Les Filles de la Caritat denuncien l'abús i l'especulació de l'habitatge a Catalunya

La crua realitat
La congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paúl ha convocat avui als mitjans a Barcelona per a llançar una denúncia . Han presentat la seva informe "Empremtes", un mirall de la crua realitat que viuen milers de famílies a Catalunya, als qui acompanyen dia a dia. La conclusió és taxativa: el dret a un habitatge digne ha mutat en un negoci voraç que devora la dignitat i el futur dels més vulnerables.

L'abisme del 70% en lloguer

Un de les dades que més impacta, extret directament de la seva labor sobre el terreny, és demolidor: en no poques ocasions, les famílies a les quals donen suport destinen més del 70% dels seus ingressos al pagament del lloguer. Una proporció que no sols és inassumible econòmicament, sinó que sumi a aquestes llars en una "fragilitat i inestabilitat" perpètues, obligant-los a viure amb l'aigua al coll, al límit de la subsistència.

Quan la llar és una habitació : la realitat de les monoparentals

El focus de la denúncia s'ha posat amb especial èmfasi en la situació d'extrema vulnerabilitat que pateixen les famílies monoparentals amb nens. Per a elles, la cerca d'una llar es converteix en un veritable malson. L'asfixiant pressió del mercat barceloní i uns preus desorbitats les empenyen a situacions límit: no és estrany que aquestes famílies, amb menors al seu càrrec, es vegin forçades a conformar amb una única habitació en lloc d'un habitatge complet. Això compromet seriosament la seva intimitat, el seu desenvolupament i la seva estabilitat emocional. A sobre, aquesta tortura s'estén en el temps, amb cerques que poden prolongar fins a un any, condemnant a aquestes famílies a una incertesa i angoixa intolerables.


Barreres insalvables: quan l'estabilitat és un luxe

La problemàtica es complica encara més per les barreres que imposa el propi sector privat. La congregació ha posat de manifest que, fins i tot quan aquestes famílies aconsegueixen localitzar una possible solució habitacional, s'estavellen contra el mur de les garanties d'estabilitat econòmica exigides per immobiliàries i propietaris. Donada la seva precària realitat –sovint amb ocupacions temporals, ingressos irregulars o dependents d'ajudes socials–, simplement no poden acreditar aquesta solvència. Aquesta incapacitat per a "confirmar" l'estabilitat econòmica els tanca les portes de cop, deixant-les en uns llimbs habitacionals del qual, sense una intervenció externa, és gairebé impossible escapar.

Un mapa de la Indignitat habitacional

L'informe "Empremtes" no es limita a xifres; és un detallat mapa de la indignitat: la "falta de dignitat" en espais insuficients i sense les condicions bàsiques de ventilació o habitabilitat; els "preus inassumibles" que expulsen als més febles; les "limitacions d'accés" que castiguen per origen o ètnia; la proliferació de "infrahabitatges" sense subministrament mínim de llum o aigua calenta; i una constant "inseguretat" que soscava la pau de la llar. És un clam contra l'"aprofitament" d'una necessitat vital que transforma l'habitatge, un dret humà universal reconegut en la Declaració Universal de Drets Humans i la Constitució, en una mera mercaderia especulativa.

La responsabilitat pública urgent

Davant aquest panorama desolador, les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paúl han estat rotundes en reivindicar "" la responsabilitat ineludible dels poders públics per a garantir aquest dret fonamental. Les seves demandes, exposades amb claredat i urgència, d'establir un marc específic per a l'habitatge de col·lectius vulnerables, imposar límits i establir preus màxims per al lloguer, frenant així els "desnonaments invisibles" i l'expulsió del mercat.
La congregació exigeix una acció política valenta i decidida perquè l'habitatge deixi de ser un luxe inassolible i es converteixi en una realitat digna i assequible per a tots els ciutadans a Catalunya. El seu missatge final és una crida urgent a l'acció social i política per a assegurar que el "Dret a un Habitatge Digne de les persones en situació de vulnerabilitat socioeconòmica" no sigui només una aspiració teòrica, sinó una realitat palpable que permeti la plena integració social i el benestar de les famílies en la comunitat.