Antonio Tejero, autor del cop d'estat de 1981, rep l'alta hospitalària per a seguir amb la seva "recuperació"

El que fos tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, autor del cop d’Estat de 1981, ha rebut aquest divendres l’alta hospitalària per continuar amb la seva “recuperació” en l’“entorn familiar”, segons ha informat el despatx A. Cañizares Advocats, que representa la família.

«Després de la desmentida inicial, ens complau informar que Antonio Tejero Molina es troba en situació d’estabilitat clínica i ha rebut l’alta hospitalària, continuant la seva recuperació en l’entorn familiar», detalla el despatx en un comunicat.

Fonts coneixedores de la seva situació van explicar aquest dijous a Europa Press que Tejero es trobava ingressat en un centre hospitalari valencià, «envoltat de tota la seva família», amb «una mica de febre» i «conscient i serè». Aquest divendres, ha rebut l’alta.

Va ser condemnat pel cop d'estat

Nascut el 30 d’abril de 1932 a Alhaurín el Grande (Màlaga), Tejero era el 1981 tinent coronel de la Guàrdia Civil, cos al qual va ingressar el 1951 i del qual va ser expulsat després de protagonitzar el cop d’Estat del 23-F.

Va ser condemnat per rebel·lió militar a 30 anys de presó, tot i que finalment només va complir la meitat de la pena i va ser posat en llibertat el 1996.

A més de ser la cara del cop fallit, és conegut per la seva frase «¡Quiet tot el món!», amb la qual va interrompre la votació que es feia en aquell moment al Congrés dels Diputats, la investidura com a president del Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo, que havia de succeir l’aleshores dimitit Adolfo Suárez. Des de llavors, els 350 diputats van passar més de 17 hores segrestats a la Cambra Baixa.

«A terra!»
Tejero va irrompre a l’Hemicicle a les 18.23 hores acompanyat de més de 250 guàrdies civils armats, ordenant als presents que es tiressin a terra. «¡A terra!», va cridar el tinent general pujat a la tribuna del Congrés, des d’on va disparar diverses vegades al sostre. Tots els diputats es van ajupir excepte tres: Adolfo Suárez, el seu vicepresident Manuel Gutiérrez Mellado, i el líder del Partit Comunista (PCE), Santiago Carrillo.

La revolta, que comptava amb el suport de sectors militars contraris a l’Estat de les Autonomies, a la legalització del PCE o a algunes reformes de l’Exèrcit, va ser orquestrada pel propi Antonio Tejero, l’aleshores segon cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, Alfonso Armada; i pel capità general Jaime Milans de Bosch, que va decretar l’estat d’excepció a València i va treure els tancs pels carrers.

El cop va començar a desmoronar-se després del missatge televisat de matinada del Rei Joan Carles I, que, vestit amb l’uniforme de capità general de les Forces Armades, va mostrar el suport de la Corona a la Constitució i a la democràcia. Sense suport militar ni polític, Tejero no va tenir més opció que rendir-se. Passades les 12.00 hores del 24 de febrer, els guàrdies civils van abandonar el Congrés i van alliberar els diputats.