De la desgràcia, no s'ha de treure rèdit polític

Diuen que el més comú dels sentits és el sentit comú, una cosa tan senzilla però, per a alguns, tan difícil d’entendre o posar en pràctica. En els moments complicats, sense pensar gaire, aplicar-lo juntament amb el que es diu responsabilitat hauria de servir perquè, davant d’una situació greu, tots els partits polítics, el Govern d’Espanya, els governs autonòmics i municipals aparquin les seves diferències, uneixin forces i treballin colze a colze. Això és el que hauria de ser, però no ho és. Escrivia Paulo Coelho que “viure és prendre decisions i assumir-ne les conseqüències”.

Els incendis que continuen cremant muntanyes, boscos, cases i tot el que es posa pel davant, i que han costat vides humanes i animals, estan servint per escalfar encara més la temperatura política, cosa que no s’entén: de les desgràcies mai els partits no n’han de treure profit; és miserable i deixa retratats aquells que ho practiquen.

La majoria dels incendis han estat intencionats, per molts motius. Cap justifica la barbàrie que s’està vivint ni el patiment de les persones afectades: la desolació, la desesperació i la manca d’ajuda en alguns casos (s’han sentit desprotegides) serien suficients perquè el PP, que per cert governa la majoria de les comunitats autònomes (tenen transferides les competències), no es dediqués, en aquesta situació angustiosa, a culpar tot el Govern d’Espanya del que està passant.

Hi ha una excepció d’implicació i bon fer: la del conseller de la Presidència, Interior i Diàleg de la Junta d’Extremadura, Abel Bautista, que està tenint un comportament exemplar en totes les seves compareixences. Alguns haurien de prendre exemple. Aquest divendres, el conseller donava les gràcies a tots els que participen en la dura tasca d’apagar el foc: Govern d’Espanya, Protecció Civil, bombers i voluntaris de les comunitats autònomes que han enviat personal per ajudar. És un polític que ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies.

En contraposició, hem vist el “moreno de playa” i aficionat taurí Elías Bendodo, que ha anomenat “piròmana” la responsable de Protecció Civil. Una actitud xulesca, misògina i fora de lloc. L’han utilitzat des de Gènova, i qui estava més aviat de sortida política ha vist l’oportunitat d’agradar al cap Feijóo. Una llàstima que l’únic que ha fet sigui actuar com a piròman dialèctic, llençant més llenya al foc polític en una situació on l’aigua és més necessària que mai. Bendodo ha perdut l’oportunitat de demostrar que és un polític al servei de la ciutadania i no de si mateix.

La situació dels incendis deixa clar la postura dels “líders” d’aquest país i el comportament que mostren en una situació tan greu com la que es viu. Tot són retrets i “tu més”; culpabilitzen els altres, sense adonar-se que ara no toca. El que cal és anar tots en la mateixa direcció i afrontar el gran problema que és el foc. Deia Roosevelt que “el millor líder és aquell que sap triar els millors per fer les coses, i té la templança suficient per no entrometer-se mentre ho fan”. Liderar és també prendre responsabilitat, no posar excuses.

Està fent aquest paper el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo? La veritat és que la seva actitud és la contrària: poc solidària i sembla que busca treure rèdit polític. Crec que s’està equivocant i li passarà factura més del que creu. Algunes de les persones que té al seu voltant no són precisament les millors: són piròmans dialèctics, poc dialogants i amb tendència a insultar. Amb aquesta gent, Feijóo no arribarà enlloc. Per fer aquest paper ja hi ha Vox, que es dedica a treure profit de situacions com aquesta i d’altres. Treballen poc, però saben treure rèdit a costa de tots els partits.

Que els populars assumeixin la part de culpa que tenen en aquesta situació, que baixin el to; la gent ho agrairà. El rèdit polític no es pot treure de les desgràcies, perquè és immoral i poc ètic intentar escapar de les conseqüències dels propis actes. Fer política és una altra cosa; la politiqueta baixa no els portarà a la Moncloa.