Llegir

Segons la meva experiència: Res, ni ningú, en aquest món, a excepció de contemplar un bell paisatge o un cadell humà, dona tanta pau, tanta reflexió i tanta calma com llegir. Tenir el privilegi d’endinsar-se en els pensaments de congèneres que van viure molt abans que nosaltres, alguns d’ells fa mil·lennis, és màgic. La gesta més gran de l’ésser humà, més enllà de la invenció de la famosa roda, o les maquetes per fer brollar el foc, va ser l’escriptura.

Abans de l’escriptura érem l’embrió d’un enginyer, el d’un filòsof, el d’un científic… (perquè, encara que rudimentari, hi havia pensament); però després de l’escriptura es va produir un salt qualitatiu en l’evolució humana. Vam començar a raonar des del repòs i a gravar en pedra o fusta tallada i després per escrit, mitjançant grafies o símbols, pensaments nascuts de la inspiració, de la síntesi d’idees anteriorment inconnexes, de la simple i pura contemplació…, que ens donaria, com a espècie, el privilegi de poder comunicar-nos els uns amb els altres a través del temps i de l’espai.

El llegat humà és, sobretot, el llegat del pensament anterior al pensament posterior a través de l’escriptura; paradoxalment, es pot comprovar que en essència som el mateix que vam ser des que vam aprendre a comunicar les nostres idees, i a raonar en el cas del llenguatge matemàtic, per mitjà d’aquests símbols gràfics. La nostra espècie continua contenint: un grec a l’Àgora, a l’Acadèmia, al Liceu…; un romà al gymnasium, la palestra o el fòrum; un filòsof a la biblioteca d’Alexandria…; un emperador que, des de la seva tenda al camp de batalla, escrivia les seves meditacions.

Aquesta reflexió me l’ha suggerida la moda d’alguns “influencers”, en assegurar que la lectura és cosa de pobres i, per tant, (segons diuen) “llegir no ens fa més rics”. Doncs, és clar, no ens fa materialment més rics. Llegir ens fa veritablement rics; perquè una cosa és tenir riqueses materials, per tant efímeres, i una altra, radicalment oposada, és posseir riqueses imperecederes d’aquelles que només dona l’ÈSSER i no el TENIR.

Sí, la lectura és l’aliment humà que aporta el nombre més gran de vitamines, proteïnes i un altre tipus de substàncies beneficioses que són segregades per les glàndules de l’organisme. Llegint es troba la pau, la reflexió, el repòs, la saviesa, l’entreteniment, la diversió…; i tot això ens porta a la salut mental que és factor determinant de la salut física. Ja ho va dir el poeta romà Dècim Juni Juvenal entre el segle I i II: “Mens sana in corpore sano…”

Encara que cal defensar a ultrança la llibertat d’expressió (sempre que no sigui injusta o nociva), hauria d’estar prohibit dir coses, com les assenyalades, en contra de l’hàbit de llegir. Convidar els joves a no llegir és tan perjudicial com fer apologia de la violència, del racisme, de les drogues… És convidar-los a no pensar i, per això, a no tenir aspiracions, criteri propi, rebel·lia amb causa…; més enllà de pujar fotos impostades a les xarxes socials i nodrir el seu ànim amb el nombre de “m’agrades” que reben.

Les societats pròsperes i civilitzades les fan i les componen individus civilitzats. La primera qualitat d’un ésser humà civilitzat és la bona educació. Tots els nens haurien d’aspirar al coneixement que dona aquesta bona educació i com més universal sigui aquest coneixement, millor.

Caldria promoure un nou renaixement en aquest segle; el renaixement de l’humanisme. La humanitat del XV al XVI va ressuscitar els clàssics, sobretot grecs i romans. Ara hauríem de ressuscitar els doctes d’aquella etapa (que, per cert, es compta a partir de la major de les gestes: el descobriment i conquesta d’Amèrica per part dels espanyols). Un radiant ramell d’aquests doctes a ressuscitar són:

• Leonardo da Vinci.
• Erasme de Rotterdam.
• Giordano Bruno.
• Galileo Galilei.
• Tomaso Campanella.
• Tomàs Moro.
• Giovanni Pico della Mirandola.

…………………………….. Com se sol dir, no hi són tots els que són, ni molt menys, però sí que són tots els que hi són. Els que falten són igual d’importants. Cadascú que afegeixi els seus preferits; aquests són essencialment els meus, almenys els que més he llegit.

Aparentment al llarg de la història la força bruta ha destruït civilitzacions admirables; però no ha estat la força bruta la que ha fet que la humanitat arribi fins aquí i hagi aconseguit els assoliments dels quals avui gaudim, malgrat que també el món tingui ombres molt fosques, com les guerres. La humanitat mereix aquest nom precisament pel coneixement que aglutina i aquest coneixement ha estat transmès, generació rere generació, a través de la lectura.

Tothom qui llegeix ja sap que els llibres són armes molt perilloses que fan els éssers humans lliures. Un ésser humà lliure té idees pròpies, perquè a través de la lectura s’ha nodrit prèviament de grans idees alienes que van despertar les seves.

Un ésser humà lliure no es deixa sotmetre per la injustícia, ni per la sinraó. Als qui pretenen dominar el món, els fan molta por els éssers lliures.

Aquests homes d’aquí dalt van defensar, alguns amb la seva vida, la seva manera de pensar i el seu dret a expressar per escrit, com a llegat a la humanitat, aquest pensament. Algunes de les coses més importants que ens van deixar són aquestes:

• “El plaer més noble és el goig de comprendre”. (Leonardo da Vinci).
• “En l’estudi no existeix la sacietat”. (Erasme de Rotterdam).
• “En cada home, en cada individu es contempla un món, un univers”. (Giordano Bruno).
• “El dubte és la mare de la invenció”. (Galileo Galilei).
• “L’educació és l’arma més poderosa que pots usar per canviar el món”. (Tomaso Campanella).
• “Un dels majors problemes del nostre temps és que molts estan escolaritzats, però pocs estan educats”. (Tomàs Moro).
• “El coneixement és el camí cap a la llibertat i la saviesa”. (Giovanni Pico della Mirandola).

CAL LLEGIR!