Espanya va registrar en 2024 un augment del 165% en l'arribada de nenes migrants no acompanyades

Espanya va registrar el 2024 un augment del 165% en l’arribada de nenes migrades no acompanyades, passant de 238 el 2023 a 631, segons indica la Fiscalia General de l’Estat (FGE) en la seva Memòria corresponent a l’any passat, presentada aquest divendres durant l’obertura de l’Any Judicial.

En total, l’informe recollit per Europa Press assenyala que el 2024 van arribar a Espanya per via marítima 5.922 menors migrats no acompanyats, mentre que el 2023 van ser 4.865 i el 2022 2.375. A més, la Fiscalia alerta que l’arribada de nenes s’ha triplicat, passant de 238 detectades el 2023 a 631 el 2024.

Per nacionalitats, el 2024, a diferència del 2023 en què la nacionalitat predominant d’aquests menors era Senegal, el major nombre procedeix de Marroc (1.834), seguit de Mali (1.190), Algèria (1.006) i Senegal en quart lloc amb 687 menors.

En la mateixa línia, afegeix que s’ha duplicat la realització de proves d’ADN per part del Cos Nacional de Policia, amb l’objectiu d’establir el vincle de filiació de menors acompanyats d’adults que manifestaven ser els progenitors “sense proves fefaents d’això”, ascendint de 577 el 2023 a un total de 1.028 el 2024.

La Fiscalia també destaca que durant l’any 2024 s’ha viscut una arribada “massiva” de menors estrangers amb entrada majoritària per les Illes Canàries, Ceuta i Melilla, tot i que la seva mobilitat ha tingut reflex en altres comunitats com Catalunya, Andalusia i Madrid.

“Aquesta situació ha suposat una sobreocupació en la xarxa de protecció i especialment en els centres de recepció, malgrat la creació de places d’urgència i l’ampliació dels recursos d’acollida”, subratlla.

De fet, Las Palmas indica que la “sobreocupació” dels centres “dificulta la feina individualitzada amb les persones menors d’edat, el termini excessiu de l’estada en recursos de primera acollida i la falta de qualificació del personal en respondre el seu nomenament a una situació de crisi i d’urgència”. A més, afegeix que “dificulta considerablement” la integració dels menors i el seu desenvolupament educatiu a Espanya com a país d’acollida.

Més de 16.000 menors migrats inscrits al registre

Pel que fa al Registre de Menors Estrangers No Acompanyats, a data 31 de desembre de 2024, hi figuraven inscrits un total de 16.041 menors (2.603 nenes i 13.438 nens). Aquesta xifra supera les dades del 2023, amb 12.878 menors no acompanyats sota la tutela o acolliment dels serveis de protecció, i enfront dels 11.417 del 2022. La majoria dels menors inscrits en aquest registre el 2024, igual que el 2023, procedeixen de Marroc (4.393), seguits de Senegal (2.379), Mali (1.794), Ucraïna (1.688), Algèria (1.449) i Gàmbia (1.471).

Igualment, s’informa de la tendència a l’alça de incoacions de diligències preprocessals de determinació d’edat el 2024, amb 7.562, 140 més que les registrades el 2023, en què es van duplicar respecte del 2022. De les tramitades l’any passat, 2.457 van resultar majors, 3.825 eren menors o existien possibilitats que ho fossin, i 1.280 van concloure sense determinació d’edat per abandonament dels centres abans de poder practicar les diligències.

Vuit repatriacions de menors no acompanyats

D’altra banda, la Fiscalia indica que, segons les dades de la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres, el 2024 s’han dut a terme vuit repatriacions de menors estrangers no acompanyats (quatre de Colòmbia, tres de Romania i un de França). Tot i això, afegeix que les dades anteriors “no coincideixen amb les reportades pels delegats, que només es refereixen a quatre expedients”.

En aquest sentit, exposa que dos dels que es van materialitzar van ser a Salamanca, relatius a menors romans que, segons el Protocol de Menors Estrangers No Acompanyats, no s’han de considerar en aquesta categoria.

També explica que, per part del delegat de Terol, s’ha comunicat la tramitació d’un expedient de repatriació i, finalment, a Saragossa, es va intentar una repatriació que no va arribar a terme.

“La diferència entre les dades policials sobre repatriacions i les recollides pels fiscals en les seves memòries podria deure’s al desfàs temporal entre la data d’incoació de l’expedient i la materialització efectiva de la repatriació”, adverteix la Fiscalia en la seva Memòria.

A més, indica que la delegada de Conca destaca la “impossibilitat” de dur a terme cap expedient de repatriació relatiu a menors marroquins “per manca de resposta de les autoritats del seu país”.

En el document, la Fiscalia explica que les fiscals delegades de Granada, Castelló i Ourense han assegurat que en diferents parts del territori espanyol s’està veient l’abandonament de menors migrats (principalment d’origen marroquí) a les portes de les comissaries, punts de la Guàrdia Civil o centres de protecció de menors, manifestant trobar-se en situació de desamparament amb la finalitat que les institucions espanyoles assumeixin la seva tutela, protecció i desenvolupament personal i educatiu.