El 5% dels espanyols són terraplanistas i el 28% creuen que els alienígenes han visitat la Terra

El 5% dels espanyols creu que la Terra és plana, el 28% que els extraterrestres han visitat la Terra, el 22% que els humans no han arribat a la Lluna, el 15% que el canvi climàtic no existeix i el 6% vincula les vacunes amb l’autisme.

Així ho reflecteix l’estudi Cultura Científica a Espanya, publicat aquest dimarts per la Fundació BBVA, elaborat a partir de dues enquestes a 2.014 i 2.042 espanyols majors de 18 anys.

L’informe conclou que el nivell d’acceptació de creences anticientífiques i conspiratives és desigual segons els segments sociodemogràfics, culturals i ideològics. En general, aquestes creences "sense base científica o contràries al coneixement científic varien en funció del coneixement, però també de la ideologia".

Així, tenen una major acceptació a mesura que augmenta l’edat, i disminueix tant el nivell educatiu com el nivell de coneixement científic mesurat pel test aplicat a l’estudi.

Tendeixen a tenir més presència en segments socials d’autoubicació ideològica a la dreta, tot i que el patró dista de ser uniforme segons les diferents creences, sent més marcat en qüestions presents en l’esfera política i a les xarxes socials, especialment el negacionisme del canvi climàtic.

L’estudi destaca que la ciència a Espanya "desperta un alt interès social": més de la meitat (53%) de les persones enquestades puntuen el seu grau d’interès amb un 8 o més (en una escala de 0 a 10) i només un 9% ho valora per sota del 5.

La raó principal per la qual la ciència interessa és el "plaer d’aprendre coses noves" (58%) i, en menor mesura, la seva "utilitat pràctica" (32%). A l’altre extrem, per a la majoria de les persones que declaren tenir un interès escàs per la ciència, la barrera principal és la "dificultat per entendre els temes científics" (49%).

Mentre que un terç parla de ciència amb molta (6%) o força freqüència (27%), un 46% ho fa amb poca freqüència i un 22%, gairebé mai.

A partir de tres indicadors (grau d’interès amb puntuacions de 6 o més a l’escala de 0 a 10, nivell d’informació declarat superior a 6 en la mateixa escala i seguiment de continguts en sis o més canals informatius), l’estudi estableix una tipologia que segmenta la població atenent al seu vincle amb la ciència.

La tipologia o distribució obtinguda mostra que una quarta part de la població espanyola (27%) manté un nivell alt de proximitat, i més d’un terç (37%) es situa en un nivell mig-alt. La resta, que suposa també una mica més d’un terç (36%), s’ubica en les posicions de major distància, i dins d’aquest últim grup destaca un segment del 14% que no compleix cap dels criteris de proximitat definits.

Dins d’aquesta proximitat majoritària i transversal a la ciència, emergeixen diferències significatives segons els segments sociodemogràfics: el nivell de proximitat augmenta principalment amb el nivell d’estudis i, en menor mesura, entre les persones joves i fins als 54 anys, i entre qui treballa o estudia. No s’aprecien diferències significatives entre dones i homes.

Percepcions sobre els antibiòtics i el canvi climàtic

Un 34% de les persones enquestades considera, correctament, que "els antibiòtics destrueixen els virus" és "totalment fals" i, només una quarta part, que "el canvi climàtic es produeix pel forat a la capa d’ozó" també és fals.

Un altre resultat significatiu és que només un 46% de la població considera falsa l’afirmació freqüent que "el canvi climàtic es deu principalment a cicles naturals de la Terra i no a les activitats humanes".

En l’àmbit de les ciències socials, un 39% de la població respon correctament que "quan augmenta l’oferta d’un bé o servei els preus tendeixen a baixar" és totalment veritat, mentre que un 36% contesta que és totalment fals que "mobilitat social significa principalment que les persones canvien de ciutat o de casa", en lloc de referir-se a canvis en la posició social.

Un 93% dels enquestats considera que la comprovació experimental de les teories, així com l’obtenció dels mateixos resultats experimentals per part de diferents investigadors, té molta o força importància a l’hora de concloure que una teoria científica és veritable.

A més, una àmplia majoria -el 72%- atorga molta o força importància a la publicació dels resultats en una revista científica, enfront d’un 33% que li atorga importància que aparegui en un diari o a la televisió.

La majoria de la població entén que la validesa d’una teoria científica no és definitiva, sinó que sempre està subjecta a revisió. Aquesta acceptació és molt desigual segons el nivell de coneixement mesurat pel test acabat de fer: gairebé dos terços -64%- de les persones amb coneixement molt alt rebutgen que una teoria considerada veritable per la comunitat científica ho sigui per sempre, mentre que només ho fa la quarta part de les persones amb coneixement molt baix.

Einstein, la figura més rellevant de la ciència per als espanyols

L’estudi avalua també la cultura científica de la població espanyola a través del seu nivell de familiaritat amb grans figures de la història de la ciència.

Els resultats obtinguts mostren que la física domina les mencions, amb Albert Einstein com a científic més citat quan se li pregunta per la figura més rellevant de la ciència "de qualsevol país i temps", seguit a certa distància per Marie Curie i Isaac Newton.

Entre els deu noms amb més mencions apareixen dos espanyols, Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa. Una quarta part de la població no és capaç de donar el nom d’almenys una figura central de la ciència, i figures emblemàtiques de la genètica i la biologia com Crick i Watson no aconsegueixen un nombre significatiu de mencions.

L’estudi analitza també la percepció que tenen els ciutadans sobre el pes de diferents països en el desenvolupament de la ciència. Estats Units ocupa el primer lloc com a nació predominant "al llarg de la història", segurament per l’efecte halo de projectar cap al passat els èxits del segle XX, associats a l’acollida de nombrosos investigadors procedents sobretot d’Europa, primer fugint del nazisme, després investigadors d’elit de molts altres països atretes pels recursos i la flexibilitat de les universitats i institucions científiques nord-americanes. Li segueix a gran distància Alemanya i, en tercer lloc, la Xina.

Significativament, la percepció de la contribució a la ciència "en el present" continua apareixent dominada per Estats Units, passant la Xina a ocupar el segon lloc i Alemanya baixant al tercer.