràcia de què gaudien les seves famílies amb Franco. Potser perquè aquestes eren de les premiades pel règim.

Manifestacions, sí, respecte també. Violència i linxament als periodistes no , faltaria més. Escrivia la novel·lista de misteris anglesa, PD Jame, que “es pot combatre l'estupidesa, la intolerància i el fanatisme quan es lluita amb ells per separat, però si vénen junts, el millor és escapar-se, encara que només sigui per preservar el propi equilibri” .