Davant el succeït el passat cap de setmana, “sempre ens quedarà París”

Hi ha una frase mítica que ha quedat a la memòria dels aficionats al setè art. La va pronunciar Humphrey Bogart, en el seu paper de Rick Blaine, a Ingrid Bergman (Ilsa Lund), en la inoblidable pel·lícula Casablanca: “Sempre ens quedarà París”. I si a aquesta frase li fem algun canvi, tenint en compte com està la política espanyola, es podria transformar en: “Sempre ens quedarà l’esport, la bona gastronomia o una cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell (amb polèmica aquest any); la de Torrevella i, si voleu estar més fresquets, el Festival d’Havaneres de Monforte de Lemos”. Però és que l’esport també hi és molt present: l’Eurocopa de futbol femení, el Mundial de Clubs, el Tour de França, Wimbledon amb Carlos Alcaraz, o les diferents competicions de cotxes i motos. Així que l’oferta és abundant.

Que no pateixin aquelles persones a qui no els agrada l’esport: hi ha altres entreteniments per triar. Cinema, passejades per la platja, la muntanya, llegir un bon llibre o, el més còmode, seure davant del televisor i mirar les pel·lícules que més els agradin, sense haver-se d’empassar els polítics amb les escenes que estem veient aquests dies. Són pel·lícules per a idiotes? Potser és el que pensen els seus protagonistes, que aquest cap de setmana han intentat interpretar el seu paper de la millor manera possible perquè el “respetable” se les empassi a força d’insistència.

El que ha passat al congrés dels populars, on el president Feijóo ha estat reelegit amb un 99,24 % dels vots, és una cosa mai vista. Fins i tot Ayuso va parlar meravelles “del seu president”. Tots van tancar files al voltant del que està segur d’arribar a la Moncloa més aviat que tard. Algunes imatges fan pensar: Mazón apareixia com el rei del mambo, rebent abraçades dels “seus companys” i fins i tot del mateix Feijóo. Ha perdut la memòria del que va passar amb la DANA? L’ha perduda igual que no es va adonar del temps que va dedicar al dinar amb la periodista amiga seva, oblidant les seves obligacions com a president. Als valencians, especialment a les famílies dels morts i als que van patir els efectes devastadors, no se’ls oblida i li passaran factura quan arribin les pròximes eleccions a la comunitat.

Mentrestant, aquell mateix dia es reunia el Comitè Federal dels socialistes per calmar els seus membres davant els casos de corrupció. Hores abans de l’inici, va esclatar la notícia d’un altre possible cas d’“assetjament” per part d’una altra persona de confiança de Pedro Sánchez, Paco Salazar, que havia d’entrar a l’executiva i que treballava a la mateixa Moncloa, lloc on, segons sembla, es van produir alguns dels incidents denunciats.

La notícia va caure com una bomba, més encara perquè s’afegia a la d’altres “companys” amb càrrecs de responsabilitat. Però amb una intervenció de 45 minuts del líder, la qüestió va acabar amb un tancament de files al seu voltant, com era d’esperar. Només Page va dir alguna cosa, que va ser contestada pel ministre “portaveu”, Óscar Puente, que, com sol fer, va treure les urpes en defensa del “capità”. Només una veu discrepant, molts aplaudiments, poca crítica “feminista” als fets, i a continuar treballant per tapar el que ha passat amb aquells que, segons els dirigents socialistes, ja no són militants. Però quan ho van fer, sí que ho eren. Veritat?

Després d’aquest dimecres, quan el president del govern, Pedro Sánchez, haurà d’explicar als parlamentaris les mesures que prendrà contra la corrupció i altres afers, llurs senyories se n’aniran de vacances. L’estiu, diuen alguns, servirà de teló de fons… i després, a una altra cosa, papallona. Com deia en Rick: “Sempre ens quedarà París”, o totes les ofertes que teniu exposades unes línies més amunt. Deixeu de pensar en els resultats a la búlgara, que són molt perjudicials per a la salut.