Descobrint les profunditats antàrtiques: el mapa més detallat de canons submarins

Un innovador estudi ha revelat el mapa més detallat i de major resolució publicat fins avui sobre canons submarins a l'Antàrtida. La recerca, liderada per David Amblàs, del Grup de Recerca Consolidat en Geociencias Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (#UB) , i Riccardo Arosio, del Grup de Recerca en Geociencias Marines de l'University College de Cork (Irlanda) , ha catalogat un total de 332 xarxes de canons submarins en el continent gelat. L'estudi, que inclou aquest catàleg detalladament, ha estat publicat en la revista 'Marini Geology'.

Gegants submarins i la seva influència climàtica

Els canons submarins són descrits com "una de les formacions geològiques més espectaculars i fascinants dels fons marins". No obstant això, encara són "bastant desconeguts a escala global i sobretot en regions remotes com els pols". L'estudi destaca que alguns d'aquests canons antàrtics aconsegueixen els 4.000 metres de profunditat, subratllant la seva importància en la circulació oceànica i el canvi global. La recerca de Amblàs i Arosio suggereix que els canons submarins de l'Antàrtida podrien tenir un impacte més significatiu del que es creia fins ara en la circulació oceànica, el desglaç de les plataformes de gel i el canvi climàtic global. Aquesta influència és especialment rellevant en zones vulnerables com la mar de Amundsen o alguns sectors de l'Antàrtida oriental.

Morfologia i funció d'aquestes impressionants estructures

Els canons submarins són "valls esculpides en els fons marins que exerceixen un paper decisiu en la dinàmica de les mars i oceans". La seva funció abasta el transport de sediments i nutrients de la costa fins a les zones més profundes, la connexió d'aigües succintes i profundes, i la generació d'hàbitats rics en biodiversitat. Malgrat el seu valor ecològic, oceanogràfic i geològic, només el 27% dels aproximadament deu mil canons submarins coneguts en el planeta han estat cartografiats amb alta resolució. David Amblàs assenyala que "els canons submarins de l'Antàrtida, com els de l'Àrtic, presenten característiques similars a les d'altres regions del planeta, però solen ser més grans i profunds". Explica aquesta diferència per "l'acció prolongada del gel i pels immensos volums de sediments transportats per les glaceres cap a la plataforma continental". Amblàs precisa que "els més espectaculars es troben a l'Antàrtida oriental, una regió en la qual s'observen sistemes complexos de canons ramificats". Aquests canons "sovint, s'inicien amb múltiples capçaleres prop de la vora de la plataforma continental i convergeixen en un sol canal principal que s'endinsa cap a l'oceà profund, travessant el talús continental amb forts pendents".Per part seva, Riccardo Arosio detalla que "els canons de l'Antàrtida oriental són més complexos i ramificats i solen formar uns extensos sistemes canó-canal amb perfils típics en forma d'O". Això "apunta a un desenvolupament prolongat sota una activitat glacial sostinguda i una major influència de processos sedimentaris, tant d'erosió com de deposició". En contrast, "els canons de l'Antàrtida occidental són més curts, amb major pendent i amb perfil en forma de V". Arosio subratlla la "solidesa de l'estudi" en la "combinació de diferents tècniques ja utilitzades en treballs previs, però integrades ara en un protocol robust i sistemàtic". A més, els investigadors van desenvolupar un codi per a programari SIG (sistema d'informació geogràfica) que permet calcular "una gran varietat de paràmetres morfològics específics dels canons amb solo uns clics".