“Tot anava bé fins llaura”, un “thriller” escrit a quatre mans entre un comissari dels mossos i un novel·lista

Escriure a quatre mans és tota una tradició en l’activitat literària. I no només entre germans, sinó també entre persones sense cap vincle familiar i, en ocasions, ni tan sols professional. És el cas del funcionari de la policia autonòmica catalana, avui comissari, Joan Miquel Capell, i del novel·lista Andreu Martín, autor d’una llarga llista de títols de novel·la negra, gènere en què s’ha acreditat com a conspicu especialista.

Fruit d’aquesta col·laboració entre Capell i Martín és “Tot anava bé fins ara” (Editorial Clandestina), un thriller basat en un cas real que el primer va tenir entre mans fa més de trenta anys, quan va rebre l’encàrrec d’investigar la mort d’un agent del seu mateix cos que es va considerar un suïcidi. Però el fet va adquirir ramificacions que van canviar copernicanament aquella perspectiva, i això ha donat peu al fet que, prenent-lo com a base, tots dos autors hagin fabulat per desenvolupar-lo en una obra de ficció amb un fonament molt real. I és que, com va dir Martín, “de fet, totes les novel·les es basen en més o menys mesura en fets reals que l’escriptor transforma en ficció”.

Capell, que ja ha escrit alguna altra obra tant a títol individual com en col·laboració amb Martín, s’ha proposat contribuir a canviar la imatge literària del policia, que sol aparèixer gairebé sempre com un personatge corrupte, quan no venal, i gairebé sempre violent, trets que considera molt allunyats de la realitat. Pretén, per tant, que amb obres com aquesta el lector adquireixi una visió molt més real del funcionament dels cossos d’investigació i dels seus agents. Que, a més, això ho faci en col·laboració amb un autor com Martín, que, tot i ser especialitzat en novel·la negra, és aliè a l’activitat policial, permet encaixar tots dos estils. D’aquesta manera, el llenguatge policial, detallista al màxim, contribueix a donar versemblança a la trama, mentre que la intervenció de l’escriptor ajuda a alleugerir-la i dotar-la de vol narratiu.

Dues aportacions diferents que es complementen molt harmònicament i que permeten entendre actituds i conductes. Com les dels confidents, sobre l’activitat dels quals van relatar una anècdota. En certa ocasió es va haver d’investigar un cas de narcotràfic i els agents van intentar apropar-se als afins del sospitós. Van donar amb una veïna molt amiga de la dona del subjecte, fins al punt que aquesta li va arribar a confessar la implicació del seu marit en el narcotràfic. El cas és que la veïna l’envejaven en secret pel seu alt nivell de vida, el cotxàs que tenien, els luxes que es permetien i fins i tot l’operació de pit a la qual ella s’havia sotmès. Quan la policia la va temptar perquè fes de confident, hi va accedir sense dubtar amb l’única condició que se li retribuís adequadament... per poder permetre’s també ella aquella mateixa operació estètica!

També hi ha altres aspectes més ingrats, com l’índex de suïcidis que es dona entre els agents dels diferents cossos policials. “La majoria d’ells, utilitzant la seva pròpia arma”, explica Capell. Un inframón que coneix bé qui ha treballat en un cos policial i que aporta credibilitat a la tasca literària compartida amb un novel·lista fins al punt que resulta —conclou Martín— “una experiència enriquidora, i això que escriure a quatre mans és molt més difícil que fer-ho a dues”.

“Tot anava bé fins ara” és, segons va informar el seu editor, el noranta-cinquè títol de la col·lecció de narrativa negra en català que publica Editorial Clandestina, i que arribarà al centenar el proper gener després de quinze anys de tasca ininterrompuda.