Fer exercici en l'etapa adult podria salvar-te la vida

Ser físicament actiu de manera constant en l'edat adulta està vinculat a un risc entre 30 i 40% menor de mort per qualsevol causa en etapes posteriors de la vida, mentre que augmentar els nivells per sota dels recomanats per a la salut encara està associat a un risc entre 20 i 25% menor, segons una anàlisi de dades agrupades de l'evidència disponible, publicat en línia en el 'British Journal of Sports Medicine'.

|
EuropaPress 2482709 recursos gente haciendo ejercicio deporte
Recursos de gent fent exercici, esport - EP

 

Ser físicament actiu de manera constant en l'edat adulta està vinculat a un risc entre 30 i 40% menor de mort per qualsevol causa en etapes posteriors de la vida, mentre que augmentar els nivells per sota dels recomanats per a la salut encara està associat a un risc entre 20 i 25% menor, segons una anàlisi de dades agrupades de l'evidència disponible, publicat en línia en el 'British Journal of Sports Medicine'.

Amb aquests resultats els investigadors conclouen que canviar a un estil de vida més actiu en qualsevol moment de la vida adulta pot prolongar la vida i que mai és massa tarda per a començar.

Actualment, es recomana que els adults realitzin entre 150 i 300 minuts setmanals d'activitat física d'intensitat moderada, o entre 75 i 150 minuts setmanals d'activitat física d'intensitat vigorosa, o una combinació d'ambdues, assenyalen els investigadors.

Però si bé aquestes recomanacions es van basar en la millor evidència disponible, la majoria d'elles van capturar mesuraments d'activitat física en un sol moment del temps, la qual cosa podria ocultar l'impacte potencial de canviar patrons durant l'edat adulta, afegeixen.

MALALTIA CARDIOVASCULAR I CÀNCER

Per tant, els investigadors volien descobrir si els diferents patrons d'activitat física, així com el seu impacte acumulatiu durant l'edat adulta, podrien estar associats amb un menor risc de mort per totes les causes, i específicament per malalties cardiovasculars i càncer.

Van revisar bases de dades de recerca a la recerca d'estudis rellevants que avaluessin l'activitat física en dues o més punts en el temps, i van incloure en la seva revisió 85 estudis publicats en anglès fins a abril de 2024, amb grandàries de mostra que van variar de 357 a 6.572.984 participants.

Cinquanta-nou dels estudis van analitzar patrons a llarg termini d'activitat física al llarg de l'edat adulta; 16 van analitzar els beneficis mitjans de diferents nivells d'activitat física; i 11 van explorar l'impacte potencial de l'activitat física acumulada en el risc de mort.

Per a superar els desafiaments plantejats pels diferents mètodes analítics utilitzats, els investigadors van realitzar anàlisis separades per a cadascun d'ells.

L'anàlisi de dades agrupades dels resultats de l'estudi va mostrar que, en general, un major nivell d'activitat física es va associar amb menors riscos de tots els resultats inclosos.

Les persones consistentment actives (32 estudis) tenien entre un 30 i un 40% menys de risc de morir per qualsevol causa, mentre que els qui van augmentar els seus nivells d'activitat física (21 estudis) per sota dels recomanats tenien entre un 20 i un 25% menys de risc de morir per qualsevol causa.

En concret, els participants que van passar de ser físicament inactius a ser actius tenien un 22% menys de probabilitats de morir per qualsevol causa que els que van romandre inactius, mentre que els que van augmentar els seus nivells d'activitat física en el seu temps lliure tenien un 27% menys de probabilitats de fer-ho.

D'altra banda, canviar un estil de vida actiu per un inactiu no es va associar amb un menor risc de mort per qualsevol causa.

En general, les associacions observades entre un alt nivell d'activitat física i un menor risc de mort van ser més evidents per a les malalties cardiovasculars que per al càncer.

En comparació amb els participants que van ser sistemàticament inactius al llarg del temps, aquells que van ser sistemàticament actius, en general o només en el seu temps lliure, tenien al voltant d'un 40% i un 25% menys de probabilitats de morir de malaltia cardiovascular i càncer, respectivament.

Però, en general, l'evidència de les associacions entre els patrons d'activitat física i la mort per una causa específica va continuar sent poc concloent, especialment pel que fa a la mort per càncer.

Les dades agrupades van suggerir que les persones que eren constantment actives o que es van tornar actives tenien menors riscos de mort per qualsevol causa, i específicament per malaltia cardiovascular, quan complien amb els nivells d'activitat física setmanal recomanats.

Però estar constantment actiu físicament i realitzar més que la quantitat màxima recomanada setmanal d'exercici d'intensitat moderada a vigorosa es va associar amb només una petita reducció addicional del risc.

No obstant això, mantenir o augmentar l'activitat física en nivells inferiors a la quantitat setmanal recomanada es va associar amb beneficis apreciables per a la salut, la qual cosa indica que una mica d'activitat física sempre és millor que cap, diuen els investigadors.

Un volum mitjà d'activitat física que complia amb la quantitat setmanal recomanada també es va associar amb un risc de mort per totes les causes entre un 30% i un 40% menor. No obstant això, es necessita més recerca per a confirmar-ho, afegeixen.

Els investigadors reconeixen algunes limitacions en les seves troballes, incloent que la majoria dels estudis inclosos en les anàlisis de dades agrupades es van basar en avaluacions subjectives de l'activitat física, que poden no haver estat sempre precises.

I només va haver-hi uns pocs estudis que van analitzar les quantitats acumulades d'activitat física o morts per càncer. No obstant això, les troballes tenen importants implicacions per a la salut pública, insisteixen els investigadors.

En primer lloc, els resultats van destacar la importància de l'activitat física durant l'edat adulta, la qual cosa indica que iniciar-la en qualsevol moment de l'edat adulta pot brindar beneficis per a la supervivència.

"Atès que estar actiu de manera constant proporciona majors beneficis per a la salut que haver estat actiu prèviament (és a dir, no mantenir l'activitat), això ressalta la importància d'una [activitat física] sostinguda en el temps --assenyalen els autors--. Les futures intervencions [d'activitat física] podrien no sols estar dirigides a les persones inactives, sinó també ajudar les persones actives a mantenir la seva activitat".

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA