La supercomputadora de Barcelona aconsegueix desxifrar-ho: l'origen de les malalties varia segons el sexe
Els resultats indiquen que entre el 13% i el 16% dels parells de malalties amb similituds moleculars són específics d'un sol sexe, cosa que explica per què certes patologies solen aparèixer juntes en dones però no en homes.
Un ambiciós estudi del Barcelona Supercomputing Center (BSC)
Ha revelat que el sexe biològic és un factor determinant en l'aparició de comorbiditats; és a dir, en la tendència a patir diverses malalties simultàniament. La recerca, que ha processat dades de gairebé 9.000 mostres a través del superordinador MareNostrum 5, demostra que les connexions moleculars entre patologies varien significativament entre homes i dones.
El fi del "pacient estàndard" masculí
Històricament, la recerca biomèdica ha utilitzat l'home com a model estàndard, la qual cosa ha generat buits en el diagnòstic i tractament de les dones. Aquest nou estudi trenca amb aquesta inèrcia en analitzar per separat el transcriptoma —l'activitat dels gens— de més de 100 malalties. Les dades confirmen que aquesta especificitat de sexe en les similituds moleculars és la clau per entendre per què algunes malalties coexisteixen de manera diferencial segons el sexe.
Rutes biològiques per a cada sexe
La recerca ha identificat que les rutes que condueixen a la malaltia són distintes. En el cas de les dones, les connexions entre patologies estan guiades principalment per alteracions en el sistema immunitari i processos metabòlics. En canvi, en els homes, les malalties tendeixen a relacionar-se a través de falles en la transducció de senyals i en l'organització de la matriu extracel·lular, l'estructura física que sosté les cèl·lules.
Diferències en la connexió de patologies
Un exemple clar s'observa en la relació entre el tabaquisme i l'EPOC. Encara que afecta ambdós sexes, en les dones s'han identificat alteracions en el cicle cel·lular i processos mitocondrials que no són tan determinants en els homes. De la mateixa manera, malalties com l'esquizofrènia i la diabetis tipus 2 mostren vincles moleculars molt més estrets en el sexe femení, cosa que explicaria la seva major coexistència clínica en aquest grup de pacients.
Impacte en l'eficàcia dels fàrmacs
Aquest mapa de xarxes moleculars també llança llum sobre per què els fàrmacs no sempre tenen el mateix efecte. L'estudi destaca el cas de la metformina, un medicament comú per a la diabetis, que mostra un efecte protector contra el càncer de fetge molt més robust en homes que en dones. Això es deu, en part, al context hormonal i als nivells d'adiponectina previs de cada sexe, que condicionen la resposta al tractament.
Cap a una medicina de precisió equitativa
Els autors de l'estudi, entre ells Jon Sánchez-Valle i Alfonso Valencia, adverteixen que ignorar aquestes diferències biològiques perpetua biaixos diagnòstics. La ciència demostra ara que una mateixa malaltia pot sorgir per causes distintes depenent de si el pacient és home o dona. Aquest descobriment obliga a replantejar les estratègies mèdiques perquè els futurs assajos clínics i intervencions integrin el sexe biològic com una variable crítica per aconseguir una salut més eficaç i personalitzada.
Escriu el teu comentari