Se'n va Manuel de la Calva, però “Resistiré” seguirà sent la cançó de la vida

Aquest dimarts ens sorprenia el dia amb l’anunci de la mort de Manuel de la Calva, component del Dúo Dinámico. Dos cantants i compositors que han marcat amb la seva música la vida de moltes generacions. Els dos barcelonins, que han marcat diverses èpoques, se sentien estimats a qualsevol part del país. Un duet tan ben avingut en l’àmbit professional com en el personal, que ha estat capaç d’estar junts més de 60 anys. Fins fa dos anys continuaven actuant arreu d’Espanya, on havien fet felices a tantes i tantes persones, que és impossible que ningú no senti tristesa davant la marxa forçosa de la meitat del Dúo Dinámico. Introdueixen el pop a Espanya, han estat capaços de continuar il·lusionant avis, pares i nets. Les seves cançons no només no han molestat ningú, sinó que han fet felices persones diverses. La seva música, universal, ha calat en els cors de milions de persones que han sentit com les seves cançons omplien les seves vides de moments inoblidables que romandran per sempre a la memòria individual i col·lectiva.

Si en tots aquests anys de vida personal i musical el Dúo Dinámico ha format part de les nostres vides, fins al punt que a l’etapa de la COVID, quan vam estar confinats patint els efectes d’aquesta mortal pandèmia, la música espontània de la gent que sortia als balcons per animar, entretenir i confraternitzar amb els veïns va tenir un himne. Una cançó es va convertir en símbol de la lluita contra aquell criminal “bitxo” desconegut fins aleshores que atacava la salut de les persones. Aquella música que sonava cada tarda, en la veu del Dúo Dinámico (o de tota la gent), era “Resistiré”, la lletra de la qual ajudava a la moral de les persones més afectades. “Resistiré”, l’himne de la lluita contra una malaltia que va deixar molt tocats els qui van tenir la desgràcia de patir-la i aquells que, per desgràcia, van quedar pel camí.

“Resistiré” va ser la vacuna, la vitamina, l’empenta de força que cada tarda milions de persones cantaven emocionades per expressar que la dura lluita continuava, però que no estaven disposats a rendir-se. Resistir és guanyar. Això es va aconseguir i el Dúo Dinámico va tornar a l’actualitat gràcies a aquella cançó escrita i cantada anys enrere, que tornava a servir per animar les persones a passar de la millor manera possible la pandèmia. Ningú no oblidarà aquelles tardes de solidaritat, ajuda i esperança. A això hi van ajudar Manolo i Ramón, el Dúo Dinámico, amb aquella discreció i senzillesa que sempre els ha caracteritzat.

“Resistiré” ha quedat com a himne de la lluita contra la Covid, però Manolo i Ramón han estat capaços d’escriure i cantar 1.200 cançons que han fet ballar la majoria de la gent de totes les edats. Fins i tot van escriure la cançó amb què Massiel va guanyar el Festival d’Eurovisió, que tanta alegria va aportar als televidents. Autors de moltes de les cançons de Julio Iglesias. Però, sens dubte, aquests dos barcelonins que han captivat milions de seguidors han estat capaços de crear títols com “Quince años tiene mi amor”, “Quisiera ser”, “Amor de verano”, “Perdóname” i la que ha arribat com a comiat de Manuel: “El final del verano”, premonició que al final de l’estiu és també l’època en què es tanca la vida d’un músic excepcional que se n’ha anat amb la discreció amb què ha viscut al llarg de la seva vida d’èxits.

La bona gent sempre és discreta, senzilla i treballadora, especialment si allò que fa ho viu apassionadament. Això es nota quan, fins fa dos anys, continuava recorrent els escenaris d’Espanya amb la seva parella artística, Ramón: un duet que era més que professional, amics, germans. Manuel se n’ha anat, però les seves cançons continuaran escoltant-se any rere any, mentre es continuarà recordant amb estima “Resistiré”, l’himne que va ajudar a superar la pandèmia de la Covid.