Deia Sant Mateu: “Que no sàpiga la teva mà esquerra el que fa la dreta”, i així se la van colar a Sánchez

“Espanya no premia el mèrit. Es premia robar i ser un sensevergonya. A Espanya es premia tot allò dolent.” Aquesta frase és del genial i polifacètic escriptor gallec Ramón María del Valle-Inclán, el mestre de l’esperpent. Veient el que està passant amb els dos exsecretaris d’organització del PSOE (tot i que sigui una anècdota, segons Pedro Sánchez), la frase agafa actualitat i convida a una reflexió profunda. Les coses dolentes són les que més es repeteixen. Per què serà? És molt simple: els diners i el poder solen corrompre les persones que no tenen principis, fins i tot a aquells que els tenen a temps parcial.

La temperatura puja, no només la meteorològica, sinó la política, que està arribant a límits insofribles i alarmants. Aquest dimecres al matí, en un dia calorós, l’hemicicle del Congrés dels Diputats ha servit, una vegada més, d’escenari per als enfrontaments i insults que anaven pujant de to, i les bancades, segons les intervencions, aplaudien o s’alborotaven, amb crits, cops i insults que més semblaven un pati d’escola de nens petits enfadats que no poden reprimir els seus impulsos. En els nens pot tenir un cert passe, una tolerància fins a cert punt; en la seu de la representació del poble, on el diàleg, la tolerància i el guardar les formes són imprescindibles, no. La imatge només serveix per augmentar la desafecció envers la política i per incrementar els vots als partits d’ultradreta o populistes, que en alguns casos són els mateixos.

El president del govern, Pedro Sánchez, porta dies patint els efectes de les tropel·lies de Santo Cerdán i José Luís Ábalos, les seves dues mans dretes que ha hagut de tallar. Potser el líder socialista ha aplicat “la frase de l’Evangeli de Sant Mateu que diu ‘Que no sàpiga la teva mà esquerra el que fa la dreta’”, per això no s’ha adonat del que feien els genis de les finances en benefici propi, perquè devien pensar que la caritat comença per un mateix. Només així s’entén aquesta situació tan increïble.

Com era d’esperar, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en la seva intervenció, va anar directament a la jugular de l’inhabitant de la Moncloa, li va dir de tot menys coses boniques, fins i tot li va arribar a dir que era “el llop d’una manada corrupta”. En la seva línia, el líder de Vox, Santiago Abascal, el va titllar de “corrupte i traïdor”. Dit això, es va marxar de l’escenari sense esperar la resposta de l’insultat. Abascal només pretenia protagonitzar una actuació estel·lar de cara als seus votants.

Les intervencions seguien produint-se, amb cors gens celestial al voltant. Les paraules que més van incomodar el president Sánchez van ser les del portaveu d’ERC, Rufián, que deixant de costat el to cordial que fins aquella mateixa matí havia mantingut amb l’executiu, li preguntava: “jureu i perjureu que això no és la G” urter del PSOE”. Va ser en aquell moment quan Sánchez es va irritar com feia temps que no ho feia amb els republicans.

Enmig de tant d’enrenou, crits i insults, la presidenta del Congrés va haver d’intervenir més d’una vegada cridant a l’ordre al tímid i educat Miguel Tella, que no para de parlar, fer gestos i insultar. És el que millor sap fer en el seu quefer polític diari. Ja ho deia Valle-Inclán: “A Espanya el treball i la intel·ligència sempre s’han menyspreat. Aquí tot mana el diner”.

En aquest escenari de confrontació i falta de respecte, va cridar molt l’atenció l’absència dels ministres de Sumar que no havien de respondre preguntes, entre els absents, la vicepresidenta Yolanda Díaz, que ara, per raons electoralistes, intenta marcar distància amb el president del Govern. Bona és la Díaz per treure profit de qualsevol situació. Aquesta actitud la continuarà mantenint per intentar contrarestar els seus companys de Podem i distanciar-se del govern de Sánchez.

Deia José Saramago que “El poder ho contamina tot, és tòxic. És possible mantenir la puresa dels principis mentre estàs lluny del poder. Però necessitem arribar al poder per posar en pràctica les nostres conviccions. I aquí és quan tot s’enfonsa, quan les nostres conviccions s’enfosqueixen amb la brutícia del poder.”

La jornada d’aquest dimecres és una mostra clara del que no hauria de ser el comportament dels representants del “poble”. Que els insults, les desqualificacions i el “i tu més” no ajuden a la salut de la democràcia. És hora d’un canvi d’actituds, en tots els partits polítics. L’objectiu d’arribar a la Moncloa no justifica els mitjans utilitzats. Igual que mantenir-s’hi tampoc justifica tot el que s’està fent. Que deixin de preocupar-se només pels interessos dels seus partits i particulars i recordin que els han votat per millorar el país i la vida de les persones; aquesta és la prioritat.