De les riuades del Vallès a la DANA a València: els desastres naturals que van marcar Espanya

El recent desastre a València, Andalusia i Castella-la Manxa, on la DANA ja ha deixat 202 morts, és un dels episodis de pluges torrencials més letals dels últims temps a Espanya. Encara que és un esdeveniment tràgic en termes de vides perdudes i danys materials, no és el primer desastre natural de gran magnitud al país, i una comparació amb altres desastres de la història permet posar-ne en context la gravetat i l'abast. Tot seguit, es destaquen alguns dels desastres naturals més significatius de la història recent d'Espanya.

Un dels desastres naturals més greus va ser el terratrèmol i tsunami de 1755, conegut com el terratrèmol de Lisboa, l'epicentre del qual va ser a Portugal però les conseqüències del qual es van sentir a la costa sud-oest d'Espanya, especialment a Cadis i Huelva. A Espanya, aproximadament 1,300 persones van perdre la vida. Aquest esdeveniment va deixar una profunda marca a les poblacions costaneres i va ressaltar la vulnerabilitat de la península ibèrica als tsunamis de gran magnitud.

Un altre episodi d'inundacions de gran impacte va tenir lloc el 1962 a Catalunya, conegut com les riuades del Vallès. Les fortes pluges que es van desfermar en aquesta regió, afectant principalment les localitats de Terrassa, Sabadell i Rubí, van provocar el desbordament de rius i van deixar aproximadament 800 morts. Aquest esdeveniment va ser un dels desastres més devastadors de la postguerra i va mostrar la necessitat d'infraestructures més ben preparades davant d'esdeveniments de precipitacions extremes.

El 1982, València va experimentar una de les seves majors tragèdies naturals amb la riuada de Tous. En aquella ocasió, pluges torrencials van provocar el trencament de la presa de Tous, desencadenant una inundació que va arrasar gran part de la vall del Xúquer. El desastre va deixar al seu pas unes 30 morts i va provocar grans pèrdues materials. Aquesta inundació va ser un moment clau per a les polítiques de gestió hidràulica a Espanya, impulsant millores als embassaments i als sistemes d'alerta primerenca.

Més recentment, el 1996, va passar una altra tragèdia significativa a la regió d'Aragó, al nord-est d'Espanya. Les inundacions de Biescas van afectar un càmping a Osca, on, a causa d'una tempesta sobtada, un riu es va desbordar i va arrasar l'àrea d'acampada i va causar la mort de 87 persones. Aquest esdeveniment va marcar la comunitat aragonesa i va subratllar els riscos de lactivitat humana en àrees vulnerables a fenòmens climàtics extrems.

En comparació amb aquests esdeveniments, el desastre actual de la DANA, amb 202 morts registrats, representa un dels episodis més mortals a la història recent d'Espanya. Encara que no assoleix la magnitud de les riuades del Vallès o el terratrèmol de Lisboa, se situa entre els episodis climàtics més greus de les últimes dècades i ha ressaltat novament la necessitat de sistemes de prevenció i resposta adequats davant de fenòmens meteorològics que, cada cop més , semblen cobrar major freqüència i intensitat.