El dictador Maduro executa una tupinada a les eleccions de l'esperança

Deia l'expresident de la República de Costa Rica, Oscar Arias, que: “Hi ha una diferència senzilla entre un dictador i un demòcrata: si el demòcrata no té oposició, el seu deure és crear-la, mentre que el somni del dictador és eliminar tota oposició” . Això és el que ha fet el dictador veneçolà, Nicolás Maduro, que “ha guanyat”, les eleccions del seu país, segons declarava el Consell Nacional Electoral (CNE), organisme que com se sap controla el mateix Maduro.

Els resultats de les votacions era el que s'esperava: tupinada al més estil dels dictadors a la utilització que viuen immersos en les pràctiques de l'amenaça, la violència, la por inculcada que ha fet que diversos milions de veneçolans haguessin de marxar del país a buscar una vida millor. Moltes són les necessitats d'un poble que passa misèria, mentre que el dictador i el cercle més proper -inclòs una bona part de l'exèrcit corrupte- viuen de meravelles, a l'abundància, el luxe, el malbaratament i amb milers de milions a l'estranger.

Aquestes eleccions eren esperades pel poble veneçolà com la gran esperança del canvi que es podia produir. Així ho esperava els països democràtics que volien un tomb en les votacions. També es temia el que ha passat, la tupinada, i la violació dels drets dels votants. Drets que el dictador Maduro els passa per l'entrecuix. Això sí, de cara al món, ha volgut fer la sensació de no guanyar per golejada, només ha notificat que el seu partit ha obtingut el 51% dels vots, ia l'oposició li ha atorgat el 44%. Tot un gest que l'oposició no s'empassa i que afirmen que han guanyat ells amb el 70% dels vots.

Hi ha països que no es creuen aquests resultats i han demanat que es revisin taula a taula tots els vots emesos per conèixer la veritat. Ho permetrà el dictador? No, és el gran Maduro, el conductor d'autobusos que va arribar al poder després de la mort del cap Chaves i no té la intenció de deixar la presidència del seu país. Fins i tot ja està preparant el seu fill primogènit, per a la successió el dia que vulgui marxar. Aquest fill que mentre el poble es mor de gana té una col·lecció de cotxes de luxe que costa una milionada. Que fa viatges de luxe i com el seu pare ja té els tics d'un aprenent de dictador.

A Espanya, el govern de Sánchez ha estat prudent i demana que es faci un recompte dels vots, mentre que Sumar, i Podem han demanat que es respecti la vitòria de Maduro. És més, el portaveu adjunt de Sumar al Congrés, Enrique Santiago ha felicitat el dictador alhora que deia a l'oposició que ha d'acceptar els resultats. ¿S'esperaven una altra cosa? No.

Des de Podem defensen Maduro i asseguren a les xarxes socials que “el poble de Veneçuela ha votat democràticament i ha elegit Nicolás Maduro president”. Mentre que Bildu felicitava Maduro “Amb alegria podem dir que Maduro ha guanyat les eleccions Felicitats president!”.

Com era de suposar aquestes tres formacions, tan democràtiques, s'esperaven que reaccionés com ho han fet: Podem i Sumar perquè han rebut molts diners de la dictadura bolivariana per als seus països respectius. Bildu? Doncs tots recordem que Veneçuela sempre ha acollit els etarres fugits, molts dels quals encara segueixen en aquest país. Així que tot allò que s'agraeix al dictador són les ajudes rebudes durant anys.

El que està molt calladet és Zapatero, que per cert sí que estava a Caracas “observant” com transcorrien els comicis i que no ha dit ni piu dels resultats. ¿No hi ha hagut tupinada?, ell sap que sí, però com a la cobla, Zapatero s'ha convertit en “el bé pagat” del dictador i ja se sap “poderós cavaller són diners”. La pregunta és ¿Seguirà Pedro Sánchez utilitzant Zapatero com ha fet fins ara?. Seria una vergonya.Millor que ho enviï de vacances

El que sento és la frustració de la immensa majoria del poble veneçolà que ha vist com s'ha esfumat l'esperança de canvi. I que no sap com s'acabarà ara el gran problema d'aquesta gran estafa electoral. Des d'aquestes línies vull saludar , animar  i solidaritzar-me amb Oscar Hernández, columnista d'aquest diari, i Alex Fergusson, també opinador que sempre ens han portat les seves opinions sobre el seu país, Veneçuela que tant volen i el fan patir per culpa d'un dictador sense escrúpols.