És Vox un partit piramidal?

La veritat és que quan algun polític critica altres formacions mostrant-se com l’exemple en “tot”: ser el més eficient, el més honest, el que més es preocupa per la gent, el que no roba... desconfieu. Les persones perfectes no existeixen i sants no són, precisament, una bona part dels que es dediquen a viure de la política: els professionals que creuen que poden estar sempre ocupant càrrecs. Tota la seva vida política ha girat entorn de càrrecs públics des que tenen edat de treballar i no han trepitjat mai una empresa privada.

Generalment, els polítics que es diuen a si mateixos “patriotes” solen treure més pit —xuleria—. En alguns casos coincideixen amb la musculatura treballada d’aquesta part del cos al gimnàs: els més xulos, amb pèl al pit que sembla atorgar-los més masculinitat. Cas de Santiago Abascal, per no anar més lluny. Amb un discurs populista que utilitza en totes i cadascuna de les seves intervencions, en qualsevol lloc: conferències, xerrades, mítings, al Congrés, als mitjans de comunicació... és igual. La seva oratòria xulesca, insultant, mal educada, mancada de respecte cap als que no opinen com ell, és més que manifesta i posa al descobert les seves intencions de dividir la societat amb tantes mentides que l’únic que li interessa és viure bé, amassar diners i codejar-se amb “el millor” de l’extrema dreta mundial.

Abascal presumeix, insulta, predica, però no practica ni dona exemple. Hi ha una dita popular que diu: “Quan algú canta les seves pròpies lloances, sempre té el to massa alt”. Mentre va assenyalant amb el dit els altres, anomenant-los de tot, resulta que ell hauria de donar més explicacions de la seva conducta. Des que lidera, controla i dirigeix amb mà de ferro Vox, alguns dels que van començar el projecte amb ell ja no són al partit. Se’ls ha carregat; li molesten perquè són millors, i les ombres només les vol a casa seva i de les para-sols.

En la fundació del partit hi havia Vidal-Quadras, Espinosa de los Monteros, Ignacio Camuñas, González de Quirón, Ortega Lara (encara hi continua), Cristina Seguí, Macarena Olona, entre d’altres. Ja no hi són, han marxat. A alguns els ha canviat de destí, on molesten el mínim possible. És la seva manera d’actuar, un demòcrata de tota la vida.

No fa gaire va sortir a la llum el finançament de Vox, amb “préstecs” de gairebé 10 milions d’euros, concedits pel segon banc hongarès, per la seva relació amb el president d’aquell país, Viktor Orbán, de qui sempre parla meravelles i amb qui manté unes relacions “estupendes”. També s’ha finançat per un grup econòmic iranià que viu fora del país i amb grans capitals.

Amb aquesta situació gens clara, ara, de nou, Abascal està en el punt de mira arran de la denúncia de l’exportaveu al Parlament balear, Idoia Riba, qui, en roda de premsa, explicava que el grup parlamentari —passa a tota la formació a Espanya— transfereix al partit “nacional” la meitat de l’assignació que rep el grup. Aquests diners, curiosament, acaben a la Fundació Disenso, que maneja Santiago Abascal —que, per cert, és president vitalici— “per forrar-se”, segons l’exdiputada, que ha definit Vox com “una estafa piramidal amb estructura de secta”.

Idoia Riba no estava gaire d’acord amb la manera de funcionar del partit, amb una dictadura permanent, i venia criticant internament el procedir. No era l’única. Per això, davant l’assetjament, la cúpula del partit, els que manegen el poder, volia realitzar eleccions i treure-se-la de sobre. Els que tenen criteri, opinen i són molestos, no convenen. Per això cal treure-se’ls de sobre. Per cert, això passa també a tots els partits.

Abascal, que va estar 20 anys vivint del PP en diferents institucions, ha canviat. Viu també en un xalet, compta amb cotxe, xofer i el seu nivell de vida és alt. L’avarícia trenca el sac, diuen, i quan es té el poder i es manegen diners, es creuen intocables. Són massa les marxes, les denúncies de militants i la dubtosa pràctica monetària que porta a terme el partit que puja “com l’escuma”. També en finançament? Molts s’estan preguntant: És Vox un partit piramidal? Segons l’exdiputada Idoia Riba, sí.