Comitè Federal del PSOE, Congrés del PP, dos conclaves diferents

Madrid, com sempre, serà aquest cap de setmana el centre polític d’Espanya després d’acollir dos esdeveniments importants: el Comitè Federal del PSOE i el Congrés del PP. La mirada estarà posada al carrer Ferraz i al recinte d’IFEMA, lloc de Fires i Congressos.

A la seu dels socialistes, el màxim òrgan entre congressos, amb poques veus crítiques, abraçarà el seu líder, Pedro Sánchez, en uns moments que no són els millors d’aquests anys de lideratge. Haurà d’explicar als seus companys què ha passat amb els exsecretaris d’organització, Ábalos i Cerdán, fet que està deixant molt tocat el PSOE. Així com anunciar les mesures que pensa implantar al partit perquè “com a mínim” en 20 anys no tornin a passar situacions com aquesta.

Algunes mesures que explicarà demà ja les coneixen pels mitjans de comunicació. Sánchez continuarà digerint aquest dissabte el mal tràngol que porta mesos patint. Coneixia el que estaven fent les seves dues persones de confiança? No obstant això, ja sap que en part el tràngol serà menor: tindrà poques crítiques, com és habitual. Els assistents al conclave estan ben triats perquè no criticaran. És l’ABC de tots els partits polítics. Així que la sang no arribarà al carrer.

Mentrestant, l’altra cara de la moneda la protagonitza Alberto Núñez Feijóo, en la qual es veu com l’última oportunitat d’arribar a ocupar La Moncloa. L’última, perquè si no guanya per governar en les pròximes eleccions —com sol ser “llei natural dels partits polítics” (les ambicions mai no deixaran d’existir)— els seus propis companys, que aquests dies l’aplaudiran, li donaran copets a l’esquena, l’afalaguaran... en definitiva, li ensenyaran la porta de sortida.

El moment és dolç per als populars després dels escàndols que tenen a casa seva els socialistes. És l’ocasió propícia per aconseguir els seus objectius. No obstant això, no cal “vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo”. De totes maneres, és un moment dolç per als populars i, amb l’atractiu de poder assolir el Govern d’Espanya, tots aniran a una cara a la galeria. És el seu moment, i si la presidenta de la Comunitat de Madrid, Díaz Ayuso, no fa la ganyota, el congrés serà com una bassa d’oli. Han de mostrar unitat. Després ja vindran la carta de peticions.

La presència dels dos expresidents en la jornada inaugural del Congrés del PP ha estat, com sempre, per criticar els socialistes amb frases tan conegudes com: “han mentit molt i han robat molt”. Rajoy, més moderat i amb aquell sentit de l’humor gallec, ha tingut una intervenció amb retranca. Temps tindrà per dir més de les seves.

Les contradiccions, després de diumenge que acaba el Congrés, les aportarà el nou “general secretari”, el totpoderós Miguel Tellado, que tindrà gairebé tot el poder a les seves mans per pressionar Pedro Sánchez i, potser, menys als partits que fins ara havien estat objecte de múltiples insults. La situació ha canviat: ara toca (sense Bildu) atenuar les seves intervencions. Sense insults? Perquè, senzillament, necessitaran acords amb ells. Clar, si els deixen convèncer.

Deia Lyndon B. Johnson que “la política hauria de ser una lluita pel benestar de la nació, no una competència pel poder personal”.

Pedro Sánchez, que es reunia a la seu del seu partit amb les secretàries d’Igualtat de les territorials, afirmava que els socialistes es declaraven “abolicionistes de la prostitució” i que es “castigarà” amb l’expulsió del partit aquells que acudeixin a mantenir relacions sexuals a canvi de diners, és a dir, que facin ús de la prostitució. Com ho controlaran? La pregunta és: a quants militants calculen que expulsaran per saltar-se la recomanació?

Amb “trobades" i temes polítics que es celebren a Madrid, els qui no estiguin interessats tenen on triar: anar a la platja, si la tenen a prop; enganxar-se al televisor mirant els partits de l’Eurocopa Femenina, on Espanya, ara, és la favorita; Wimbledon, amb Alcaraz que està que es surt; el Mundial de Clubs, que no està resultant molt atractiu; o el Tour de França. L’oferta és àmplia per distreure’s i oblidar-se de la política. I del termòmetre, que no hi ha qui l’aguanti.