L'optimisme davant la pujada de gener, febrer…

Quan s’arriba al segon dia del nou any 2026, i pendent (pels petits) de la nit de Reis, per ser la nit màgica que representa la il·lusió per a ells (decepció per a aquells altres  a qui no els arribaran les joguines demanades, per allò de l’economia domèstica que no ho permet), arriba la notícia que s’ha acabat la festa: la pujada de gener comença ja amb la dels preus de la llum, l’aigua, el gas, la cistella de la compra, els cafès als bars i una llarga llista que es fa interminable, sense oblidar les pujades d’impostos, que en són unes quantes.

Diuen que pugen els sous i, al mateix temps, i alhora ho fa el tram de l’IRPF, amb la qual cosa  es queda gairebé al mateix nivell del que es cobrava i el poder adquisitiu continua a l’UCI. Així doncs, la pujada de gener marcarà, amb molta pendent, aquest inici d’any. L’alegria de les festes (cava, vi, dolços i altres) l’ofega un cafè ben amarg que retorna a la realitat quotidiana. No obstant això, com diu un refrany popular, «al mal temps, bona cara».

Quan es planteja el que ens ve al damunt, un optimista afirma: «tranquils, que anys de neus, anys de béns», i amb aquesta actitud recelosa van passant els dies, a l’espera que el refrany es compleixi més aviat que tard i així mitigar les pujades que ja han arribat a entrar en vigor. Però si això passa en la vida dels ciutadans/es sofridors, la vida política no està millor. Els dos grans partits polítics (per als altres tampoc) tenen pendents diversos judicis que no els fa cap gràcia. Se’n veuran ressentits, amb eleccions autonòmiques que serviran de termòmetre del que pensa la gent. Sense oblidar que les generals es poden avançar, depenen dels resultats judicials, sense deixar de banda la postura dels partits que donen suport al Govern, especialment Junts, que s’ha convertit en un partit veleta.

Però tranquils, perquè alguna cosa bona arribarà. Podria ser, és senzill, que Endesa posi els mitjans necessaris perquè la gent, durant dos anys i amb una mitjana de quatre trucades diàries (incloent els festius), cessi l’assetjament que pateix la gent amb ofertes que, en nom d’Endesa, intenten estafar la ciutadania. Alguns cauen en el parany, després s’adonen de l’engany, i els que no accepten aquesta oferta que «no es pot rebutjar», tot i negar-s’hi, continuen rebent a qualsevol hora del dia les incòmodes trucades. I la llei que deien que entrava en vigor? Doncs potser se n’ha anat a Vigo i, amb els 12 milions de llums, ha quedat paralitzada.

Una bona notícia és que el Corredor Mediterrani, que segons el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, des del 2018 fins a l’any passat, s’hi han invertit 5.579 milions d’euros, cosa que suposa una inversió de 20 milions d’euros setmanals, i se segueix invertint amb xifres milionàries. L’objectiu, molt necessari, és connectar mitjançant tren d’alta velocitat les principals ciutats de la costa mediterrània, com Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Múrcia, Cartagena i Màlaga. Una obra faraònica que el sector reivindica des de fa ja massa anys. Es podrà inaugurar el 2028? Cal pensar que és possible.

Mentre això passa al Mediterrani, al Cantàbric les comunitats autònomes d’aquella zona volen un Corredor Atlàntic, sol·licitat ja fa uns quants anys. Aquesta xarxa té caràcter estratègic i, segons diuen, és prioritària per a la Unió Europea. No és un caprici, és una necessitat per a aquella part d’Espanya. Per això han demanat un full de ruta. El Govern gallec i els empresaris fa temps que reclamen el tren d’alta velocitat entre Vigo i Porto i entre Vigo i Ferrol. Cal pensar que aquests corredors tan importants per al país poden arribar a bon port.

Un 2026 en què l’optimisme ha de ser adoptat per tothom, sense oblidar que, només somiant, no s’aconsegueixen les coses. Superar la pujada de gener és l’objectiu immediat; després, pas a pas. Cal pensar que la pujada només afecta el gener; la resta és bufar i fer ampolles? Això és ser molt optimista.