Més enllà del foc: així és com el fum dels incendis afecta a milions d'espanyols

El foc no dóna treva malgrat la baixada de les temperatures i continua castigant al nord-oest d'Espanya, amb especial incidència a les províncies d'Orense, Zamora, Lleó i la comunitat d'Extremadura. Les flames han obligat a evacuar a més de 30.000 persones en tot just una setmana, des que es va declarar la fase de preemergència, i es mantenen actius 29 focus a Castella i Lleó. La superfície cremada a Espanya enguany supera ja les 375.000 hectàrees, segons les últimes estimacions del programa Copernicus.

En Jarilla, on un incendi amenaça la vall de Ambroz i ha travessat la frontera amb Castella i Lleó, entrant pel municipi de Salamanca de Candelario. A Galícia, amb set focus actius, quatre operaris vinculats a labors d'extinció han resultat ferits, un d'ells amb cremades greus, mentre els altres tres han sofert ferides lleus. El foc de Larouco (Orense) s'ha convertit en el més greu de la història gallega, amb 20.000 hectàrees arrasades, superant a l'incendi de Chandrexa de Queixa, que ha alentit el seu avanç. L'alta velocitat entre Madrid i Galícia segueix suspesa per sisè dia consecutiu, i el president gallec, Alfonso Rueda, ha assegurat: “Vull pensar que el Govern del meu país no està fent cap joc polític” en l'enviament de mitjans estatals d'extinció.

Un paisatge que es crema… i contamina

Però les flames no sols destrueixen boscos i habitatges: el fum que s'eleva cap al cel es converteix en un enemic invisible per a la salut de milions de persones. Les partícules fines (PM2.5 i PM10), el monòxid de carboni, el diòxid de nitrogen, l'ozó troposfèric i els compostos orgànics volàtils poden viatjar centenars de quilòmetres des del focus de l'incendi, cobrint ciutats i pobles amb un mantell gris que tenyeix l'aire i redueix la visibilitat. Aquest estiu, àrees com Orense, Lleó, Zamora o Extremadura han registrat nivells de contaminació comparables als de grans urbs, malgrat ser zones rurals, la qual cosa evidencia la rapidesa i l'extensió de l'impacte del fum.

La presència d'aquestes partícules no sols embruta el paisatge, sinó que altera els ecosistemes. Plantes i animals sofreixen la reducció de llum solar i la contaminació de l'aire i de l'aigua. Cultius agrícoles poden veure afectada la seva productivitat i qualitat, mentre rius i embassaments reben cendres que modifiquen el seu equilibri químic, complicant la vida dels qui depenen d'ells. L'impacte econòmic i ambiental se suma així al risc directe per a la salut de les persones.

El fum que afecta el cervell i al cos

Més enllà dels efectes respiratoris, el fum té conseqüències neurològiques cada vegada més documentades. L'exposició a partícules PM2.5 pot reduir l'atenció i la memòria fins i tot en poques hores, mentre que estudis recents mostren que un increment mínim en l'exposició augmenta el risc de demència i trastorns cognitius a llarg termini. La inhalació repetida de compostos tòxics també està associada a inflamació cerebral, estrès posttraumàtic i ansietat, afectant especialment als qui viuen prop dels incendis o treballen en labors d'extinció.

Els més vulnerables

Nens, persones majors i embarassades són els més afectats, però també els qui pateixen malalties respiratòries o cardiovasculars. Treballadors a l'aire lliure, bombers i habitants de zones rurals pròximes als focus s'enfronten diàriament a riscos elevats. Les autoritats recomanen evitar activitats a l'aire lliure, monitorar la qualitat de l'aire i utilitzar màscares amb filtres N95 en les zones més afectades, encara que els esforços de prevenció i extinció es veuen alentits per la magnitud i velocitat dels incendis, com ocorre actualment a Galícia, Castella i Lleó o Extremadura.

D'aquesta manera, Espanya afronta un estiu marcat per la devastació dels seus boscos, l'amenaça a la vida humana i la contaminació d'aire i aigua, un recordatori que el foc deixa cicatrius molt més profundes que les visibles des del cel.