La llibertat no té res a veure amb la imposició

S’està entrant en la recta final del mes d’agost, per a la majoria final del període vacacional i inici de la normalitat. En aquesta normalitat, com estaven esperant els aficionats al futbol, inici de la temporada futbolística nacional i de competicions europees. És l’explosió dels qui senten passió per l’esport rei.

Com que no tothom té la possibilitat d’assistir en directe als camps de futbol per presenciar en viu els partits del seu equip preferit, la ràdio i la televisió en directe, per diferents raons, són una bona manera de viure’ls com si estiguessin a l’estadi.

Molts són els aficionats que s’inclinen per subscriure’s a una plataforma de pagament per veure’ls, ja que la televisió pública, TVE, només ofereix 15 partits de la Copa del Rei i la final d’aquesta competició. Conegut el panorama, no queda més remei que gratar-se la butxaca i pagar a les plataformes que tenen els drets d’emissió, amb pagament previ. Des de fa temps, aquests canals de TV, per fortuna, insereixen a la part baixa de la pantalla, a l’esquerra, un text en què indiquen en quin idioma es vol escoltar la retransmissió: espanyol, català, gallec, èuscar, els diferents idiomes de l’Estat. Una iniciativa que em sembla de les més encertades i que forma part de la normalitat d’aquest país, plural en allò polític, social, cultural i respectuós amb aquesta pluralitat.

Fa mesos, en l’anterior temporada futbolística, veient La 1 de TVE a Catalunya, la sorpresa va ser que la locució es va fer en català, sense indicar que es podia seguir en espanyol. A la pantalla no va sortir res que ho indiqués, com fan les plataformes. La sorpresa va ser majúscula, igual que l’enuig de molts espectadors, perquè els van treure el dret a decidir en quina llengua volien escoltar. Què va passar? Doncs diverses coses: els que tenien contractat Movistar, es van passar a Movistar i s’ha acabat (encara que alguns dels seus periodistes/locutors això de deixar-se les seves preferències a casa ho porten molt malament i se’ls veu el llautó). Altres, els que no poden o no volen pagar la quota, es van quedar, van treure el so de TVE1, van encendre la ràdio i van veure el partit amb el so de la seva emissora favorita. O simplement van tancar la TV i van passar directament a la ràdio. A mi, personalment, que seguia el partit, em va sorprendre i, solidaritzant-me amb aquelles persones a qui s’havia expulsat de la televisió pública, vaig canviar a Movistar.

Però compte amb aquestes jugades d’algunes ments pensants socialistes (incloses les catalanes) d’expulsar també de TVE (televisió pública pagada per tothom) els qui prefereixen veure la televisió en espanyol. És un gran error, perquè ja han estat expulsats de TV3, no només per la llengua, sinó pels continguts interessats. Què passa? Doncs que se’ls està negant el dret a triar, que els dirigeixen a la televisió privada i, a més, molts d’ells són votants socialistes. Així que, ara que acaben de començar totes les competicions, que TVE1 a Catalunya doni l’opció als televidents de seguir el partit en la llengua que prefereixin. Que ho indiquin a la pantalla, que sigui fàcil fer-ho i que es canviï el rumb que està prenent TVE a Catalunya. Una altra TV3 és un error que pagaran molt car els socialistes catalans, amb Salvador Illa al capdavant.

Posar el llop (Miquel Calzada, independentista excloent) a dirigir a l’ombra —no tan a l’ombra— per fer de TVE2 una altra TV3 i anar contractant determinades productores, reines de TV3, perquè segueixin amb aquesta fulla de ruta marcada per determinats partits que es pensen que Catalunya només són ells. Doncs no, Catalunya és una altra cosa, mal que els pesi. Per això, la frase de Tarradellas sempre m’ha agradat: “Ciutadans de Catalunya”.

Davant de les crítiques de l’episodi del futbol en català a TVE1, a les xarxes socials van sortir els posseïdors de la veritat, incloses informacions en mitjans de comunicació afins, dient de tot i anomenant els qui volen seguir en espanyol els partits a TVE a Catalunya “catalanòfobs” i “analfabets tecnològics”. Insultar, posar etiquetes i aquest tuf de supremacisme que tenen alguns, repel tant als qui no pensen com ells.

El que ha de fer TVE és fer les coses bé: facilitar a tothom que triï la llengua, que no s’imposi, i que TV3, per sort, només n’hi ha una. Encara hi ha temps per corregir-ho. I no m’importa que em posin etiquetes: són per a la roba i les solc tallar quan estreno alguna peça. Les imposicions només generen rebuig. La llibertat és contrària a la imposició i els drets es respecten, no es trepitgen.