Sabem què estem comprant quan adquirim carn amb el segell de Benestar Animal?

És la diferència que, en teoria, hi ha entre la ramaderia intensiva i l'extensiva.

|
Vacas
Pasturatge d'alta muntanya als Pirineus catalans/ Foto: Catalunyapress

 

És difícil marcar on és la frontera entre un tipus de ramaderia i un altre perquè la ramaderia és un continu i per això el Ministeri d'Agricultura ha necessitat un informe de 115 pàgines només per intentar trobar una definició clara de totes dues.


Per això, mentre mestissatge de models ramaders, no hi ha encara una etiqueta que serveixi per marcar els productes que provenen de la ramaderia extensiva. Hi ha, això sí, segells com el de benestar animal. Però tampoc no són el que semblen.

Un bon exemple oxímoron és el concepte de “benestar animal” aplicat als escorxadors que, a Espanya, estan obligats a complir els requisits europeus en aquesta matèria. De fet, entre les funcions del veterinari en aquests centres hi ha la de “vigilar el Benestar Animal evitant qualsevol dolor, angoixa o patiment innecessaris”.

Els que empren el certificat Welfair de Benestar Animal, no tenen res a veure amb la llibertat ni amb la felicitat de les vaques. Més aviat, se centren en qüestions tècniques com que els animals no passin gana ni set, que el seu allotjament es mantingui entre certa franja de temperatura i no suportin els rigors del clima, o que no pateixin lesions o malaltia.

Els animals de pasturatge poden dormir al ras, aixoplugar-se sota un arbre del sol de juliol i patir lesions o accidents mentre recorren els camps. Són, però, més resilients a la malaltia ia les inclemències, estan millor adaptats al medi i són capaços de recórrer distàncies més grans per pasturar. Per contra, els animals més productius són més febles respecte al medi perquè tota la fisiologia està dedicada a la producció.

Un exemple danimal de ramaderia intensiva és la vaca Holstein, una màquina de donar llet. Amb una ràtio altíssima de producció per consum, des del punt de vista econòmic és molt més rendible per al ramader que qualsevol altra espècie.

La intensificació de la ramaderia, però, requereix una inversió important. Potser, per això, estem davant d'un sector que camina cap a la concentració en mans d'uns quants.


Al pol oposat, la ramaderia extensiva no requereix grans inversions, més enllà d'un camp i el treball esgotador del ramader. A més, a diferència de l'anterior, no ofereix només carn o llet per a formatges artesanals. Aporta una sèrie de serveis ecosistèmics que combaten la crisi climàtica i donen suport a la biodiversitat.

El pasturatge als camps ajuda, a la pol·linització i dispersió de llavors. Així mateix, en el procés d'alimentació lliure, els animals netegen la vegetació, cosa que prevé incendis forestals i aporta també un benefici en el manteniment dels nostres paisatges. I tot això sense esmentar la qualitat o el sabor d'aquesta carn o llet que ha conegut la natura en llibertat.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA