Els geòlegs catalans adverteixen de l'"urbanisme desaforat" davant les inundacions

El Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya (Colgeocat) ha avisat que els cabals fluvials involucrats en les grans pluges i inundacions “es veuen incrementats per un urbanisme desaforat, que no deixa espai adequat per a la laminació de les avingudes, i el seu infiltració al subsòl, i per una ocupació intensiva dels espais fluvials".

En un comunicat, afirma que "paraules com a decreixement i desconstrucció han de deixar de ser una utopia, per convertir-se en fets", i urgeix a estudis rigorosos i anàlisi cas a cas.

El col·legi cita dades de la Generalitat de Catalunya segons les quals de gener a juny s'ha construït a un ritme d'un habitatge unifamiliar acabat cada 3 hores, i considera que no és sostenible perquè la majoria són segones residències.

També diu que, segons la Generalitat, almenys un 15% del sòl urbà consolidat està en zona inundable i que 705.000 persones hi viuen, i constata "un risc geològic per inundació clarament alt".

El Col·legi avisa que molts municipis catalans a zones de risc (cita el Vallès i zones del litoral) "encara no tenen redactat el corresponent pla de protecció civil per risc d'inundació".

Pel que fa a la mitigació i prevenció del risc, diu que la gestió és millorable, perquè la previsió meteorològica ha d'acompanyar-se de "decisions governamentals oportunes i ràpides", i amb coordinació entre entitats de govern, protecció civil, serveis meteorològics, equips d'emergència, agents de l'autoritat, Agència Catalana de l'Aigua i centre de gestió del risc.

A més, demana "millor educació ciutadana en riscos geològics", i assegura que els plans d'educació successius de la joventut han anat reduint cada vegada més l'ensenyament de la geologia.

El col·legi constata que el llevant peninsular sempre té perill de fortes pluges tardorenques i inundacions, sobretot al litoral, i cita com a exemples les més de 75 inundacions a la ciutat de València des de 1321 fins a finals del segle XIX, i les més de 400 de la Comunitat Valenciana en el mateix període.

Però el canvi climàtic ha "intensificat" en els darrers anys la freqüència i magnitud d'aquests fenòmens: fa unes dècades es consideraven molt importants les precipitacions de 250 l/m2/dia, i ara comencen a ser corrents magnituds de 400-500 l/ m2/dia, amb puntes localitzades encara més altes.