El jutge envia a Santos Cerdán a la presó “VIP” de Soto del Real

La setmana començava plena d’intriga perquè aquest dilluns al matí comparéixia davant del jutge d’instrucció Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE, per sotmetre’s a les preguntes de la seva senyoria. Una compareixença que despertava tot l’interès informatiu i polític. No era per menys. S’esperava, perquè en altres jornades ja ho havien fet Koldo i l’exministre Ábalos. Així que l’interès era màxim.

L’exnúmero tres dels socialistes sortia tranquil del seu domicili, sense voler fer declaracions als periodistes que allà es trobaven, però els va dir que en acabar el seu interrogatori els atendria. Semblava tenir clar que sortiria d’allà lliure, amb alguna mesura cautelar, però lliure. La sorpresa va ser majúscula per a l’interessat.

El cert és que Santos Cerdán no va tornar per on havia entrat al Tribunal Suprem, sinó en un cotxe acompanyat de la Guàrdia Civil que el portaria a la presó de Soto del Real, la mateixa que ha acollit uns quants il·lustres del món de la política i l’economia, per motius diferents  : des de Rato, Bárcenas, Miquel Blesa, Mario Conde i els polítics del procés: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, entre altres. Una presó de VIPs on estarà, de moment, Santos Cerdán, després que el jutge decretés presó preventiva sense fiança, després de ser acusat “dels delictes d’integració en grup criminal, suborn i tràfic d’influències”. Decreta presó pel risc de fugida i destrucció de proves.

Com era d’esperar, l’acusat va negar tots els càrrecs i, en la seva defensa, va negar qualsevol irregularitat, per afegir tot seguit que era víctima de maniobres polítiques per haver negociat amb els independentistes.

El cert és que ningú s’esperava que el jutge enviaria directament a Soto del Real a l’home que fins fa pocs mesos era la mà dreta de Pedro Sánchez al PSOE i la persona que millor coneix els entresijos de les negociacions amb Puigdemont a Brussel·les i més membres de Junts. Sap massa coses, com expliquen en privat alguns dirigents socialistes, que estan més que preocupats pel que pugui “cantar” el número tres dels socialistes espanyols. Ell ho nega tot, però les proves, de moment, diuen el contrarija ,es veurà . Són les conseqüències de tenir molt poder i poca ètica. Hi ha un refrany popular que diu: “No hi ha pitjor lladre que el de la teva mateixa mansió”.

La situació dels socialistes després de la presó de Cerdán no és una bona , més aviat al contrari. A més, es produeix quan Sevilla acull la IV Conferència del Finançament per al Desenvolupament de les Nacions Unides, en la qual participaran 150 països i comptarà amb la presència de 60 caps d’estat, amb l’absència esperada de Trump. Una bufetada que està fent tremolar els fonaments de Ferraz i que ha donat munició als populars, que aprofiten qualsevol ocasió per continuar traient rendiment.

També es publicava avui una enquesta a El Mundo (diari no precisament pro socialista) en la qual el PSOE perdia 10 diputats i el PP obtindria 152, 15 més que en les anteriors. Els casos de corrupció li estan passant factura a Sánchez.

Què passarà?Depèn de com vagi transcorrent el cas i del que pugui sortir. però sense oblidar el paper dels partits que donen suport al govern. Alguns demanen una moció de confiança, altres que aclareixi la situació en una compareixença i altres volen retirar-li la confiança. Ho té molt complicat, però pot passar qualsevol cosa. Alguns membres del govern diuen que tres sensevergonyes no representen els socialistes, un partit centenari. Un altre refrany popular afirma que “No hi ha lladre sense encobridor”. Altres afirmen rotundament que no hi haurà avançament electoral, amb permís dels socis externs del govern.

Mentre que els Comuns que forma part del govern de Sánchez —per cert, surt molt mal parada a l’enquesta— afirma que es presentaran com a acusació particular en el cas de la trama de Koldo. Així que les coses es posaran cada cop més complicades i Sánchez té tres solucions: dimitir i que una altra persona ocupi Moncloa; convocar eleccions, o demanar una moció de confiança. Quin serà el cost polític i econòmic? Crec que estarà uns dies donant-hi voltes per veure quin camí ha de prendre, cosa gens fàcil. Aguantar sense suport parlamentari no és una bona solució.

Els pròxims dies seran molt calents, no només tèrmicament, sinó que la política superarà els 40 graus. Setmana molt complicada per al president del govern.