Troben sorprenent diversitat de dinosaures carnívors als Pirineus abans de la seva extinció
Un estudi internacional liderat pel Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-A prop) i el Museu de la Conca Dellà ha revelat una "elevada diversitat" de dinosaures carnívors de diferents grandàries en els actuals Pirinencs a la fi del Cretàcic, poc temps abans de la seva extinció.
La recerca s'ha centrat en l'anàlisi de dents fòssils recuperats en el jaciment de Molí del Baró-1, situat a Lleida. Aquest estudi aporta noves dades sobre la diversitat i ecologia dels dinosaures carnívors, un grup que fins ara havia estat poc conegut en la Península Ibèrica, segons ha informat el ICP en un comunicat. A pesar que els dinosaures carnívors van poblar gairebé tot el planeta, les restes oposades en aquesta zona havien estat escassos i no s'havien examinat detalladament.L'estudi, publicat en la revista Cretaceous Research, va analitzar diverses dents excavades en diferents campanyes en el jaciment. Aquest lloc data del Maastrichtiense superior, fa poc més de 66 milions d'anys, un període pròxim a l'extinció dels dinosaures. Oscar Castillo, primer signant de l'article, va explicar que "el jaciment de Molí del Baró-1 és com una fotografia d'un dels últims moments dels dinosaures europeus i ofereix una informació valuosíssima sobre la diversitat de dinosaures carnívors en aquesta zona".
Identificació de noves espècies i nínxols ecològics
Els fòssils analitzats han revelat la presència d'almenys tres grups diferents de dinosaures carnívors en aquesta àrea: velociraptorinos, dromeosaurinos i troodóntidos. A més, s'ha identificat un quart tipus, que correspondria a la forma més petita trobada. Aquest últim es creia extingit durant el Maastrichtiense i la seva distribució estava pràcticament limitada a l'actual Xina. Bernat Vila, investigador i coautor de l'estudi, va assenyalar que "la presència d'aquests grups de dinosaures a la regió Iber-Armorica dibuixa un panorama bastant diferent al que coneixíem en altres zones del planeta en aquesta etapa final del Cretàcic". L'estudi ha conclòs que els dinosaures oposats en el jaciment eren de petita grandària, però cadascun ocupava un nínxol diferent en l'ecosistema. Això suggereix que "hi havia poca competència entre ells" i que van desenvolupar dietes i mecanismes d'alimentació diferents.
Escriu el teu comentari