El foc arrasa, el PP critica; Podemos i Vox de vacances i morenets

Diuen que les coses comencen i també acaben. En algun cas és així; en d’altres, sembla que no es compleix, a saber. Aquest estiu està sent dels més calorosos, no només per la seva temperatura, que ens està deixant fets pols, ni pels incendis que estan patint determinats territoris (que ens afecten a tots), sinó també  perquè la política espanyola continua amb el foc dialèctic en ple auge i no té visos d’apagar-se. Els que l’han iniciat, encara que senzillament fos per sentit comú, responsabilitat i respecte a la ciutadania —que continua sense entendre res del que està passant en aquests moments, també en els anteriors i els que vindran—, tampoc semblen tenir-ho en compte. Això no sembla importar a molts.

El foc que continua cremant la massa forestal  i habitatges d’alguns territoris està servint perquè alguns partits “liderin” les crítiques al govern de Pedro Sánchez, amb arguments que deixen al descobert que mentir, embolicar i explicar les coses segons els interessi formen part de la seva estratègia per anar “minant” el govern. És l’objectiu de qui vol arribar a la Moncloa a qualsevol preu. És ètic? L’ètica no està inclosa en l’ideari d’una bona part dels partits polítics. Per a ells, la fi justifica els mitjans i les promeses electorals, com les paraules, se les emporta el vent.

Feijóo està fent un paperot (no sé si per iniciativa pròpia o empès) que és més propi de Vox que d’una formació de “centre”, com va dir en el seu dia quan va arribar a Madrid des de Galícia Alberto Núñez Feijóo, que parlava de la centralitat del “nou” PP. Una postura que va agradar als votants de centre, de dretes moderats i fins i tot als que estaven decebuts d’altres partits. Semblava que la cosa anava a canviar, que la il·lusió havia arribat a Génova. No era conscient el nou líder popular que Madrid no és Galícia, i que les intrigues estan molt presents en qualsevol partit de la capital d'Espanya . El PP no n’és l’excepció, més tenint en compte la composició ideològica variada que formen les diferents famílies populars, algunes de les quals contraposes. Potser per això Feijóo s’ha anat decantant no cap a una dreta moderada i moderna, sinó cap a una dreta que competeix amb l’extrema dreta d’Abascal (que, per cert, venia dels populars i està de vacances) i que sembla marcant la fulla de ruta. Si a això se sumen algunes de les persones que té al voltant, la cosa es complica encara més. Deia Plató que “L’home savi voldrà estar sempre amb qui sigui millor que ell”, cosa que en aquest cas és evident que no es compleix.

Amb el panorama que tenim: els partits majoritaris llançant-se els trastos (més per part del PP que del PSOE), en temps en què es necessita unitat davant la catàstrofe del foc, més les peticions dels partits minoritaris —ERC, Junts i PNB (en menor mesura)— per continuar donant suport al govern del PSOE-Sumar, les coses es compliquen més. Estiu calent, tardor en la mateixa línia i queda per sumar-hi els temes judicials que s’esperen a la tardor/hivern. Sense oblidar l’actitud de rebuig de Trump cap al president del Govern (el seu intent d’aïllar-lo) i les seves amenaces sense sentit, més els fronts amb Israel, les coses pinten malament.

És lícit que l’oposició vulgui governar, però amb “joc net”, per molt que pretenguin ser l’inquilí de la Moncloa. Deia Plató que “En política són els mitjans els que han de justificar la fi”.

Amb la tornada a la normalitat, que la ciutadania vagi acostumant-se: la normalitat és la que tenim ara; l’altra és la que ens agradaria, però això és més un somni. Només el sentit comú pot fer recapacitar els que tenen l’obligació de canviar el xip. Per cert, els líders de Vox deuen estar de vacances, torrant-se al sol, el mateix que Belarra i Irene Montero, que han estat gaudint d’unes vacances de “noies” a les Balears, pujant fotos a les xarxes socials perquè la gent veiés com de bé s’ho estaven passant. És evident que es  amb les solidaritzen amb les persones que ho han perdut tot pel foc i amb les que han mort. Molt responsables, les lideresses de Podem i el patriota Abascal.