Absolt sense judici el guàrdia urbà acusat de disparar a un sensesostre a Barcelona el 2020

L’Audiència de Barcelona ha absolt l’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) que va disparar a un home sense sostre al novembre de 2020, després de rebutjar que la Fundació Arrels exercís l’acusació popular contra el policia durant el judici, que estava previst que començés aquest dimecres a la secció 2.

En el torn de qüestions prèvies, la defensa del policia ha al·legat una "falta de legitimació activa" per part de la Fundació Arrels per exercir l’acció penal, única acusació contra el policia en aquest procediment.

La Fiscalia no acusava l’agent de la GUB, mentre que per a l’home sense sostre demanava l’absolució i que se li imposés una mesura d’internament en un centre mèdic durant 4 anys per un delicte d’atemptat contra l’autoritat, ja que presenta un trastorn delirant crònic amb esquizofrènia.

En aquest sentit, la defensa del policia ha argumentat que la llei no contempla que una acusació popular per si sola pugui mantenir un procediment judicial, sense l’acusació de Fiscalia ni de la víctima: "Ningú no pot ser jutjat si qui està legitimat per exercir l’acció penal no ho fa".

A més, ha al·legat que l’home sense sostre es troba en "rebeldia processal, en parador desconegut" i que no va autoritzar Arrels a exercir l’acusació, per la qual cosa ha sol·licitat la seva expulsió com a part acusadora i que es dictés una sentència absolutòria per al policia.

Sobre la delimitació de l’objecte del judici, la defensa de l’agent de la GUB ha subratllat que tant en l’auto de procediment abreujat com en el d’obertura de judici oral només es contemplava un delicte de lesions, per la qual cosa Arrels no podia sostenir una acusació per temptativa d’homicidi, per la qual sol·licitava una condemna de 10 anys de presó, al considerar que se vulneraria el principi acusatori i el dret de defensa del policia.

Sobre la manca de legitimació activa de l’acusació popular, la Fiscalia ha indicat que aquest tema "ja va ser objecte de debat i que es va resoldre en primera instància de manera estimatòria per als interessos de la defensa de l’acusat", que disposava de denegar la personació d’Arrels, però que va ser recorregut i l’Audiència de Barcelona va estimar les pretensions de la fundació.

Per la seva banda, l’advocada Eva Hobeich, en representació d’Arrels, ha demanat que es llegeixi la declaració de l’home sense sostre en fase d’instrucció en trobar-se "ilocalitzable".

Finalment, després d’una llarga deliberació, el tribunal ha decidit apartar l’acusació popular, al·legant no haver trobat cap escrit en què l’home sense sostre autoritzés "de forma expressa" Arrels per personar-se com a acusació popular.

Tot i haver-se trobat un escrit presentat per l’advocada d’ofici que l’assistia legalment, aquest document no acredita que exercís una acció penal com a acusació particular ni consta en les diferents providències que se li notificés la seva qualitat d’acusació.

No obstant això, s’ha assenyalat que existeix una providència de desembre de 2024 en què es donava per apartada aquesta persona com a acusació particular, perquè, en ser acusat i trobar-se en rebeldia, no podia exercir l’acció penal.

El tribunal ha afirmat que també s’hauria acceptat una autorització "tàcita", i no expressa, per part de l’home sense sostre, però que això requeriria algun tipus de comportament actiu o positiu, i tampoc consta cap escrit a través de la seva defensa adherint-se al recurs d’Arrels quan va demanar exercir l’acusació popular.

Per tot això, s’ha decidit absolt l’agent acusat pels delictes pels quals se li va obrir judici oral, un delicte de lesions amb arma de foc, sense perjudici que les parts puguin presentar un recurs.

Arrels recorrerà

La responsable del servei jurídic d’Arrels Fundació ha reconegut que estan "tristos" per la decisió del tribunal de dictar una sentència absolutòria i ha avançat que recorreran.

"És molt difícil poder arribar a fer un judici, ja no parlo de la sentència, que podria ser absolutòria, però en aquest cas no podem fer un judici per valorar si l’actuació ha estat proporcionada o no i si aquesta actuació és aporòfoba o no", ha subratllat.

A més, l’advocada ha recordat que les persones sense sostre no tenen telèfons mòbils ni cases on ser notificades, per la qual cosa consideren que la interpretació del tribunal és "molt restrictiva" i contrària a drets fonamentals com el d’accés a la justícia.

Els fets

Els fets van ocórrer el 21 de novembre de 2020, quan l’home sense sostre es trobava bloquejant amb les seves pertinences l’entrada d’un immoble del Passeig de Sant Joan, motiu pel qual es va personar una patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelona després de ser requerida pels veïns.

Els agents li van demanar que recollís les seves coses, però ell va començar a caminar i, en apropar-se, l’acusat es va girar i els policies van observar que portava un ganivet a la mà, amb el qual va acometre un dels guàrdies urbans, que va haver de fer un pas enrere i li va demanar que el llencés a terra.

L’acusat va fer cas omís de les reiterades ordres dels policies i es va dirigir cap a la plaça Tetuán, i va ser allà on, accelerant el pas, es va encarar a un d’ells i es va llançar cap a ell amb el ganivet a la mà, de manera que aquest va respondre efectuament un primer tret al terra per dissuadir-lo, però en veure que no s’aturava, va disparar de nou, ferint-lo de gravetat.