Errejón demana a l'Audiència de Madrid que ordeni investigar a Mouliaá per "conducta intimidatòria" a una testimoni

L’exdiputat Íñigo Errejón ha recorregut a l’Audiència Provincial de Madrid la negativa del jutge instructor, Adolfo Carretero, a imputar Elisa Mouliaá per “conducta intimidatòria” envers Soraya, testimoni en la causa perquè va ser una de les organitzadores de la festa en la qual presumptament l’expolític va agredir sexualment l’actriu.

Segons el recurs, Mouliaá “assetjava, intimidava i pressionava durant diversos dies i hores” el testimoni “mitjançant missatges de text i àudio, per convèncer-la que el que va passar la nit del 8 d’octubre de 2021 era el que la denunciant havia exposat en seu judicial”.

La defensa d’Errejón exposa que l’actriu s’hauria comportat així malgrat que “el testimoni li va insistir fermament que el que va veure, viure i narrar-li la pròpia denunciant aquell mateix dia i en dates posteriors, va ser molt diferent i, sens dubte, no constituïa cap delicte”.

I afegeix que el que pretenia Mouliaá era “aconseguir el seu espuri objectiu davant la por d’haver d’enfrontar-se a un eventual procediment per denúncia falsa”.

En aquest sentit, Errejón insisteix que el testimoni va manifestar davant del jutge “expressament haver-se sentit pressionat, amenaçat i intimidat” per l’actriu, fet que considera que “seria suficient” per deduir-li testimoni i imputar-la per un presumpte delicte d’obstrucció a la Justícia.

Els missatges

L’advocada fa esment a converses aportades a la causa en què Mouliaá intenta que Soraya “secundi la seva declaració judicial i la seva denúncia”.

En aquests missatges, recollits en un ofici de la Policia Nacional al qual va tenir accés aquesta agència, Soraya va demanar a l’actriu en una conversa privada que deixés de “inventar” i Mouliaá la va advertir de cara a la seva declaració com a testimoni:

“Si després vas i dius que jo estava súper ‘happy’ me jodes viva”.

Soraya va respondre:

“Si em citen em ceñiré als fets que jo vaig veure i viure, no al que altres pensen o diuen d’Errejón. Això no va de veure si el xaval és bona o mala persona, això va d’una denúncia d’assetjament sexual que tu has posat i a això em ceñiré. Planteja’t per què no hi ha ningú d’aquesta festa que estigui d’acord amb el teu testimoni en lloc d’intentar convèncer a tothom que Errejón és un monstre. Això, si vols, ho deixes per als platós de televisió. Nosaltres som persones amb integritat”.

Mouliaá va enviar diversos missatges a Soraya demanant-li que digués “la veritat” i assegurant tenir “proves de tot”, a què el testimoni va respondre:

“No amenacis, Elisa. Jo respondré al que em preguntin que vaig viure i sé. Punt. Ni més ni menys. És el meu deure com a ciutadana. El que hagi fet a altres, no ho sé. I tampoc és el cas”.

El jutge no veu intimidació

Es tracta d’un recurs contra la decisió del passat juliol del jutge Carretero de descartar imputar l’actriu per presumptament pressionar Soraya. Alhora, l’instructor també es va oposar a la petició de Mouliaá d’ampliar la denúncia contra Errejón per parlar amb un testimoni.

L’exportaveu de Sumar acusava Mouliaá de tenir una “conducta coactiva i intimidatòria” amb Soraya amb l’objectiu que “secundés la seva declaració judicial i la seva denúncia” durant el seu testimoni. Errejón es basava, concretament, en els missatges continguts en el telèfon de l’actriu i recollits en un ofici de la Policia Nacional, aportat a la causa.

Tanmateix, Carretero va considerar que del “contingut de les converses no es desprèn cap amenaça expressa ni intimidació per part de Mouliaá, que és el que exigeix el tipus, sinó una confrontació d’opinions, en ocasions forta, en relació amb els fets denunciats, sense que Mouliaá demanés al testimoni que mentís o digués la seva versió, sinó que no la perjudiqués o que digués que no va veure res si fos així”.

“Com que els fets van passar en la intimitat i Mouliaá sempre ha mantingut la seva versió, que el testimoni corrobora en part, encara que contradigui en molts aspectes la versió de Mouliaá”, va afegir l’instructor.

El jutge va afegir que “parlar amb un testimoni amic abans de la declaració no constitueix una amenaça o intimidació, més encara quan el testimoni va declarar el que va considerar convenient en la seva declaració i no sembla que fos molt influït per Mouliaá, sinó més aviat el contrari”.