BarceloYork: gratacels a Catalunya com a solució a la crisi d'habitatge?
Podria Barcelona resoldre la seva crisi d'habitatge amb una aproximació, inspirada en models de creixement vertical com el de Nova York o Benidorm, sigui la clau per a garantir l'accessibilitat, a la sostenibilitat i permanència de l'habitatge públic?
Catalunya s'enfronta a un alarmant dèficit de 11.000 habitatges a l'any, una situació que exigeix solucions audaces i un canvi de ritme dràstic. En un recent debat a Sant Vicenç dels Horts, on es va discutir la urgent necessitat d'aconseguir 50.000 habitatges protegits abans de 2030, la possibilitat d'un creixement en vertical, amb gratacel, a l'estil de ciutats denses com Nova York, emergeix com una proposta cada vegada més present en el debat públic. Podria Barcelona resoldre la seva crisi d'habitatge amb una aproximació que, inspirada en models de creixement vertical com el de Nova York o Benidorm, sigui la clau per a garantir l'accessibilitat, sostenibilitat i permanència de l'habitatge públic?
La proposta 'BarceloYork': gratacel com a resposta a la densitat
La idea de gratacel en la capital catalana ha estat posada sobre la taula amb fermesa per figures com l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, qui va plantejar la necessitat de "superar el tabú del creixement vertical" i apostar per un model "a l'estil Nova York". Aquesta proposta suggereix que la construcció d'edificis de gran altura podria ser una via eficaç per a maximitzar l'ús de l'escàs sòl urbà disponible i atendre la creixent demanda d'habitatge a la regió.
El model vertical de Nova York: un referent de densitat urbana
La referència a Nova York en el debat sobre la crisi d'habitatge a Catalunya destaca un model de creixement urbà basat en el desenvolupament vertical d'alta densitat. La pròpia història del a Gran Poma és un testimoniatge d'aquesta evolució: si bé els gratacels comercials van començar a dominar el paisatge a la fi del segle XIX, la necessitat d'allotjar a una població en constant creixement i l'alt valor del sòl van portar a la construcció dels primers gratacels dedicats a l'habitatge a principis del segle XX.
Edificis residencials de gran altura, encara que no sempre amb la mateixa escala que les torres d'oficines, van començar a popularitzar, oferint una solució vertical a l'escassetat d'espai i marcant una tendència que definiria la silueta de la ciutat. Nova York, amb els seus icònics edificis i el seu eficient aprofitament del limitat terreny, ha adoptat la verticalitat com una necesidad, un precedent que ara ressona en el debat català.
Gestió en els gratacels novaiorquesos
Encara que el model de gratacels residencials de Nova York ofereix una solució evident a la densitat i l'escassetat de sòl, també presenta desafiaments inherents que és crucial considerar. L'alta demanda en ubicacions tan cèntriques i cotitzades sovint es tradueix en costos d'habitatge extremadament elevats, la qual cosa pot dificultar significativament l'accessibilitat a l'habitatge assequible per a una gran part de la població. A més, la gestió i el manteniment d'edificis de gran altura impliquen sistemes complexos i una dependència crítica de serveis com a ascensors , així com la necessitat d'una infraestructura robusta per a suportar grans volums de residents en un espai vertical concentrat. La massiva concentració de població també pot exercir una pressió addicional sobre els serveis públics circumdants i la mobilitat urbana.
Un repte addicional en un entorn d'alta densitat, com el de Nova York, és la gestió de residus i el control de plagues. La gran quantitat d'escombraries generades per milers de residents en un espai vertical, combinada amb la logística de la seva recollida, pot agreujar la presència de rates i altres plagues si no s'implementen sistemes de sanejament i emmagatzematge de residus extremadament eficients i rigorosos.
L'experiència de Benidorm: pioner en la verticalitat espanyola
L'esment de Benidorm ofereix una altra perspectiva sobre el creixement vertical, encara que amb un propòsit inicial diferent. Benidorm, en la costa mediterrània espanyola, és coneguda pel seu extens horitzó d'edificis alts, desenvolupats principalment per a albergar el turisme massiu.
La seva història en l'urbanisme vertical es remunta als anys 50 i 60, quan es va convertir en pionera a Espanya en adoptar un model de construcció en altura per a maximitzar l'ús del sòl i l'oferta d'allotjament turístic en un espai costaner limitat.
La història del planejament urbà de Benidorm és diferent a la de Barcelona, el seu èxit a concentrar un gran nombre d'habitatges en una superfície limitada mitjançant la construcció vertical serveix com un exemple tangible i local que podria informar els debats sobre com Catalunya podria aprofitar principis similars de densitat per a augmentar el seu parc d'habitatges destinats a residents permanents.
Llums i Ombres del Model Vertical de Benidorm
L'aposta per l'altura a Benidorm, que inicialment va ser un símbol de modernitat , va permetre una construcció més accelerada gracias a l'estructura metàl·lica, "a l'estil dels gratacels americans" , i va contribuir a la desestacionalització del turisme, fomentant estades més curtes durant tot l'any. A més, la presència de baixos comercials va aportar vida als carrers, evitant espais buits entre edificis i jardins privats. No obstant això, aquest ràpid i vertical desenvolupo conllevó importants desafiaments. La patrimonialización dels espais costaners privilegiats a favor del turisme relega al resident permanent a una condició subsidiària. La massiva irrupció del gratacel, malgrat la seva modernitat inicial, es desprestigiava en identificar amb operacions d'especulació immobiliària i fins i tot va portar al fet que Benidorm i els seus gratacels es "demonitzessin" en associar amb un "turisme barat". La mutació cap a la ciutat vertical també va revelar manques inicials en infraestructures bàsiques com a habitatge, escolarització, aigua i electricitat , forçant a la ciutat a "conviure amb aquests problemes per obligació" i exigint una "lluita titànica" per a actualitzar les seves xarxes. Es van documentar problemes de proveïment d'aigua, fins i tot amb l'ús de vaixells cisterna en els anys setanta.
La qüestió sísmica a Catalunya: un risc a considerar en el creixement vertical
En abordar la possibilitat d'un creixement vertical intensiu amb gratacel en la capital catalana, és crucial considerar el risc sísmic de Catalunya. Encara que la regió es caracteritza per una activitat sísmica d'intensitat moderada a baixa, i els terratrèmols de magnitud 5 o superior són poc freqüents (no s'ha registrat cap en els últims 10 anys en un radi de 300 km), la història sísmica de la zona sí que inclou esdeveniments significatius. Per exemple, es documenta un terratrèmol de magnitud 4.6 a l'agost de 2023 a 166 km de Barcelona, i en el passat s'han sentit terratrèmols de magnitud 4.3, concretament el 3 d'abril de 2019 es va registrar un terratrèmol de magnitud 4.3 amb epicentre prop de Ribera d'Urgellet, a la província de Lleida, a uns 5 km de profunditat. Encara que l'epicentre no va ser a la ciutat de Barcelona, el tremolor es va percebre clarament en diverses localitats catalanes, inclosa Barcelona
Històricament, el terratrèmol de la Candelaria en 1428, amb una magnitud estimada de 6.5, va causar importants danys i víctimes, fins i tot a Barcelona. Si bé la probabilitat d'un terratrèmol devastador és baixa, la planificació d'edificacions de gran altura, com els gratacels proposats, hauria d'incorporar estrictes normatives de construcció antisísmica per a garantir la seguretat d'aquestes noves estructures i de la població. La modernització i densificación urbana han d'anar de la mà amb una avaluació rigorosa i constant dels riscos geològics.
L'ambient històric
El dèficit d'habitatge a Catalunya exigeix solucions ambicioses. La proposta d'un creixement vertical, inspirada en models com Nova York i Benidorm, es presenta com una via potencial per a aconseguir les 50.000 habitatges protegits i garantir la seva accessibilitat. No obstant això, aquesta transformació no està exempta de desafiaments: des dels alts costos i la complexa gestió d'infraestructures, fins a la pressió sobre els serveis públics i la problemàtica de residus i plagues, com adverteix l'experiència de Nova York. A això se suma la qüestió de com un horitzó urbà de gratacel podria impactar l'ambient històric i cultural de Catalunya, alterant la percepció de la cultura catalana i la seva identitat.
La realitat sísmica a Catalunya, encara que moderada, també exigeix una planificació que incorpori estrictes normatives antisísmiques per a la seguretat de les noves edificacions. L'èxit dependrà de la capacitat de Barcelona per a equilibrar l'ambició urbana amb la planificació rigorosa, la col·laboració públic-privada, la garantia d'un habitatge digne i segur, i la preservació del seu singular patrimoni cultural.
Escriu el teu comentari