“El preu d'un ideal”, una novel·la crítica sobre les temibles UMAP del règim castrista

Una de les obsessions més perilloses de certs règims dictatorials és la de buscar la creació de “l’home nou”, com si l’espècie humana no hagués estat el fruit de l’evolució durant mil·lennis. En la consecució d’aquest objectiu, s’obstinen a sotmetre els seus ciutadans a un sistema de reeducació forçada que implica el rentat de consciències i cervells, amb un resultat desigual, per no dir nul, tot i que amb la consegüent degradació mental i física d’una bona part dels subjectes afectats.

Una d’aquestes experiències va ser la que va emprendre el règim cubà a partir de 1965 amb l’objectiu de “readaptar” al sistema revolucionari aquells considerats asocials i no integrats, incloent en aquesta categoria les persones amb creences religioses, gais, joves amants de la música moderna, del cabell llarg o dels pantalons ajustats, així com també els vagues, inadaptats socials i una àmplia gamma de persones suposadament o realment desafectes.

Al voltant d’aquesta sinistra experiència, Kevin Legrá, escriptor guantanamer establert a Espanya, ha escrit una novel·la titulada “El preu d’un ideal” (Galàxia Gutenberg), amb la qual va obtenir el premi Màlaga a la seva XVIII edició. És el relat de la peripècia vital en aquestes unitats de confinament d’un jove anomenat Orestes Rivero —conegut simplement com a Rivero—, paral·lelament amb el seu amic Ramiro, amb qui coincideix en una UMAP i a qui el destí reserva un itinerari vital diferent. Mentre el primer esquiva amb més o menys fortuna la reclusió, el segon ha de fugir a correcuita per escapar del càstig inhumà a què ha estat sotmès.

El relat descriu els horrors utilitzats en aquelles unitats militars que humiliaven els seus conscrits en situacions properes a l’esclavitud, com a fruit d’una decisió arbitrària basada en valoracions subjectives, arbitràries i, de vegades, fins i tot desconegudes pels propis interessats. “Les UMAP —posa Legrá a boca d’un dels seus personatges— no són un simple error, són una ombra allargada, un reflex de la lluita desmesurada per forjar «l’home nou» del Ché, aquesta quimera que es va convertir en una arma de doble fil. La idea, la seva essència, buscava crear el revolucionari perfecte, però aviat es va convertir en un intent desesperat per esculpir les ànimes segons un motlle rígid i perillós. T’has adonat alguna vegada de la semblança de «l’home nou» amb la raça ària d’Hitler? És com si canviessin la pigmentació de la pell i el color dels ulls per la lleialtat cega i fervent a un partit, una única realitat que s’imposa sense espai per a la reflexió. En lloc de la puresa de la raça, anhelaven la puresa ideològica, una uniformitat que deixava poc marge per a la diversitat de pensament.” La crueltat del sistema va arribar a tal punt que la seva divulgació per la premsa estrangera va obligar el règim a dissoldre aquestes unitats, tot i que salvant la cara de Fidel Castro, a qui es presumia desconeixedor de la situació.

Legrá descriu paral·lelament la situació patida per l’Església catòlica a Cuba, el seu arquebisbe de Santiago, Pérez Serantes, que havia salvat la vida de Fidel Castro de la repressió batistiana, i que després va ser subjecte de la reconversió del nou règim cap a l’ateisme marxista-leninista. Aquesta etapa la va suportar durant molts anys amb gran valentia i persistència el seu successor, el nou arquebisbe Meurice. La caiguda de l’imperi soviètic i la urgent necessitat del règim de buscar nous horitzons va fer que el castrisme rebés amb els braços oberts Joan Pau II, fet històric que, amb la trobada dels dos amics, conclou el relat (i que Meurice va aprofitar per pronunciar una homilia davant Raúl Castro en què va criticar durament el règim). Per tot això, la novel·la és una crítica severa de la Cuba comunista, “un país on avançar significa aplaudir els pallassos, marxar per qualsevol motiu i cridar consignes incomprensibles”. Situació que ha portat al col·lapse un règim incapaç d’evolucionar i que ha condemnat els cubans a la fam o a fugir del seu propi país.

Una nota tangencial: resulta curiós, per a qui sigui lector de l’obra d’autors cubans, la pràctica absència en aquesta novel·la de Legrá de “cubanismes”, tan freqüents en l’obra dels seus compatriotes.